Resultats de la cerca

Inaugurada al novembre del 1992 i situada al Port Olímpic de Barcelona, promou els esports nàutics fent especial atenció a l’especialitat de la vela Els seus impulsors foren Joan Anton Camuñas i Manel "Lolo" Ibern Des del 1997 és gestionada per la Federació Catalana de Vela

Comprèn el territori dels antics comtats de Girona, Besalú, Peralada i Empúries la diòcesi de l’alta edat mitjana de Castelsardo desaparegué amb motiu de la invasió dels àrabs La seva jurisdicció s’estén sobre 387 parròquies, agrupades en 24 arxiprestats Té una extensió de 4 965 km 2 i és dividit actualment en quatre zones pastorals Els límits de l’antic bisbat, testimoniats ja el 1115, fins el 1957 no experimentaren cap variació Els seus límits antics comprenien la vall de Camprodon excepte la Ral i Sant Pau de Seguries, les valls del Bac, de Bianya i de Ridaura, la plana d’en Bas excepte…

El papa Benet VIII li ho concedí el 1017 malgrat les propostes per a Sant Joan de les Abadesses i per a Sant Pau de Fenollet, Besalú prevalgué com a seu Fou designat primer bisbe Guifré fill de Bernat Tallaferro, que ja era abat de la nova comunitat canonical establerta a Sant Joan de les Abadesses A la mort de Tallaferro 1020, els bisbes de Vic i de Girona reclamaren i obtingueren llurs territoris desmembrats El bisbe Guifré, sense protecció política, es retirà a Sant Joan de les Abadesses

Al segle XIX hi foren incorporades 51 parròquies de la jurisdicció exempta de Sant Victorià d’Assan situades a Sobrarb i al voltant dels antics monestirs ribagorçans de Sant Pere de Taverna i d’Ovarra, entre les quals algunes de llengua catalana el Ru, a la vall de Benasc Calbera, Castrocit, Morens, Ovarra, Rallui i Biasques, a la ribera de l’Isàvena El bisbat de Barbastre fou agregat a Osca pel concordat del 1851 —de fet fou mantingut fins el 1855, en morir el bisbe Fort i Puig—, i la catedral fou reduïda a collegiata, però Barbastre fou restaurada com a administració apostòlica el 1896 i…

L’existència de la diòcesi consta d’una manera certa el 516, i el seu primer bisbe conegut és Asellus, que assistí al concili de Barcelona del 540 La seva demarcació es constituí després del 1150 amb un territori que comprenia pràcticament l’actual regió de Tortosa i s’estengué amb la conquesta valenciana per tota l’actual regió de Castelló de la Plana Es creu que corresponia en bona part a l’antic territori ibèric dels ilercavons La diòcesi fou molt retallada entre el 1957 i el 1960, en crear-se la diòcesi de Sogorb - Castelló de la Plana , de resultes de les directrius del concordat del…

És seu metropolitana i primada, cap de la província eclesiàstica Tarraconense Es desconeix l’àmbit exacte de la primitiva arxidiòcesi anterior a la invasió àrab quan l’arquebisbe Bernat Tort reestructurà els límits diocesans entre els anys 1146 i 1154 reclamà a la diòcesi de Barcelona el Penedès, fins a Sitges, i a la de Vic tot l’actual arxiprestat de Santa Coloma de Queralt, però els límits es reduïren per la part de Barcelona a la línia que anava de Guimerà a Conesa i les Piles Se li va incloure, en canvi, tot l’arxiprestat de Maldà, que pertangué a Vic fins el 1154 Per la part de la…

Creat el 1593 a expenses de les antigues diòcesis d’Urgell i de Vic, té una extensió de 3536 km 2 La constitució de la nova diòcesi de Solsona fou objecte de llargs litigis inicialment s’hi inclogueren 258 parròquies del bisbat d’Urgell, però els bisbes d’Urgell s’oposaren a la desmembració d’algunes d’elles, i després d’un plet que durà del 1593 al 1621, acabat a precs del rei Felip IV de Castella, amb una butlla del papa Gregori XV, es reduïren a 114 Del bisbat de Vic hi passaren 21 parròquies dels deganats de Tàrrega i Cervera i s’arribà més aviat a una concòrdia, després de renunciar el…

Tot i la presència ja al s III d’un bisbe de Tarragona, Fructuós o Fruitós, martiritzat el 259, la província no assolí la seva plena estructura fins al període visigòtic L’any 516, data de celebració del primer concili provincial, comprenia, a més de la de la capital, Tarragona, les següents diòcesis ja documentades anteriorment Barcelona 347, Girona 400, Ègara 450, Vic 516, Lleida 516, Empúries 516, Tortosa 516, Urgell 527, Roses segle V, Saragossa 254-58, Calahorra 306 o 457, Osca 527, Tarassona 549, Pamplona 589, Oca o Auca Burgos Amaia i Segia vall de l’Ebre i Alesanco o Alisana Rioja,…

El bisbat primitiu s’extingí amb l’ocupació sarraïna 719 Després de la conquesta cristiana 1149, el bisbe de Roda de Ribagorça, Guillem Pere de Ravidats, hi restablí el culte catòlic i hi traslladà la seva seu episcopal La nova demarcació episcopal uní, a l’antic bisbat de Roda , els territoris lleidatans tornats a conquerir integraven el bisbat de la zona dels Monegres, el Baix Cinca, el comtat de Ribagorça, la Llitera, el Segrià i les Garrigues El 1203 el papa Innocenci III solucionà les antigues disputes entre Roda i Osca i fixà el límit occidental al riu Cinca, fins a l’església de…