Resultats de la cerca

Inicià la pràctica de la vela en classe snipe en el Reial Club Marítim de Barcelona participant en alguns torneigs al final de la dècada dels seixanta A l’inici dels anys setanta competí amb el Club Vela Blanes, amb el qual participà en campionats d’Espanya i en campionats internacionals Al febrer del 1974 aconseguí el quart lloc al Campionat Mundial de Sydney en categoria soling, acompanyat de Joan Costas i Humbert Costas Al maig del mateix any aconseguí la victòria en la Copper Snipe Cup disputada a Ostende juntament amb Xavier Fondevila Participà en els Jocs Olímpics de Mont-…

Participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972 en la prova de vela en classe soling, acompanyat de Joan Llort i Corbella i del seu pare, Ramon Balcells i Rodón

Membre del Club Vela Blanes, es proclamà campió de Catalunya en classe snipe en alguna ocasió i fou campió d’Espanya en classe star 1987 Disputà els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 en la classe soling, juntament amb el seu germà Humbert i Josep Fèlix Anglada, i els de Seül 1988 en star, formant tripulació amb Josep Pérez

Vinculat primer al CN Badalona i després al Club Nàutic El Masnou, es proclamà nou cops campió estatal en patí de vela 1977, 1978, 1979, 1982, 1984, 1986-89 i guanyà una Copa d’Espanya en la classe tornado 1991 El 1992 deixà la competició a causa d’un accident Fou entrenador de la Reial Federació Espanyola de Vela en diverses classes tornado, soling, yngling, match race i jutge de regates de categoria internacional Assessorà l’equip espanyol en tots els Jocs celebrats del 1985 al 2008, amb l’excepció dels d’Atlanta 1996, i en la Copa Amèrica 1995, 2007

Membre del Reial Club Nàutic de Barcelona, fou campió d’Espanya 1945 de la classe snipe juntament amb Jordi Balcells a bord del Sopla II Prengué part en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952, on aconseguí la novena posició en classe finn, i de Munic 1972, on competí en classe soling i fou patró de l’equip format pel seu fill Ramon Balcells i Comas i per Joan Llort i Corbella D’altra banda, fou seleccionador espanyol de vela 1966-68 i guanyà el Campionat del Món de creuer en classe 3/4 1977 fent parella amb Ib Andersen a bord del Manzanita

Vinculat al Club Nàutic El Balís de Sant Andreu de Llavaneres, ha regatejat en diferents classes optimist, laser, europa, vaurien, 420, 470, RSFeva, soling, creuer, 29er i IOM International Onemetre Class de vela radiocontrol Assolí el Campionat d’Espanya de la classe 470 juvenil 1983, el de vaurien 1985 i un subcampionat en la classe 420 a 1988 En l’àmbit internacional, aconseguí un primer lloc en el Campionat del Món júnior 1982, un tercer lloc en el Campionat d’Europa del 2001 i una quarta posició en el Campionat del Món màster de la classe europa a Sant Pere Pescador 2007 Fou escollit…

S’inicià al Reial Club Marítim de Barcelona i posteriorment passà al Club Vela Blanes Competí en vaurien i en snipe, classe en la qual obtingué cinc Campionats de Catalunya, dos subcampionats d’Espanya, i disputà els Campionats del Món 1977 i d’Europa 1978 Participà en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 en la classe soling juntament amb el seu germà Joan i Josep Fèlix Anglada A banda de la vela lleugera, també competí en creuer, i formà part de l’equip dels EUA al Campionat del Món de mini ton 1979 com a tripulant del Honey Moon , guanyador de la seva classe i segon de la…

Fou campió d’Espanya en classes olímpiques i de vela lleugera 1986, 1991, 1992, 1994 en classe soling, tornado, Match Race i International Offshore Rule IOR, i aconseguí la medalla d’or als Jocs Mediterranis en classe laser Participà en cinc edicions dels Jocs Olímpics Seül 1988, Barcelona 1992, Atlanta 1996, Sydney 2000 i Atenes 2004 Als Jocs Olímpics d’Atlanta aconseguí la medalla d’or de vela en classe tornado 1996 Debutà el 1987 en competicions oceàniques a bord del Fortuna Lights en la regata Transat Race Participà en la regata Ruta del Descobriment, en què aconseguí la…

Les competicions s’anomenen regates i les embarcacions reben el nom de iots A la vela hi ha una terminologia molt específica Durant el segle XX, l’evolució dels materials de construcció dels iots, amb l’ús de la fibra de vidre i la de carboni, l’alumini, l’acer i el contraplacat, provocà canvis que afavoriren la maniobrabilitat i rapidesa Canvis que també es feren efectius a les veles, que poden ser de niló, de dacró, tan resistent com el niló però menys flexible, i de kevlar, material molt rígid i lleuger Hi ha dos tipus d’embarcacions de competició les de vela lleugera i les de vela de…