Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
estrella
Heràldica
Figura que representa una estrella, generalment amb cinc raigs o puntes (o més, i llavors cal indicar-ho).
Una de les cinc puntes da d’ésser al capdamunt altrament, hom en diu estrella invertida Quan la de sis puntes en té dues a dalt, hom en diu estrella decantada , estrella radiant si té raigs ondulats, i estrella eriçada si porta petits traços entre els raigs, generalment més curts
sostingut | sostinguda
Heràldica
Dit del cap o del peu el terç inferior del qual és d’un esmalt diferent d’ell i del camper de l’escut.
Aleshores hom diu que és sostingut d’una cinta
giró
giró curvilini
Heràldica
Un dels compartiments o les peces de l’escut gironat.
Hom en diu giró curvilini o gironant si és format per línies corbes en idèntica direcció i en forma de voluta
ressaltant
Roc ressaltant sobre una faixa
Heràldica
Dit de la càrrega posada damunt d’una altra o d’unes altres o d’una partició o repartició de les quals sobresurt o que cobreix en part.
Hom diu ressaltant sobre el tot quan la dita càrrega ressaltant és el darrer objecte que hom anomena en blasonar un escut
pinyó
pinyó revesat
Heràldica
Espècie de muralla piramidal amb la base a la vora inferior de l’escut, formada per quadres o rectangles (generalment en nombre de cinc) alternats de metall i color, usualment en tres rengles.
Quan la base del pinyó és a la vora superior hom en diu pinyó revessat Cal indicar el nombre de quadres o rectangles
sautor
sautor
Heràldica
Peça honorable composta, anomenada també creu de Santa Eulàlia, creu de Sant Vicenç o creu de Sant Andreu, que resulta de la unió de la banda i la barra.
Hom diu que estan en sautor o posats 2, 1, 2, els objectes collocats en la direcció pròpia del sautor, i passats en sautor els dos objectes allargats, l’un en banda i l’altre en barra, collocats l’un damunt l’altre
cantonat | cantonada
Heràldica
Dit de quatre figures posades als quatre cantons de l’escut; hom en diu, també, posades 2 i 2.
cantó
cantó
Heràldica
Peça fonamental que ocupa un dels angles de l’escut, normalment el primer (destre) del cap; si és el segon, és anomenat cantó sinistre
, però és rar.
A França i Anglaterra és usat alguna vegada com a brisura Té dues parts d’ample i dues i mitja de llarg de les set parts de l’amplària de l’escut Quan té la forma d’un quart de circumferència, hom en diu cantó arrodonit
orla
orla
Heràldica
Peça consistent en una bordura a l’interior de l’escut sense tocar-ne la vora i a una distància d’ella igual a la seva amplària, que és la de la meitat de la bordura.
En un mateix escut hi pot haver més d’una orla, i aleshores es colloquen concèntricament l’una dins l’altra Hom parla d' orla rodona , que té la forma d’un gran anell i també rep el nom de ciclamor Hom diu en orla per descriure els objectes collocats en la direcció pròpia de l’orla
lleó
El lleó en l’escut d’armes de Finlàndia
Heràldica
Figura heràldica, una de les més emprades.
La seva representació ordinària és la de rampant, que no cal indicar Altres representacions són el lleó lleopardat o lleó passant , quan es representa passant i amb el cap de perfil Se’n diu lleopard quan és passant però té el cap de cara, i lleopard lleonat quan és en posició rampant però amb el cap de cara Hom parla de cap de lleó quan només es representa el cap de perfil si el cap és representat de cara, hom parla de cap de lleopard , i de lleó de Sant Marc quan ho és assegut, alat, nimbat d’or i posat de cara, tenint entre les potes anteriors un llibre obert que té escrits…