Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
angèlica
Botànica
Planta herbàcia, biennal, de la família de les umbel·líferes, que pot atènyer 2 m d’alçada, d’arrel gruixuda, fulles dividides, de pecíol eixamplat en beina i tija buida, acabada en una gran umbel·la d’umbel·les.
Tots els òrgans de la planta són intensament aromàtics, i per llurs propietats tòniques són emprats en l’elaboració de molt vermuts i licors estomacals Pròpia dels països del nord d’Europa
camedris
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, amb rizoma estolonífer i tiges pubescents de 10 a 30 cm, de fulles ovades, oblongues, fistonades, verdes, lluents per sobre i pàl·lides per sota, i de flors purpúries axil·lars.
Es fa a les garrigues i als alzinars, i també de vegades en pasturatges secs És conreada com a medicinal febrífuga i hom n'extreu essències que són incorporades a alguns vins, licors digestius i vermuts
Chieri
Ciutat
Ciutat de la província de Torí, al Piemont, Itàlia.
És situada en els darrers contraforts meridionals dels pujols de Torí, coberts de vinya, d’on deriva una de les principals activitats econòmiques, com és la fabricació de vermuts Té indústries tèxtils del cotó i la seda, construcció de maquinària agrícola i de mobles
aperitiu
Alimentació
Agent estimulant de la secreció gàstrica i, per tant, afavoridor de la millor digestió dels aliments.
Els brous, extrets de carn i de llevats, hidrolitzats de proteïnes, etc, inicien la secreció intestinal a causa de llur contingut en aminoàcids i peptones L’efecte dels aperitius de natura alcohòlica amargants, bitter , vermuts, etc és més aviat causat per factors psíquics que no pas per mecanismes bioquímics autònoms
el Rosselló
Comarca que ocupa l’extrem nord-est de la Catalunya del Nord.
La geografia El nucli del Rosselló és una plana on adquireix la màxima amplària la cicatriu tectònica que separa el Pirineu Central i l’Oriental tallant l’eix orogràfic diagonalment de l’Urgellet, per la Cerdanya i la vall alta de la Tet Conflent fins a mar Aquesta plana, que s’allarga una mica pel litoral comprenent terres llenguadocianes vora l’estany de Salses i vallespirenques al sud del Tec, és originàriament una depressió herciniana, reblerta per la mar terciària sobretot del Pliocè amb dipòsits de centenars de metres de gruix A l’interior de Perpinyà, exceptuant la vall de la Tet, els…