Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
valenciana prosa
Literatura
Expressió que apareix en alguns escriptors valencians de la segona meitat del s. XV.
Així, és citada per Joan Roís de Corella, Miquel Peres i Bernat Fenollar i també apareix a la versió de Bernadí Vallmanya de La cárcel de amor de Diego de San Pedro 1493 Aquests texts, tots ells traduccions, es caracteritzen per la seva prosa recargolada, llatinitzant i artificiosa, la qual cosa pot fer creure que l’expressió no tenia cap matís dialectal la prosa catalana escrita a València o pels valencians, sinó estilístic “estil de valenciana prosa” i que servia per a distingir el discurs ampullós i abarrocat de la redacció planera i sense filigranes retòriques
Iṣḥaq Šělomó Meir
Literatura
Poeta hebreu de circumstàncies que apareix adreçant, entre d’altres, una poesia encomiàstica a Mošé Natan, de Tàrrega.
ombrejat | ombrejada
Heràldica
Dit de l’objecte que apareix amb uns traços que imiten l’ombra per tal de produir la sensació de relleu.
enueg
Literatura
Gènere de la poesia occitana en què el poeta enumera les coses que el molesten.
S'oposa al plazer Les Leys d’amor recullen el terme amb el seu valor tècnic, però el gènere apareix en època anterior
creu de tau
Creu de Tau
© Fototeca.cat
Heràldica
Creu llatina a la qual manca l’extremitat superior.
És anomenada també creu o crossa de Sant Antoni , i antigament, en llatí, crux commisa Apareix molt sovint en forma de creu patent concavada
avellana
Heràldica
Representació heràldica de l’avellana, en forma estilitzada, dins el seu involucre.
Generalment apareix en grups de tres, unides per la base, la del mig dreta i les altres horitzontals formant allò que els heraldistes francesos anomenen una coquerelle
rapsode
Literatura
En l’antiguitat grega, recitador de poesia èpica.
Homer, però, empra el nom d'aede per a designar el recitador, i solament a partir del segle V aC apareix el terme rapsode , entès modernament com a recitador de poemes d’altri, en oposició a aede
vers alexandrí
Literatura
Vers polirítmic format per dos hemistiquis que, segons les lleis de la mètrica catalana, francesa i anglesa, és de 12 síl·labes, mentre que segons les de la castellana i la italiana resulta de 14.
Per exemple En llemosí sonà/lo meu primer vagit Bonaventura Carles Aribau Apareix per primera vegada en la cançó de gesta francesa Le Pèlerinage de Charlemagne segle XII, bé que, segons sembla, prengué el nom del Roman d’Alexandre segle XII Després de conèixer un període d’esplendor, en el qual participaren pràcticament totes les literatures romàniques a la catalana fou usat entre d’altres, per Cerverí de Girona, Ramon Llull i Ramon Muntaner, entrà en declivi amb els darrers poetes medievals Ressuscitat al segle XVI Ronsard, etc, esdevingué, més tard, el metre francès clàssic per…
Antonio de Villegas
Literatura
Escriptor castellà.
És conegut sobretot per la seva miscellània en prosa i en vers titulada Inventario 1565, que recull, entre altres obres, Historia de Píramo y Tisbe, Disputa entre Áyax y Ulises sobre las armas de Aquiles i la famosa novella moresca Historia del Abencerraje y la hermosa Jarifa , que també apareix intercalada en la Diana de Jde Montemayor
silva
Literatura
Forma poètica constituïda per sèries continuades de versos sense estructura estròfica determinada.
En la mètrica catalana els versos són decasíllabs i hexasíllabs, tant de rimes consonants com blancs La silva modernista, però, introdueix altres mesures de versos i també la rima assonant En la silva clàssica castellana que apareix al Segle d’Or, els versos són hendecasíllabs i heptasíllabs i la rima consonant, i a partir d’aquí passa a la literatura catalana