Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Péter Veres
Literatura
Escriptor hongarès.
D’origen camperol, entre el 1945 i el 1950 assumí càrrecs polítics fou president del Partit Camperol, intervingué en la reforma agrària i fou ministre de defensa 1947-48 De formació autodidàctica, els primers anys trenta començà a publicar escrits de caràcter autobiogràfic de gran precisió sociològica Alföld parasztsága , ‘La pagesia de la Plana’, 1937 Falusi krónika , ‘Crònica rural’, 1941 Els reculls de contes Való világ ‘El món real’, 1966 i Napforduló ‘Canvi de sol’, 1970 descriuen les transformacions de la vida camperola després de la Segona Guerra Mundial La seva trilogia A Balogh…
alimentació de debò
Dietètica
Alimentació
Règim alimentari basat en el consum de productes frescos i poc processats en l'elaboració dels quals s'alteren mínimament les qualitats naturals.
menjar de debò
Alimentació
Aliment fresc o poc processat en l'elaboració del qual s'alteren mínimament les qualitats naturals.
farsant
Que fingeix coses que pretén de fer passar com a veres.
Pompeu Crehuet i Pardas

Pompeu Crehuet i Pardas
© Fototeca.cat
Teatre
Dramaturg.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1904 Aquell mateix any estrenà i publicà la seva primera obra i la més significativa, La morta , d’influència ibseniana i ambient negre i malaltís Després escriví Claror de posta 1905, peça de vague ressò maeterlinckià i no tan reeixida El 1907 feu una incursió en el teatre líric amb El mestre , musicada per Enric Morera Posteriorment es decantà cap a la moda de l’anomenada “alta comèdia”, en la qual s’havia iniciat el 1905 amb Comèdia d’amor En aquesta línia se situa bona part de la seva extensa producció posterior, amb obres com el…
,
xantatge
Coacció que hom fa damunt algú amenaçant-lo de manifestar coses veres o falses que el poden perjudicar moralment o materialment en el cas que es negui a fer allò que el coaccionador li exigeix.
inferència
Lògica
Raonament mitjançant el qual hom passa d’una o més proposicions, acceptades com a veres o falses, a una altra proposició, la veritat o falsedat de la qual hom suposa que depèn de la veritat o falsedat de la primera o les primeres proposicions.
Quan hom fa el pas sense proposicions intermèdies, la inferència és dita immediata altrament, mediata
Balaguer
Vista aèria del nucli antic de la ciutat de Balaguer, a la riba dreta del Segre. Dalt del turó, l’església parroquial i antiga col·legiata de Santa Maria
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Noguera, situat al peu dels darrers plecs subpirinencs.
Situació i presentació Balaguer ha estat tostemps cap dels Aspres i en l’actualitat ho és de la comarca de la Noguera El municipi de Balaguer, a banda i banda del Segre, té una extensió de 57,32 km 2 confronta amb el municipi de Menàrguens SW i, a ponent del Mormur 329 m i de la partida de la Fuliola, amb el de Castelló de Farfanya W A tramuntana la divisòria, per la Garriga, separa el terme de l’enclavament de Gerb, pertanyent a Os de Balaguer A llevant llinda amb la Sentiu de Sió i amb Vallfogona de Balaguer i al SE amb Térmens L’enclavament de Flix, a llevant del territori principal del…