Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
Rosa Venes i Clusas
Història
Heroïna, coneguda pel nom de casada Rosa Venes i de Lloberes.
Casada a Barcelona amb el traginer Simó Lloberes 1804, en iniciar-se la guerra del Francès residia a Tarragona Collaborà amb els defensors de la ciutat fabricant municions i prestant altres serveis S’incorporà a una sortida, durant el setge del 1811, i causà personalment diverses baixes a l’enemic Després de l’entrada de l’exèrcit francès a la ciutat, en fugí amb la seva família Hi retornaren uns anys després i s’establiren com a comerciants, activitat en la qual prosperaren Poc abans de morir, en el testament disposà ser enterrada al cementiri civil En vida, la seva gesta restà en l’…
Guarda-si-venes
Vista del llogaret de Guarda-si-venes
© Patrimonifunerari.cat
Llogaret
Llogaret de població disseminada al N del municipi de Guissona (Segarra), esmentat ja el 1099.
L'església està dedicada a sant Miquel
aparell circulatori
Principals artèries i venes de l’aparell circulatori humà
© Fototeca.cat
Fisiologia
Conjunt de conductes o vasos, òrgans impel·lents, etc., pels quals circula la sang.
En la majoria d’ invertebrats consta d’una sèrie de vasos contràctils, un dels quals, dorsal, actua com a òrgan impellent de la sang el conjunt no forma un sistema tancat, sinó que els vasos van a parar a llacunes, en les quals banyen els òrgans Només els anèllids, dins els invertebrats, tenen un aparell circulatori tancat, amb un vas dorsal per on la sang circula cap endavant i un de ventral per on circula cap endarrere ambdós vasos són reunits per vasos transversals En els vertebrats , d’una manera general, hom anomena cor l’òrgan impellent, venes i vènules els conductes o…
cor
Secció sagital del cor: 1, vena cava superior; 2, aurícula dreta; 3, orella dreta; 4, septe o envà interauricular; 5, venes pulmonars; 6, aurícula esquerra; 7, orella esquerra; 8, vàlvula tricúspide; 9, ventricle dret; 10, músculs papil·lars; 11, infundíbul; 12, sortida al tronc arterial pulmonar; 13, tronc arterial pulmonar; 14, septe o envà intraventricular; 15, vàlcula mitral; 16, ventricle esquerre; 17, vàlvula aòrtica; 18, aorta; 19, orificis de les artèries coronàries
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan central i motor de l’aparell circulatori.
Anatomia i fisiologia del cor En l’ésser humà, és una víscera buida, situada en el mediastí, que fa les funcions d’una bomba aspirant i impellent, que atreu a les seves cavitats la sang que circula per les venes i la impulsa, mitjançant les artèries aorta i la pulmonar, a tota la xarxa capillar És constituït per una massa contràctil o miocardi, coberta interiorment per l’endocardi i envoltada exteriorment pel pericardi Situat per sobre del diafragma, davant la columna vertebral, darrere l’estern i entre els pulmons, és sostingut per uns grans vasos que en surten i pel pericardi té forma de…
cava
Anatomia animal
Dit de cadascuna de les venes que porten la sang venosa al cor en els peixos pulmonats i en els tetràpodes.
En els grups inferiors n'hi ha una, i en els superiors, dues vena cava superior i vena cava inferior En l’home, la superior té una longitud de 6 a 8 cm, s’obre a la part superior de l’aurícula dreta i es forma per la unió dels dos troncs braquiocefàlics, que porten la sang venosa del cap i dels membres superiors hi aboca la vena àziga major, que porta la sang venosa del tòrax La inferior té una longitud de 22 a 25 cm i neix a l’alçada de la quarta vèrtebra lumbar, en unir-se les dues venes ilíaques primitives dreta i esquerra, que porten la sang venosa de les extremitats…
pinch-and-swell
Geologia
Estructura tectònica resultant de l’estirament irregular de capes o venes inicialment contínues sotmeses a una extensió paral·lela.
El resultat és un rosari de peces en forma de llentilla, cada una de les quals s’aprima progressivament cap a les vores fins a tocar amb l’extrem la peça següent, com si es tractés de l’efecte de pessigar i eixamplar pinch-and-swell una làmina originalment plana Les estructures de pinch-and-swell s’associen tant a estadis poc evolucionats de boudinage com a l’efecte d’un contrast de competència menor al que generen els boudins Són comunes en venes de quars o de pegmatita incloses en roques metamòrfiques
plec ptigmàtic
Geologia
Tipus de plegament disharmònic desenvolupat en nivells individuals (capes, venes, dics), caracteritzat per una geometria concèntrica, manca de paral·lelisme entre els plans axials, i longitud d’ona variable al llarg de la superfície plegada.
Són típics de venes i filons en roques metamòrfiques i en migmatites