Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
cap
cap
Heràldica
Part superior del camper on se situa un cap i que comprèn els punts dits cantó destre del cap, centre del cap
i cantó sinistre del cap
.
Hom anomena en cap l’objecte o els objectes que s’hi colloquen de costat
punta
Punta
© Fototeca.cat
Heràldica
Part inferior del camper on se situa un peu i que comprèn els punts dits centre de la punta, cantó destre de la punta i cantó sinistre de la punta
.
Hom anomena en punta l’objecte o els objectes que s’hi colloquen de costat
orla
orla
Heràldica
Peça consistent en una bordura a l’interior de l’escut sense tocar-ne la vora i a una distància d’ella igual a la seva amplària, que és la de la meitat de la bordura.
En un mateix escut hi pot haver més d’una orla, i aleshores es colloquen concèntricament l’una dins l’altra Hom parla d' orla rodona , que té la forma d’un gran anell i també rep el nom de ciclamor Hom diu en orla per descriure els objectes collocats en la direcció pròpia de l’orla
brisura
Heràldica
Canvi que es fa en unes armes o en un escut per a distingir les diferents branques d’una família.
L’ús de les brisures, per la seva complicació, quedà gairebé relegat a algunes cases reials A Espanya la reina Marianna d’Àustria, per privilegi del 1668, aprovà un sistema de brisar que consistí en l’aplicació d’un ordre successiu de mobles per a distingir els fills el lambel, el creixent, l’estrella, la merleta, l’anellet i la flor de lis, que es colloquen al cap, dins un francquarter, o carregant la peça principal de l’escut