Serge Gainsbourg

Lucien Ginsburg
(París, 2 d’abril de 1928 — París, 1991)

Nom artístic del cantautor francès Lucien Ginsburg.

Fill d’emigrants jueus russos exiliats a causa de la revolució bolxevic, intentà dedicar-se a la pintura i, en no aconseguir-ho, es dedicà a la música, com a pianista i cantant en clubs parisencs d’ambient existencialista. Aconseguí un cert èxit interpretant cançons pròpies influïdes per Boris Vian, que l’encoratjà.

El 1958 enregistrà el seu primer disc, Du chant à la une, que obtingué el premi Charles Cros l’any següent. Continuà amb L’Étonnant Serge Gainsbourg (1961), Disque N°4 (1962), Gainsbourg Confidentiel (1963), Anna (1967) i, sobretot, amb la cançó Poupée de cire, poupée de son, la qual, interpretada per France Gall, guanyà el Festival d’Eurovisió de 1965. Inicialment influït pel jazz, derivà posteriorment vers un pop de connotacions eròtiques, molt acusades sobretot arran de la seva col·laboració amb Brigitte Bardot i la seva tercera esposa Jane Birkin, amb la qual enregistrà Je t’aime ... Moi non plus el 1969, la cançó que alhora el feu més popular i provocà més escàndol.

Convertit en una figura pública de l’underground, la seva producció posterior incorporà la psicodèlia i accentuà els aspectes surrealistes i la provocació de les lletres: entre altres, enregistrà Cannabis (1970), Histoire de Melody Nelson (1971), Rock Around the Bunker (1973), L’Homme à tête de chou (1976), Aux armes et cætera, (1979) que conté una polèmica versió reggae de ‘La Marsellesa’, Love on the Beat (1984), amb la també controvertida Lemon Incest, You’re Under Arrest (1987), De Gainsbourg à Gainsbarre (1989). Moltes de les seves cançons han estat interpretades per altres cantants (incloent-hi nombroses versions en anglès, per músics de rock anglosaxons). Els seus darrers anys estigueren marcats pels escàndols i les seqüeles de múltiples addiccions.