Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
de l’un en l’altre

De l’un a l’altre
Heràldica
Dit de la figura o el moble que es repeteix dins les particions d’un escut, però amb els esmalts contraposats.
de l’un a l’altre

de l'un a l'altre
Heràldica
Dit de la figura o el moble ressaltant al mig d’una partició, on els esmalts dels campers formats per aquesta són invertits o oposats a aquella, la qual és dividida de la mateixa manera.
sautor

sautor
Heràldica
Peça honorable composta, anomenada també creu de Santa Eulàlia, creu de Sant Vicenç o creu de Sant Andreu, que resulta de la unió de la banda i la barra.
Hom diu que estan en sautor o posats 2, 1, 2, els objectes collocats en la direcció pròpia del sautor, i passats en sautor els dos objectes allargats, l’un en banda i l’altre en barra, collocats l’un damunt l’altre
lligat | lligada
Heràldica
Dit d’un objecte o uns quants subjectats amb una cinta o un altre lligam.
amb les armes de l’escut
Heràldica
Locució emprada quan l’escut sencer es repeteix dins un altre element del mateix blasó.
cantant
Heràldica
En les representacions heràldiques, dit dels galls, i d’algun altre ocell, amb el bec obert.
equipol·lat

equipol·lat
Heràldica
Dit del camper escacat de nous punts, cinc d’un esmalt i quatre d’un altre.
creu

Heràldica
Peça fonamental que resulta de la unió del pal i la faixa.
Per distingir-la de les altres formes de creu hom l’anomena creu plena quan els seus quatre extrems toquen les vores de l’escut, i creu abscissa si no les toquen Hom diu que estan en creu o posats 1, 3, 1, els objectes collocats en la direcció pròpia de la creu, i passats en creu els dos objectes allargats, l’un en pal i l’altre en faixa, collocats l’un damunt l’altre Principals tipus de creus heràldiques cèltica constantiniana d’avellanes de Calatrava de Caravaca de cinc braços de Comenge “ametlles pelades” de Danebrog de dotze puntes de la Resurrecció del Calvari de les catacumbes de l’…
travessat | travessada
Heràldica
Dit de l’arbre que té al peu o al tronc una o més figures, generalment animals, en actitud de passar per davant d’ell.
Quan n'hi ha més d’un, es posen l’un damunt l’altre sobre el tronc