Resultats de la cerca

És causada per un mixovirus, i es caracteritza per un període d’incubació de 10 dies, un període prodròmic de 4 a 6 dies amb febre, conjuntivitis, rinitis i laringotraqueïtis, un període exantemàtic i un període de descamació Durant el període prodròmic és patognòmica la presència de les taques de Koplic taques blanquinoses punctiformes en la mucosa de la cara interna dels llavis i de les galtes L’exantema xarampionós, de 4 a 6 dies de durada, és de tipus maculopapular, no confluent, de color vermell violat s’inicia a la cara i s’estén progressivament pel tronc i les extremitats, respectant…

El període d’incubació és de dues a tres setmanes, i la fase prodròmica és molt breu un dia L’exantema que seguidament apareix és constituït per elements lenticulars de color rosadenc, de perfil net i lleument boteruts Comença a la cara, s’estén ràpidament pel cos i desapareix al cap de dos o tres dies Fa el curs amb febre baixa i presenta, com a característiques, adenopaties occipitals Fora del cas de les gestants, no presenta complicacions temibles és més benigna que el xarampió

Són contagioses i deixen immunitat perdurable escarlatina, xarampió, etc

Entre les malalties produïdes pels virus hi ha la rubèola, l’eritema infecciós, el xarampió, etc Els casos produïts per l’acció de medicaments poden imitar l’aparença clínica dels anteriors El caràcter de l’exantema pot variar així, hi poden haver exantemes en forma d’escarlatina, d’urticària, de butllofes, hemorràgics, nodulars, eritematosovesiculars, etc

Exercí la professió a Alacant Fou autor del tractat De peste et vera distinctione inter febrem pestilentem et malignam Nàpols 1628, que inclou al final una breu monografia sobre la verola i el xarampió, i d’un tractat sobre calculosi i altres malalties renals Praeservatio a calculis atque cunctis fere morbis, atque morborum renalium medela Nàpols 1632

Membre d’una família de metges molt lligats a Pasteur, dirigí, des del 1903 fins a la mort, l’Institut Pasteur de Tunísia, on investigà sobretot el tifus exantemàtic, en descobrí la forma de transmissió per polls i féu possible la profilaxi de la malaltia També descobrí un mètode de vacunació contra el xarampió Li fou atorgat el premi Nobel de medicina el 1928

Les seves primeres investigacions versaren sobre la tuberculosi i la resistència a les malalties d’origen bacterià El 1946 establí un laboratori a l’hospital infantil de Boston, on, en collaboració amb FC Robbins i TH Weller, aconseguí d’obtenir virus de poliomielitis en un cultiu de teixits humans no nerviosos, treball pel qual foren guardonats el 1954 amb el premi Nobel de medicina A la fi del decenni dels cinquanta, Enders, juntament amb d’altres, produí la primera vacuna contra el virus del xarampió

La laringitis aguda és generalment d’etiologia vírica, i va acompanyada d’afonia o ronquera, pessigolleig i tos seca la laringitis crònica sol ésser evolució d’una laringitis aguda mal resolta en la seva aparició intervenen diversos factors, com ara tabac, alcohol, abús de la veu, carnots nasals, etc la laringitis estridulosa és una afecció especial dels infants, caracteritzada per accessos de dispnea, tos ronca i respiració sibilant, que sobrevenen de nit Altres vegades, la laringitis pot anar associada a diverses malalties com l’angina de Vincent, la bronquitis, la pneumònia, el …