Resultats de la cerca

El comte de Barcelona i Osona Guifré II, a qui pertanyia per donació del rei de França, cedí el dret d’encunyar moneda a la seu de Vic al bisbe i als canonges per testament de l’any 911 Des d’aleshores fins al 1315 que Jaume II adquirí els drets que tenia la mitra de Vic els bisbes encunyaren diners i òbols d’argent, fins a la fi del segle XI, i de billó de quatern, fins a mitjan segle XIII Ferran II inicià la concessió de llicències per a l’encunyació a Vic de moneda local menuts o senyals l’any 1484, que circulà per la ciutat i la vegueria de Vic i Osona Aquests diners i menuts continuaren…

Vida i obra El 1804 ingressà a l’ordre dels jerònims Durant la guerra del Francès residí a Castellterçol, on escriví gran part de la seva obra poètica, que reuní sota el títol de La musa vigatana La seva obra, conservada en còpia al Museu Episcopal de Vic, consta de 225 composicions en català i 45 en castellà, la majoria de caràcter humorístic o satíric, entre les quals destaquen Colloqui entre en Xisco i en Nasi , la Crida del bou de les festes de Vic 1803 i la cançó patriòtica i antinapoleònica Sarra, sarra Restà inèdita fins el 2007, que hom publicà per primer cop La musa…

Consagrà l’església de Santa Cecília de Montserrat 956 i imposà al seu abat Cesari la subjecció a la seu vigatana Reorganitzà la canònica vigatana i el seu escriptori Demostrà una especial adhesió a la monarquia franca

Fou fundat per l’antic militant de Fuerza Nueva Josep Anglada amb el nom de Plataforma Vigatana Tenia com a punt exclusiu del seu programa la immigració especialment la procedent de fora de la Unió Europea i de religió musulmana, sobre la qual mantenia un discurs de rebuig frontal En aquest aspecte, era afí a d’altres partits populistes europeus consolidats arran de l’augment de la mobilitat transfronterera propiciada per la globalització des dels anys noranta, com ara el Rassemblement National de Jean-Marie Le Pen, el Partit de la Llibertat austríac de Jörg Haider i la seva…

Continuà la Gazeta Vigatana 1904-05 i la Gazeta Montanyesa 1905-14 Feu campanyes regionalistes, religioses i en defensa de l’ortografia sense normes, bé que al final les acceptà

Format a la vigatana Escola de Dibuix i al taller familiar, tingué contactes amb el pintor Josep Maria Sert, d’on li provingué l’especial destresa de restaurador en el domini de les tècniques S'esmerçà en temes de paisatge i, sobretot, de figura, amb els quals participà en diverses exposicions, i sobresortí amb composicions murals, com les que decoren el despatx de l’alcaldia de la casa de la ciutat de Vic

Frare franciscà, era catedràtic de Valladolid i qualificador del Sant Ofici, quan fou nomenat bisbe de Vic 1752 Home actiu, traslladà el seminari al carrer de Sant Just i l’amplià, féu edificar la Casa de Convalescència annexa a l’Hospital de Vic i el convent franciscà del Remei És autor d’un sínode publicat el 1753, i d’una revisió del pla de beneficis de tota la diòcesi Escriví sempre en castellà i fou un important factor castellanitzador de la societat vigatana del seu temps

Estudià amb Enric Morera Dirigí 1908-11 l’Orfeó Canigó de Barcelona Director del conservatori de Vic 1914-17, hi fundà una orquestra, l’Orfeó Vigatà, la revista musical Arxiu  1916, un cor infantil i la Societat Vigatana de Concerts Escriví sarsueles, com El testament d’Amèlia 1908, amb Carme Karr, l’òpera Almodis , inèdita, el poema simfònic El país del plaer , cançons per a cor, sardanes, etc Collaborà a La Veu de Catalunya , Revista Musical Catalana , i publicà La música del meu poble 1912