Resultats de la cerca
Es mostren 198 resultats
vestir
Cobrir el cos (d’algú) de roba o altra cosa que evita la nuesa, defensa de la intempèrie, serveix d’adorn, etc.
vestir
Una roba, una peça de vestir, donar al qui la porta l’aspecte de vestir bé, d’anar mudat.
vestir
Indústria tèxtil
Cobrir amb roba el corrons d’algunes màquines d’aprest per tal de no produir una pressió massa dura, sinó una mica elàstica,, sobre el producte tèxtil que hom fa passar entre ells.
vestir de gala
Indumentària
Portar l’uniforme o el vestit de més luxe, en contraposició del que hom porta per diari.
indumentària
Indumentària
Peça o conjunt de peces que usen les persones per a cobrir-se o vestir-se.
La diversitat de la indumentària en el decurs dels temps, segons els pobles, els climes, les èpoques, la civilització, la idiosincràsia, etc, ha estat sempre en estreta relació amb les possibilitats materials i amb el gust artístic de cada època Durant el Paleolític els elements de la indumentària procedien de la cacera Al Neolític, època de pastors i agricultors, apareixen els primers teixits, que són decorats a l’edat del bronze i que hom ha conservat, fins a l’època de la colonització, entre els pobles primitius de l’Àfrica, Oceania, etc A Mesopotàmia hom troba el tipus de vestit de pell…
antílop
Tecnologia
Pell adobada que ha estat apelfada per la seva part interior o costat de la carn.
És anomenada també vellut El nom prové de les pells d’animals salvatges del grup dels antílops acabades d’aquesta manera per tal d’amagar les nombroses cicatrius que solien presentar en llur part externa L’antílop d’avui és fabricat gairebé sempre amb pells de xai o corder, de cabra, de porc i de bovins L’antílop més lleuger és emprat per al vestir, el més pesant i gruixut per al calçat L’antílop utilitzat més sovint és fet amb pells que han estat pelades durant el procés de fabricació, però també hi ha tipus d’antílop en els quals ha estat conservada la llana o el pèl de l’…
aljuba
Indumentària
Túnica llarga fins als genolls que portaven els sarraïns —homes i dones— i que fou usada també entre els cristians.
Era, durant l’edat mitjana, una de les peces de vestir més freqüents entre els moriscs del País Valencià i de Tortosa
moda
Indumentària
Ús social que condiciona la indumentària segons unes normes preestablertes que varien d’acord amb l’època i la civilització.
És a partir del segle XVIII que la moda apareix com una indústria i resta totalment igualada per a tota la civilització occidental és també en aquest moment, com a conseqüència del triomf de la burgesia i de l’individualisme, que apareixen els primers noms dels creadors més importants i la primera revista de modes, com el Courrier de la Mode , aparegut el 1769 El primer nom important de creador és el de Rose Bertin, modista de Maria Antonieta, primera dictadora del vestir occidental Al segle XIX Charles Frédéric Worth, durant el Segon Imperi, donà l’estatut actual del modista…
herald
Heràldica
Oficial d’armes la missió del qual consistia a examinar els escuts d’armes dels participants en els torneigs per comprovar si tots els ornaments, les peces i les figures de l’escut estaven en regla i si els blasons corresponien realment a qui els portava.
Acostumava a vestir unes dalmàtiques decorades amb l’escut del senyor La funció de l’herald fou exercida més tard pel rei d’armes
dalmàtica
Cristianisme
Vestidura superior que el diaca porta en les celebracions litúrgiques.
Originàriament fou una túnica blanca, de caràcter honorífic Rebé el nom dels dàlmates, que segurament la vestien Emprada pels senadors romans, posteriorment els papes concediren de vestir-la als diaques de Roma