Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
efemeròpters
Entomologia
Ordre d’insectes arcaics de petites dimensions (1 cm) caracteritzats pel fet de tenir el cap petit, amb l’aparell bucal mastegador atrofiat.
Tenen un parell d’antenes curtes, i el primer anell del tòrax és més desenvolupat que els altres Tenen dos parells d’ales membranoses desiguals, les anteriors més grosses que les posteriors, les quals de vegades són vestigials o nulles L’abdomen és llarg i prim, acabat en tres anells prims Tenen metamorfosi incompleta, i llur nom és degut al breu temps de vida durant l’estat adult, car hi ha algunes espècies que viuen només un dia Habiten prop de les aigües dolces, i les larves són aliment dels peixos Són estesos per tot el món, i algunes espècies són cosmopolites
geomètrids
Entomologia
Família d’insectes macrolepidòpters, predominantment nocturns.
El terme fa referència a les erugues, mancades dels tres primers parells de potes abdominals, per la qual cosa caminen arquejant el cos i fan com si anessin mesurant el terreny hom les anomena també, doncs, apamadores o agrimensores , a més a més de geòmetres De coloració sovint críptica, resten immòbils i semblen branquillons en repòs, les ales se situen planes Els adults tenen les ales febles i molt amples en relació amb el cos, que és molt estret algunes femelles tenen ales vestigials o són totalment àpteres Als Països Catalans, hi habiten unes 450 espècies de les aproximadament 20000 que…
còccids
Entomologia
Família d’hemípters homòpters, important zoològicament i econòmicament, puix que la majoria d’ells perjudiquen els vegetals útils.
Són fitoparàsits fixos algunes espècies formen gales Llur mida oscilla entre 33 mm i 1 mm Els mascles tenen dues ales anteriors, i les posteriors són vestigials l’orifici bucal no és funcional Les femelles són àpteres En general els còccids ofereixen una sèrie de regressions morfològiques pèrdua de les potes, ales, antenes, ulls, peces bucals, etc que varien segons les espècies Les femelles són cobertes, en general, per una secreció abundant de cera, resina, etc, que forma un embolcall, sota el qual efectuen la posta En moltes espècies manquen els mascles, i la reproducció es fa…
liliàcies

Liliàcies (lliri)
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Família de liliflores que comprèn prop de 4.000 espècies, generalment herbàcies, que molt sovint són geòfits bulbosos o rizomatosos.
Les fulles són freqüentment lanceolades, però en alguns casos són suculentes o vestigials i substituïdes per cladodis Les flors són actinomorfes, hermafrodites i d’ovari súper trilocular, i els fruits són capsulars o bacciformes Marcòlic groc © Francesc Boada Liliàcies més destacades Agapanthus africanus flor d'amor , agapant Allium ameloprasum porradell , all de serp, all porro Allium ascalonicum escalunya Allium cepa ceba Allium polyanthum porro bord , porradell Allium porro porro Allium roseum allassa vermella , all bord, all de bruixa, all de colobra, all de moro Alium…
cetacis

A, esquelet del crani i tòrax de la balena. B, cap de la balena i dels catxalot, vists per sobre. C, secció longitudinal de la meitat anterior del marsuí, mostrant l’aparell digestiu i respiratori: 1, orifici respiratori; 2, vàlvula; 3, cervell; 4, llengua; 5, esòfag; 6, laringe; 7, pulmons; 8, estòmac. D, barbes: 1, de Balaenoptera; 2, de Megaptera. E, esquelet de la balena
©
Mastologia
Ordre de mamífers, els més profundament modificats a causa de llur adaptació a la vida aquàtica, gairebé sempre pelàgica.
Tenen el cos afusat, amb les extremitats anteriors transformades en aletes, les posteriors, absents o vestigials, i la cua, transformada en una aleta caudal, ampla, desproveïda d’esquelet i situada en un pla horitzontal té una funció propulsora Alguns tenen una aleta dorsal La pell, sota la qual hi ha un espès estrat adipós amb funció d’aïllant tèrmic, és llisa i molt rarament presenta pilositat hi manquen les glàndules tegumentàries La massa facial és enorme, la caixa craniana és situada cap endarrere, i els narius, en nombre d’un o dos, s’obren al cim del cap reben el nom d'…