Resultats de la cerca

Autor de Les Argonàutiques argonauta , refosa de l’obra d’Apolloni de Rodes, bé que sota un model virgilià i amb versificació ovidiana Considerat el major epígon del Virgili èpic, influí en Estaci, Sili Itàlic, Nemesià, Claudià i en d’altres

Protegit pels papes Lleó X i Climent VII, fou bisbe d’Alba i participà en el concili de Trento La seva obra llatina palesa el desig de conciliació entre la cultura humanística i la religió De la seva vasta producció cal recordar els poemes mítics didascàlics Sacchia ludus i De bombyce sobre els cucs de seda, poesies líriques, un tractat d’art poètica i Poeticorum libri tres 1527, a més d’una vida de Jesús, en estil virgilià

Filla del comte Delà I d’Empúries Vídua de Miró, de qui tingué els fills Miró, Sunifred i Quintilo, fou nomenada abadessa de Sant Joan 955 Augmentà el patrimoni del monestir amb la cessió de l’indret de Juïgues, a l’Empordà, que rebé de la seva germana Virgília i altres béns a Vallfogona Ripollès i Cerdanya Reedificà i féu consagrar pel bisbe Ató de Vic les esglésies de Vidrà, Llaés, Sora i Vallfogona, situades en les possessions del monestir 960

Estudià a Tolosa i fou capellà al seu poble Amic i deixeble de Godolin, deixà una obra abundant, els títols essencials de la qual són Lou beray e naturau gascou en las quate sasous de l’an 1636 i Lou trimfe de la lengouo gascouo am playdeiatz de las quouate sasous e deus quouate Elemens, daouant lou pastou de Loumaigne 1642 Fou autor d’un catecisme en vers i de poesies de circumstàncies nadales, epístoles, epigrames, etc Concebuda essencialment sobre el model bucòlic virgilià, la seva obra manifesta una evident afectació retòrica, però el llenguatge és excepcionalment ric,…

Fill de Guifré I el Pelós , a qui succeí en el comtat de Cerdanya i en els pagus annexos de Berguedà, Conflent, Fenolleda i Capcir i en les possessions del Vallespir Succeí al seu oncle Radulf en el comtat de Besalú, potser com a resultat d’un acord amb els comtes de Barcelona Guifré II i Sunyer amb els quals estigué en bona relació, perquè el segon succeís al primer sembla que Miró, a més, rebé en compensació el Ripollès, que, tot i ser del comtat d’Osona, ja li pertanyia el 913 Es casà amb Ava , probablement de Ribagorça, amb qui tingué quatre fills Sunifred , Guifré , Oliba i Miró…

Coregnà per indivís amb el seu germà Sunyer II Tot i que Delà sembla que era el germà gran i que signava primer els documents, Sunyer II havia obtingut el comtat per designació de Carles el Calb Delà apareix com a administrador dels afers interns d’Empúries presidint tot sol diversos judicis comtals El 879 intentà d’arranjar l’afer de les possessions que el monestir de Sant Policarp de Rasès tenia a Peralada Delà i Sunyer s’empararen de Girona entre el 888 i el 890 per tal d’installar-hi el bisbe intrús Ermemir i foragitar-ne el legítim Servusdei Això feu creure que Delà havia estat comte de…

Consta de vuit cants o llibres i un total de poc més de 3 500 versos Els seus primers editors Ughelli, Muratori l’atribuïren a Laurentius Veronensis o Vernensis més recentment Marchetti, Calisse, Scalia l’atribueixen a Henricus Pisanus la qüestió, però, no és del tot resolta Narra l’expedició que els pisans, amb títol de croada i sota la direcció de Pere II, arquebisbe de Pisa, menaren contra les Balears l’any 1113 l’aliança pactada amb el comte Ramon Berenguer el Gran, el qual féu cap a l’empresa i prestà auxilis d’estatge i queviures i d’homes armats, i l’expugnació d’Eivissa, a l’estiu…

De família camperola, es llicencià 1942 en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona i es doctorà 1951 a Madrid amb Hispania y Marcial 1953 Fou professor de l’institut d’Osca 1943-55 i catedràtic de filologia llatina a les universitats de Sevilla 1955-57, València 1957-68, on fou degà de la facultat de filosofia i lletres en 1965-68, i a l’Autònoma de Madrid 1968-82, de la qual també fou degà de la facultat de lletres Començà la seva producció poètica dins la línia de l’Escola Mallorquina amb El somni encetat 1943 i Ofrena de sonets 1946 Posteriorment, evolucionà cap a…

Vida i obra literària de Virgili Nascut d’una família de la petita burgesia, potser d’ascendència etrusca, estudià a Cremona, Milà i Roma 54 però sempre, dins els ambients més illustres, es presenta com un camperol fidel als seus orígens, amic de la senzillesa i de la solitud, modest, tímid, de temperament malaltís, d’esperit sensible, pessimista, ple d’una simpatia illimitada que fa extensible a tota la natura La seva vida és molt poc coneguda unes Vitae novellesques dels temps de Neró i dels Flavis són força sospitoses els seus trets autèntics, molt escassos, cal pouar-los en la seva obra i…