Resultats de la cerca

Després de la seva adolescència i joventut, a Ais de Provença, on conegué Cézanne, i d’estudis de grau mitjà, fou cap del servei de publicitat de l’editorial Hachette, feina que abandonà per a consagrar-se totalment al periodisme i a la literatura Des dels primers articles de crítica literària mostrà una gran admiració per Hde Balzac i G Flaubert, i pregonà un tipus de literatura analítica que tingués en compte els principis científics i que, alhora, tractés de representar tots els aspectes de la realitat Després de la publicació de certes obres encara inspirades per una…

De l’època romàntica sorgí el realisme en novella, però després del 1850 la difusió del positivisme i l’entusiasme, ple de fe, pels estudis científics conduí els novellistes a un nou planteig, més de la temàtica i la finalitat de la narració que no pas de la forma narrativa L’escriptor utilitza els mètodes de les ciències experimentals i accepta la tesi de Taine l’home és sotmès al determinisme universal els sentiments i els caràcters són rigorosament predestinats, i unes lleis, especialment les lleis de l’herència, regeixen el context literari, així com les lleis naturals regeixen la…

Amic d’Émile Zola, compongué, sobre texts d’aquest, moltes òperes, d’orientació naturalista o realista Destacaren Kérim 1887, Le Rêve 1891, L’attaque du moulin 1893, Messidor 1897, Lazare 1905 i Naïs Micoulin 1907 Compongué també un ballet Les Bacchantes , 1912, una Ouverture Héroïque 1883, poemes simfònics La belle au bois dormant , 1886, un Requiem amb orquestra i orgue, melodies, etc Exercí la crítica musical en diversos periòdics, publicà alguns estudis Musique de Russie et musique de France , 1903 La vie et les oeuvres de Gabriel Fauré , 1921 i un llibre sobre Zola…

És famosa la seva resposta telegràfica a una enquesta del diari Le Figaro , el 1891 Naturalisme pas mort Lettre suit Conreà el teatre i la novella i collaborà en el recull Les soirées de Médan 1880 amb la narració Après la bataille 1885

Autodidacte, es guanyà la vida en oficis diversos fins a aconseguir la fundació del Thêatre Libre 1877-94 a París, des d’on fou iniciada la revolució de la direcció escènica moderna El 1897 en creà la continuació, el Théâtre Antoine, i el 1906 fou nomenat director de l’Odéon Les seves teories sobre actuació, dicció i escenografia s’inspiren en el naturalisme de Zola Donà a conèixer autors com Ibsen, Strindberg, Bjørnson, Hauptmann, etc Incorporat al cinema el 1914 com a realitzador i crític, hi aplicà les mateixes idees, avançant-se a moviments com ara el neorealisme italià Com a…

Combaté el naturalisme de Zola Autor de novelles costumistes enginyoses i satíriques, com Le nez du notaire 1862 Fundà el periòdic XX e Siècle

Émile Zola mateix emprava aquesta denominació en parlar de l’art dels seus amics pintors, que, tanmateix, ha estat més conegut amb el nom d'impressionisme

Evolucionà, en la seva poesia, des del naturalisme d’intenció filosòfica Odes e canções , 1884 fins al simbolisme Cantos do Estio e do Outono , 1908 La seva novella O brasileiro Soares 1886 se situa en el corrent naturalista a la manera de Zola

En el cicle Patologia social O barāo de Lavos , 1891 O livro de Alda , 1895 Amanha , 1901 Fatal dilema , 1907 Próspero fortuna , 1910 explicà, a la manera de Zola, la decadència d’una família Escriví també novelles camperoles Mulheres de Beira 1898, etc