Resultats de la cerca

Pren el nom de Villalón de Campos , Valladolid

Comte de Miraflores de los Ángeles, es mogué en l’ambient de braus i toreros Conreà primerament una poesia de caràcter popular, i després evolucionà cap a un estil amb trets gongorins i més endavant surrealistes Publicà Andalucía la baja 1927, La Toriada 1928 i Romances del 800 1929

Esglèsia de San Miguel, d’estil gòtic i mudèjar s XIV

A partir de les investigacions de MBataillon, es pot considerar autor segur d’una Tragedia de Mirrha 1536, novella dialogada, la Ingeniosa comparación entre lo antiguo y lo nuevo 1539, diàleg com també El Scholástico , i una Gramática castellana 1558 Però el seu nom ha anat lligat amb dues obres cabdals de caràcter erasmista El Crotalón i el Viaje de Turquía , l’atribució de les quals a aquest autor ha estat negada per Bataillon, el qual atribueix la segona a Andrés Laguna

Cavaller de l’orde de Montesa i de Sant Jordi d’Alfama, en morir llegà els seus béns a l’orde Fou un dels fundadors de l’Acadèmia dels Nocturns, tot i que només hi participà amb cinc poesies a les primeres cinc sessions Hi assistí sota el pseudònim Tinieblas

Segon comte de Benavente, gran de Castella, senyor de Villalón i Mayorga Fill de Juan Alonso Pimentel y Vázquez de Fonseca i nebot de la reina de Portugal Elionor Teles de Meneses El 1410 es casà amb Elionor Enríquez y de Mendoza, filla gran de l’almirall de Castella i tia de la futura reina de Catalunya-Aragó Joana Enríquez Reuní una important biblioteca al seu castell de Benavente, on figuraven almenys dotze versions castellanes de llibres de Ramon Llull que probablement ell mateix promogué Tingué relació literària amb el rei Alfons el Magnànim Amplià, d’altra banda, els seus…

Procedents de Portugal, els Pimentel s’establiren a la fi del s XIV a Castella, on reberen les senyories de Benavente 1398, Mayorga i Villalón, quasi dominaren la província de Valladolid i aspiraren a exercir una gran influència a Galícia El primer senyor i comte de Benavente fou Juan Alonso Pimentel y Vázquez de Fonseca mort el 1420, servidor de Joan I i Enric III de Castella El seu fill, Rodrigo Alonso Pimentel y de Meneses , segon comte de Benavente, fou un humanista Alonso Pimentel mort el 1459, tercer comte de Benavente i segon de Mayorga, intrigà contra Álvaro de Luna 1439…

El títol passà a Gerónimo Girón Girón, també governador de Barcelona

Fill d’ Elionor d’Alburquerque i de Ferran I de Catalunya-Aragó Educat a Castella, no entrà a Catalunya fins a quinze anys El seu pare el dotà d’un important patrimoni als Països Catalans —comtat de Ribagorça, ducats de Montblanc 1412 i de Gandia—, a Castella —ducat de Peñafiel, comtat de Mayorga i senyories de Castrojeriz, Lara, Medina del Campo, Olmedo, Cuéllar i Villalón— i a Navarra —Haro, Belorado, Briones i Cerezo— Amb el títol de virrei de Sardenya i de Sicília passà en aquesta darrera illa 1415-16 per tal de fer cara als intents autonomistes d’alguns sectors del país En…

El membre més reculat que hom troba és Ponç d’Oms , que vivia el 1011 encara que la tradició familiar els feia descendir d’un fill del rei visigot Ataülf Descendent seu seria Bernat I d’Oms mort després del 1251, senyor d’Oms, de la filla del qual i del senyor d’Orla nasqué Arnau I d’Oms , dit també de Montescot mort vers el 1260, senyor d’Oms, Orla i Montescot, que fou autoritzat pel rei 1250 a contruir un castell al lloc de Calmella Tingué dos fills, el petit dels quals, Berenguer, formà la línia de Calmella, i el gran, Bernat II d’Oms mort després del 1279, continuà la línia primogènita…