Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
xerrac
Jocs
Folklore
Estri de fusta amb una lamineta o llengüeta flexible que, en fer giravoltar la peça on va fixada, bat successivament les dents d’una roda dentada fixada a un eix, que serveix també de mànec, i produeix un seguit de sons secs i estridents.
Hom l’utilitzava sovint com a matraca durant la setmana santa, i també com a joguina
xerrac
xerrac
© Fototeca.cat
Tecnologia
Serra de fulla rígida, de forma triangular o trapezial, proveïda al cap més ample d’un mànec que permet de manejar-la amb una sola mà.
Alguns xerracs són proveïts d’un dispositiu elèctric o pneumàtic que, en conferir a la fulla un moviment vibratori, permet de serrar amb el xerrac agafat per la mà immòbil
coll de Can Xerrac
Collada
Coll dels municipis de Mataró i Sant Andreu de Llavaneres (Maresme).
carrau
Carrau
© fototeca.cat / idear
Música
Instrument idiòfon constituït per un mànec que, en fer-lo giravoltar, provoca l’impacte d’una o més llengüetes -subjectades a un marc adjacent- contra una roda dentada (alguns exemplars en tenen més d’una).
Els sons, doncs, són produïts en sèrie En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon rascat Generalment és de fusta, però també n’hi ha d’altres materials com ara metall o plàstic És utilitzat principalment en el ritual religiós de Setmana Santa en substitució de les campanes, i també com a joguina infantil També és anomenat garreu, garrau, carraca, carranc i xerrac
,
xerraquejar
Serrar amb un xerrac.
xerracada
Soroll que fa el xerrac quan serra.
psicròmetre
Física
Aparell per a mesurar la humitat de l’aire.
És format per dos termòmetres, un dels quals mesura la temperatura ambient i l’altre, dit humit , que és envoltat d’un teixit xopat d’aigua destillada, mesura una temperatura més baixa, car, en evaporar-se l’aigua que l’impregna, és absorbida una certa quantitat de calor La diferència de temperatura entre els dos termòmetres permet de determinar la humitat relativa de l’aire, en aplicar la fórmula de Sprung Per tal de facilitar l’evaporació, hom hi fa circular un corrent d’aire a una velocitat entre 2 i 4 m/s, mitjançant un ventilador incorporat al conjunt dels dos termòmetres psicròmetre d’…
serra
Serra de cadena sense fi
© Fototeca.cat
Tecnologia
Oficis manuals
Eina constituïda per una fulla d’acer proveïda de dents agudes en una de les seves vores, per un disc d’acer proveït de dents en la seva perifèria, per una cadena sens fi de baules tallants, etc, emprada per a tallar fusta, ferro i d’altres matèries dures.
La serra de fulla, formant part d’una màquina o subjecta a un bastidor o proveïda d’un o dos mànecs, serveix per a tallar fusta, metall, os, pedra, plàstic, etc, en imprimir-li, manualment o mecànicament, un moviment alternatiu de vaivé, tot fregant les dents damunt la matèria que hom vol tallar, de manera que hi obren un solc estret que arriba a dividir-la Les mides, la forma i la disposició de les dents varien segons el tipus de feina a què les serres són destinades Així, les dents de la serra de mà Xerrac Corel / Danny Singer emprada en fusteria són agudes, inclinades endavant de manera…
Sant Andreu de Llavaneres
La casa de la vila de Sant Andreu de Llavaneres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, situat a la costa, als vessants sudoccidentals del massís del Corredor (el Montalt, 594 m alt, a l’extrem NE, és termenal amb Sant Vicenç de Montalt, Dosrius i Arenys de Munt).
Situació i presentació Des del Montalt vers Mataró coll de Can Xerrac arrenca la serra de Polseruc, que marca la divisòria d’aigües entre la riera de Can Llibre afluent de capçalera de la d’Argentona i la riera de Montalt o de Llavaneres, que passa pel poble de Sant Andreu i desemboca directament a la mar Altres torrents, com la riera del Balís límit amb Sant Vicenç, drenen el territori Comprèn, a més del cap municipal, el veïnat de la Vall, barris com Can Cabot d’Amunt, Can Sanç que no va tenir el desenvolupament típic dels barris marítims del Maresme, però en l’actualitat, gràcies al…