Resultats de la cerca

Cantant de cabaret i trompetista de jazz , fou enginyer i periodista, i també es dedicà al cinema Relacionat en certa manera amb el surrealisme i l’existencialisme, dintre de la línia de l’absurd, el seu món de ficcions contribueix a donar una visió desintegradora i corrosiva de la realitat La seva obra causà en el seu moment, un gran impacte Cal destacar-ne les novelles J'irai cracher sur vos tombes 1946, L’automne à Pékin 1947 i L’écume des jours 1947, i les peces teatrals Les bâtisseurs d’empire 1959 i Le goûter des généraux 1964

El seu primer espectacle fou Poemes 1973, de Miquel Bauçà Des d’aleshores, sota la direcció de Lluís Solà, Joan Anguera i Jordi Mesalles, entre altres, ha estrenat més d’una quarantena d’obres d’autors diversos SBeckett, AArtaud, Rodolf Sirera, Boris Vian, DMamet, etc Ha realitzat també dues coproduccions El bagul 1994, amb Sitges Teatre Internacional, i L’art de la comèdia 1992, amb P i Q Teatre

Compaginà els estudis teatrals amb els de piano i composició a Barcelona, Madrid, Stuttgart i Viena amb mestres com Luis de Pablo, Cristóbal Halffter, Tomás Marco o Karlheinz Stockhausen, i es titulà en direcció escènica per l’Institut del Teatre De la seva activitat creativa cal destacar l’estrena de composicions musicals pròpies en festivals de música contemporània Com a director teatral s’inicià amb els muntatges de les peces de Lluïsa Cunillé , autora amb la qual ha mantingut una estreta collaboració, amb la posada en escena de Libración 1994, Privado 1996-97, Dotze treballs 1998, La cita…

Bé que donat a conèixer a França — La cantatrice chauve 1950 i Les chaises 1956 de Ionesco, L’invasion 1950 d’Adamov, En attendant Godot 1953 de Beckett, etc— enclou autors molt diversos i que mai no han estat considerats com formant escola, però que són identificables en el propòsit de destruir les convencions de la tècnica escènica i per mostrar sovint la lluita inútil de l’home en intentar de comprendre la irracionalitat d’allò que el volta Aconseguí la màxima influència al final dels anys cinquanta, amb l’aparició de les primeres obres de Harold Pinter, d’Edward Albee, etc, que malgrat…

Estudià a les universitats de Saragossa i Barcelona i al Pontificium Athenaeum Angelicum de Roma Fou professor de la Universitat de Glasgow i des del 1964 de la de Bristol Conreà la poesia irònica, que sovint l’acosta a Pere Quart i Nicolás Guillén En publicà mostres esparses a revistes, i en els reculls A l’oreig del capvespre 1975 i  Poesia prima 1986 És autor d’una novella insòlita, Crònica d’Isambard 1976, que l’acostà a l’humor crític i sincopat de Boris Vian, i La torre Bernadot 1986, premi Sant Joan 1985 Traduí Les cançons d’innocència i d’experiència de W Blake, poemes de…

Grup encapçalat per la lletrista i cantant Anna Roig i Castellví Sant Sadurní d’Anoia, 1981 i format a més per Carles Sanz teclats i melòdica, Magí Batalla guitarra, Carles Munts baix i contrabaix i Ricard Parera bateria Format el 2006, en els seus inicis basà la seva identitat en l’adaptació de clàssics de la cançó francesa En el seu primer disc, Anna Roig i L’ombre de ton chien 2009, mostrà un repertori propi amb influències del pop i la chanson , interpretat en català i en francès Té un estil costumista amb allusions surrealistes que, afegit a una posada en escena amb ingredients teatrals…

Fill d’emigrants jueus russos exiliats a causa de la revolució bolxevic, intentà dedicar-se a la pintura i, en no aconseguir-ho, es dedicà a la música, com a pianista i cantant en clubs parisencs d’ambient existencialista Aconseguí un cert èxit interpretant cançons pròpies influïdes per Boris Vian , que l’encoratjà El 1958 enregistrà el seu primer disc, Du chant à la une , que obtingué el premi Charles Cros l’any següent Continuà amb L’Étonnant Serge Gainsbourg 1961, Disque N°4 1962, Gainsbourg Confidentiel 1963, Anna 1967 i, sobretot, amb la cançó Poupée de cire, poupée de son…

Visqué a París des d’infant Després la Segona Guerra Mundial inicià la trajectòria com a actriu i començà a relacionar-se amb els ambients artístics i intellectuals de París Portà una existència bohèmia i conegué Sartre, Simone de Beauvoir, Camus, Merleau-Ponty, Boris Vian i altres intellectuals que determinaren la seva trajectòria Es convertí, per la proximitat amb aquests ambients, la seva joventut i les seves inquietuds, en una musa de l’ existencialisme El 1949 debutà com a cantant de cabaret interpretant poemes i cançons d’autors com ara Jacques Prévert, Raymond Queneau,…