Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
blau de timol
Química
Colorant derivat del timol.
Es presenta en forma de cristalls vermells verdosos, solubles en alcohol i àlcalis diluïts i poc solubles en aigua, que es fonen a 224°C amb descomposició És emprat com a indicador àcid-base en anàlisi química, amb un interval de viratge entre pH 8,0 groc i pH 9,6 blau
grasset

Grasset de muntanya
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels metacíl·lids, de 16 cm.
Presenta dues subespècies el grasset de muntanya Asspinoletta , que té les parts superiors de color bru i les inferiors d’un rosa groguenc, pàllid i lleugerament ratllat, i llista superciliar blanca i el grasset d’aigua o de costa Aspetrosus , que és de tons més verdosos El bec és negre, i les potes són molt fosques Habita a les zones muntanyoses de l’Àsia occidental i de l’Europa meridional, i a les costes escandinaves i de les illes Britàniques
ase mossegaire
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels blènnids, que ateny un pam escàs de llargada.
Els ases mossegaires són de tons rosats o verdosos, amb grans franges brunes de significat críptic Tenen un parell de tentacles entre el ulls Les aletes dorsal i anal són llargues i espinoses a la dorsal tenen un gran ocel de color fosc Les aletes pelvianes tenen una posició jugular Viuen en aigües profundes, sobre fons de roca o de fang Els mascles construeixen un niu i tenen cura de les postes Els ases mossegaires són freqüents a la Mediterrània i a l’Atlàntic
Melcior Domenge i Antiga
Pintura
Pintor i pessebrista.
Es formà a l’escola de belles arts d’Olot, d’on fou després professor, i de la de Llotja, a Barcelona Fou deixeble predilecte i continuador de Joaquim Vayreda, a qui preparà sovint els quadres A divuit anys exposà individualment a Barcelona Conreà el retrat i el tema religiós Bon Pastor , als caputxins d’Olot, però fou bàsicament un paisatgista, més sintètic que el seu mestre i contrari a tot el que destorbés la natura Sobresurten els seus contrallums matinals Cromàticament es caracteritzà per la combinació d’uns ors verdosos amb uns violacis vermellosos que hom ha anomenat…
estornell vulgar

Estornell vulgar
peterichman (CC BY 2.0)
Ornitologia
Estornell de la família dels estúrnids, de plomatge negre amb reflexos verdosos i pigallat de blanc.
A la tardor ocasiona grans danys a les vinyes i als oliverars És migrador parcial N'hi ha a tot Europa, excepte al litoral mediterrani, i és comú als Països Catalans durant l’hivern
falcillot negre

Falcillot negre
© Marek Velechovský
Ornitologia
Falcillot, de la família dels apòdids, de color negrenc, amb reflexos verdosos a l’esquena i amb gorja blanquinosa.
El bec i les potes també són negres És migrador i comú a tot Europa, on nia, des de la fi d’abril o del començament de maig fins a la fi de setembre
basilisc
basilisc 4
© Fototeca.cat
Herpetologia
Gènere de rèptils saures, de la família dels iguànids, que atenyen uns 80 cm de llargada, de colors variables, bruns o verdosos.
Els mascles tenen una cresta erèctil damunt el cap i una altra al llarg de l’esquena i de la cua N'hi ha diverses espècies, que habiten a les vores dels rius i rierols de l’Amèrica tropical es mouen ràpidament, i fins i tot poden córrer per damunt l’aigua
amfibis

Amfibi (salamandra)
Fototeca.cat
Herpetologia
Classe de vertebrats integrada per animals anamniotes de vida semiaquàtica i de desenvolupament amb metamorfosi.
Les larves aquàtiques són anatòmicament i fisiològicament molt semblants als peixos En principi estan mancades d’extremitats, respiren per brànquies externes o internes i tenen un cor amb dues cavitats únicament Al llarg de la metamorfosi canvien gradualment d’organització desenrotllen extremitats, perden les brànquies en la majoria dels casos i diferencien pulmons i se'ls divideix el cor en tres compartiments Els individus adults ofereixen els trets anatòmics característics de qualsevol vertebrat terrestre Presenten generalment cintures i extremitats ben constituïdes, i la columna vertebral…
gade
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels gadiformes de la família dels gàdids, amb el cos allargat (de 0,5 a 1,5 m de llargària) i de colors verdosos o foscs.
Nombroses espècies d’aquest gènere són molt apreciades per la carn, com ara el bacallà, la mare de lluç, la mòllera, la faneca, etc Habiten a l’Atlàntic, al Pacífic i a la Mediterrània occidental Algunes espècies habiten a les costes dels Països Catalans
codonyer del Japó

Flors del codonyer del Japó
beautifulcataya (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Jardineria
Arbust espinós, de la família de les rosàcies, d’1 a 3 m d’alçària, oriünd de l’Orient Llunyà, de fulles alternes lanceolades, serrades, flors escarlates i fruits pomacis globulars grocs verdosos.
És conreat en jardineria per l’aparença brillant de les flors, molt primerenques