Resultats de la cerca

A Barcelona fundà el setmanari Vida Galante , i dirigí a Madrid les revistes El Cuento Semanal i Los Contemporáneos Les seves primeres novelles són de caràcter eròtic, tendència que després esdevingué més matisada El seductor 1902, Memorias de un vagón de ferrocarril 1925, la sèrie Las raíces 1934, Un hombre se va 1964 També és autor d’unes memòries

Format a l’escola de San Fernando de Madrid, amb RBalaca i Fde Madrazo, i a París amb Meissonier Fou un seguidor destacat del preciosisme fortunià, en obres com ara La visita inoportuna Museo de Bellas Artes de Bilbao

De família paterna basca i materna catalana, es traslladà d’infant a Barcelona, on estudià al Conservatori del Liceu, institució de la qual fou professor des de l’any 1914 S'incoporà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona 1945-65 És autor, entre altres obres, d’una Sonata , per a piano i violí 1918, del poema simfònic Los ojos verdes 1920, del Quartet en re , per a instruments d’arc 1922, del quadre simfònic La sega 1928 i de les sarsueles Margaritiña 1925 i El aguilón 1928 És autor de llibres didàctics, de les cançons Ve i va, Corpus, Balada del mariner, Cuca de llum i Non-non nonetes…

Estudià a l’Escola de Música de Barcelona amb Morera, Millet, Zamacois i Massià Fou membre fundador de l’Orquestra Municipal de Barcelona Fundà i dirigí el Quartet Filharmonia, que donà a conèixer la polifonia dels segles XVI i XVII Els anys cinquanta promogué les activitats de l’Òpera de Cambra de Catalunya, i el 1946 fundà l’editorial de música Clivis

Estudià a Barcelona amb E Toldrà, J Massià, J Zamacois, X Montsalvatge, A Ros i Marbà i J Guinjoan Ha dirigit l’Orquestra de Cambra de l’Ateneu des del 1974 i la del Gran Teatre del Liceu, on debutà l’any 1974 És director de la Banda Municipal de Barcelona des del 1980 i des del 1981 director associat de l’Orquestra Ciutat de Barcelona

Ingressà en l’orde caputxí i prengué el nom de Robert de la Riba Estudià a Barcelona amb Joan Lamote de Grignon i Eduardo Zamacois, i a Milà Fou organista i director de l’escolania de Nostra Senyora de Pompeia, de Barcelona, on des del 1946 féu cicles de concerts d’orgue Compongué música religiosa, peces per a orgue, música de cambra i sardanes

Fou deixeble i després professor de piano al Conservatori del Liceu de Barcelona i ensenyà durant gairebé quaranta anys a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, de la qual fou sotsdirector És autor d’una Teoría completa de la música escrita conjuntament amb Lluís Millet, de Veinticinco lecciones de solfeo, rítmicas y de estilo , i d’un Método graduado de solfeo , de cinc llibres conjuntament amb Lambert i Zamacois Compongué també música escènica La nina adormida al bosc , música per a orquestra, piano, arpa i música coral, com el poema A les estrelles , Flor Natural de la…

Estudià piano i violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, composició amb J Zamacois i instrumentació per a cobla amb Joaquim Serra Fou intèrpret de trompa a l’Orquestra Filharmònica de Barcelona i a l’Orquestra Amics dels Clàssics fins el 1936 Als anys quaranta fou arranjador de música de ball i començà a compondre per cobla De les seves obres es destaquen la suite simfònica Poema de l’amor que neix 1951, el poema Fra Garí 1963, Joiosa 1966, Suite per a cobla i percussió 1975, Concert per a trompa i cobla 1984, obres per a cobla com Tríptic de records 1971 i diverses…

Deixeble de Lluís i Lluís Maria Millet, estudià piano amb Tomàs Buxó, orgue amb Joan Suñé i harmonia i composició amb Jaume Pahissa i Joaquim Zamacois a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Es formà en la direcció coral amb el seu pare, Antoni Pérez i Moya Sotsdirector, des del 1940, de l’Orfeó de Sants, el 1941 ocupà el càrrec d’organista de la basílica de la Mercè i, des de la mort del seu pare 1964, el de mestre de capella Del 1945 al 1996 fou director de l’ Orfeó Gracienc , amb el qual efectuà un gran nombre de concerts En el camp pedagògic, es dedicà a l’ensenyament…

Als Països Catalans fou una de les encarnacions més sòlides de l’art establert de l’època, i en són típics representants Joaquim Agrassot, Bernat Ferrandis, Ramon Tusquets, Tomàs Moragas, Josep Tapiró, Ramon Amado, Baldomer Galofre, Josep Llovera, Gabriel Puig i Roda i, en certa manera, Antoni Fabrés certes obres d’Antoni Gisbert, de Francesc Domingo, d’Antoni Muñoz i Degrain i d’Enric Serra també hi són assimilables Arrelà també amb força a la resta de la península Ibèrica, especialment en l’obra de José Jiménez Aranda i Eduardo Zamacois A França, on tingué un bon representant…