Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
llunell
llunell
corona
Heràldica
L’ús de la corona als escuts fou iniciat al segle XIV, començà d’ésser reglamentat al segle XV i les regles definitives foren establertes al segle XVII.
Hom la colloca al damunt de la boca superior de l’escut i una mica separada Totes són d’or Poden ésser obertes o tancades, segons que portin diademes o no La corona imperial és d’or, amb vuit florons i un bonet escarlata oberts pel mig, i és agafada a cada costat per dues diademes carregades de perles, a ambdós costat de l’obertura A l’eix de l’obertura hi ha una altra diadema que aguanta un món centrat i acabat amb una creu Penjant per cada costat hi ha dues llistes franjades al cap La majoria de les corones imperials no segueixen aquest model, sinó que en presenten uns altres,…
món
món
Heràldica
Figura heràldica que representa el globus o el pom que portaven a la mà els emperadors, o sobre la corona els sobirans, i és una bola cintrada amb un cercle horitzontal i mig cercle superior vertical i creuada.
perlejat | perlejada
Heràldica
Dit del cercle o la diadema d’una corona amb perles posades directament al damunt sense ésser realçades.
floró
Heràldica
Adorn en forma de fulla, generalment d’api o de julivert, posat sobre el cercle d’una corona.
nimbat | nimbada
Heràldica
Dit d’un cap voltat pel darrere d’un cercle d’or en forma de besant, representant una aurèola.
cercolat | cercolada
Heràldica
Dit d’una àguila o d’una figura de sant amb el cap voltat per un cercle en forma d’anell.
semicercle
semicercle
Heràldica
Peça ordinària que representa la meitat d’un cercle que surt de tot un flanc de l’escut, el punt màxim d’elevació del qual és l’abisme.
Hom anomena semicercle trevolat el filet que porten algunes àguiles en l’heràldica alemanya i que, sortint de l’arrencada de l’ala i seguint una direcció corba, acaba en un trèvol
Jaume Ramon Vila
Heràldica
Heraldista, historiador i memorialista.
Vida i obra Nat en el si d’una família noble d’origen empordanès, es consagrà a la carrera eclesiàstica Fou prevere de la catedral de Barcelona i administrador eclesiàstic de l’Hospital de la Misericòrdia de Barcelona Gran aficionat a la història, formà una important biblioteca d’impresos i manuscrits que llegà al monestir de Sant Jeroni de la Murtra Es relacionà amb nombrosos historiadors i aficionats de l’època, com Esteve de Corbera o l’aragonès comte de Guimerà, que gestaren la ideologia prèvia a la revolta del 1640 A part d’una biografia, que restà inèdita, del canonge de la catedral de…
, ,