Resultats de la cerca

Adoptada primerament als territoris sotmesos a l’autoritat de Napoleó I o bé per la seva influència república Subalpina, principat de Lucca i Piombino, regne de Westfàlia i d’altres al començament del s XIX i, més tard, a Bèlgica, Luxemburg, Mònaco, Suïssa i en alguns estats sorgits d’antigues colònies

Adoptada pels cristians coptes, és coneguda per crossa o creu de Sant Antoni Els primers exegetes hi volgueren veure el signe amb què eren marcats al front els escollits de l' Apocalipsi i, com a símbol de la creu cristiana, fou representat ja a les catacumbes, sobreposat a l’anyell Té també sovint la forma de tau, sobretot a l’Orient, el bàcul episcopal

Les disposicions dels sobirans indicaven el nombre de peces que havien de donar el pes de la lliura A la Catalunya comtal, bé que fou adoptada la divisió carolíngia de la lliura en 20 sous i 240 diners, el pes de referència no fou la lliura carolíngia reformada, d’uns 408 grams, sinó la romana afeblida, de 327 grams Aquest fou el pes de referència per a les emissions comtals dels segles X i XI Al segle XII la lliura fou substituïda pel marc com a unitat de referència en la talla de les monedes

El gros rebé aquest nom pel fet d’ésser la moneda d’argent més forta en relació amb el billó, i té origen en la reforma monetària portada a terme 1266 per Lluís IX de França, on rebé el nom de gros tornès o tornès a Catalunya era el tornès d’argent, i adoptada per molts altres països a Anglaterra, amb el groat , influït molt probablement per la moneda francesa d’Aquitània a Alemanya, amb el groschen a la corona d’Aragó, amb el gros de Montpeller de Jaume I i, més tard, amb el croat , des de Per II el Gran a Navarra, amb el gros de Carles II i a Castella, amb el gros alfonsí d’…

És la primera vegada que apareix la paraula peceta , en castellà peseta com a indicació no popular del valor d’una moneda S'encunyaren monedes d’or de 20 pecetes, equivalents a 80 rals de billó o a 2 escuts del sistema tradicional, i les d’argent de 5, 2 i mitja i 1 pecetes , que corresponen respectivament a 20, 10 i 4 rals de billó o sia 8, 4 i 1,6 rals forts o d’argent

Dividida en 100 cèntims, fou adoptada el 1868 pel govern provisional a iniciativa del ministre d’hisenda Laureà Figuerola , i establerta pel decret del 19 d’octubre Tenia un mòdul de 23 millímetres i un pes de 5 grams L’argent era de 835 millèsimes S’encunyà amb poques variacions des del 1868 fins al 1934, l’última emissió de la pesseta d’argent, durant la Segona República L’any 1937 s’encunyaren les pessetes de coure i alumini als tallers de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre, installats a València amb motiu de la Guerra Civil Convertida des d’aleshores en paper moneda, tant pels bancs d…