Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
dírham
Dírham de plata de l’època d’Al-Hakam I, apareix retallat i amb llegenda epigràfica a l’anvers i el revers. A l’anvers hi ha escrit: "No és déu sinò Al·là, l’Únic, no té copartícip".
Museo Arqueológico y Etnológico de Granada
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda musulmana d’argent que inicialment imità la tipologia i la metrologia de la dracma sassànida i que els àrabs difongueren des de la fi del segle VII.
A partir de la reforma del califa ‘Abd al-Malik ibn Marwān, els seus tipus esdevingueren totalment epigràfics i el seu pes es reduí de 3,98 g a 2,97 g A la península Ibèrica hom baté dírhams des de l’any 722 En el període dels regnes de taifes, el dírham deixà d’ésser d’argent de bona llei per a ésser de billó o, fins i tot, de coure Als Països Catalans en bateren les taifes de Tortosa, Lleida, València, Mallorca-Dénia i Alpont En temps dels almoràvits, la moneda d’argent fou el quirat, però els almohades restabliren el dírham amb un pes proper a 1,5 g i de forma quadrada N’encunyaren els…
miscal
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat ponderal àrab, habitualment referida al dinar d’or (4,25 g).
Apareix sovint en la documentació medieval lleonesa i castellana per a referir-se a la moneda d’or andalusina
ombrejat | ombrejada
Heràldica
Dit de l’objecte que apareix amb uns traços que imiten l’ombra per tal de produir la sensació de relleu.
nap
Anvers d’un nap
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Des de la segona meitat del segle XIX, moneda de cinc pessetes, especialment les encunyades durant el govern provisional del 1868, durant el regnat del rei Amadeu, durant la Primera República i en els regnats d’Alfons XII i d’Alfons XIII.
El seu origen podria ésser la forma abreujada del nom Napoleó, que apareix en les monedes del rei Josep Bonaparte Ioseph Nap Dei gratia
creu de tau
Creu de Tau
© Fototeca.cat
Heràldica
Creu llatina a la qual manca l’extremitat superior.
És anomenada també creu o crossa de Sant Antoni , i antigament, en llatí, crux commisa Apareix molt sovint en forma de creu patent concavada
avellana
Heràldica
Representació heràldica de l’avellana, en forma estilitzada, dins el seu involucre.
Generalment apareix en grups de tres, unides per la base, la del mig dreta i les altres horitzontals formant allò que els heraldistes francesos anomenen una coquerelle
morabatí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or almoràvit el valor de la qual correspon al del dinar (3,85 g).
Circulà abundantment a Catalunya, durant el s XII i la primeria del XIII N'hi ha documentació des del 1105 i hi apareix esmentada amb noms diferents marins, meliquins, ajadins, pupins, allusius al seu origen
mancusal
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat ponderal del mancús.
Apareix en la documentació catalana de la segona meitat del s XI, referit al mancús que pesa l’argenç, és a dir el de 14 l’unça de pes 1,92 g, que corresponia als mancusos anomenats bilingües
duro
Numismàtica i sigil·lografia
Nom vulgar de la moneda d’argent espanyola de més valor entre les normalment usades en la circulació monetària.
El nom ve de la reducció de la denominació original pes fort o peso duro El duro és, doncs, la moneda de vuit rals forts real de a ocho encunyada del s XVI al XIX, i també la de 20 reales de vellón i de 2 escuts de les emissions d’Isabel II El valor duro només apareix gravat en la peça que s’encunyà a Girona el 1808
peceta
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat monetària adoptada per les emissions d’or i d’argent barceloneses des del 1808 fins al 1814, sota el govern napoleònic durant la guerra del Francès.
És la primera vegada que apareix la paraula peceta , en castellà peseta com a indicació no popular del valor d’una moneda S'encunyaren monedes d’or de 20 pecetes, equivalents a 80 rals de billó o a 2 escuts del sistema tradicional, i les d’argent de 5, 2 i mitja i 1 pecetes , que corresponen respectivament a 20, 10 i 4 rals de billó o sia 8, 4 i 1,6 rals forts o d’argent