Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
contraposició de mitges figures
Heràldica
En una partició d’un camper, oposició obtinguda col·locant cadascuna de les meitats d’una figura desplaçades tangencialment a la línia del partit, el tallat, el trinxat o el truncat, una en una partició i l’altra en l’oposada ( contrapartit, contratallat, contratrinxat i contratruncat)
.
cimera
cimera dita de Jaume I
© Fototeca.cat
Heràldica
Història
Militar
Guarniment que s’acoblava a l’elm i que consistia en figures molt vistoses.
Era fet de material molt lleuger, com el cartó o el pergamí, per tal de no carregar amb un nou pes l’arnès del cavaller Sembla que fou portada pels cavallers per fer-se reconèixer en els combats de guerra o de torneig i, en aquest darrer cas, fou també un senyal de galanteria, per tal com era allusiva a l’amor per una dama Serví també de brisura per a distingir branques d’una família i com a símbol distintiu d’algun ofici o d’una dignitat Al seu origen la cimera fou diferent de les peces i les figures de l’escut, però més tard hom acostumà a portar alguna d’aquestes per cimera Un…
figura
Heràldica
Classe de càrrega o d’objecte heràldic representat en un escut d’armes.
Hom distingeix entre figures naturals éssers humans i llurs membres, animals de tota mena i llurs membres, vegetals, elements —terra, foc, aigua, aire— i astres, figures artificials , que se subdivideixen en figures pròpiament heràldiques barrera, carboncle, crancelí, roc, quinquefoli, etc i figures comunes , relatives a la guerra, la caça, la música, la navegació, l’arquitectura, les arts i els oficis, la indústria, el comerç, l’agricultura, etc i, finalment, les figures imaginàries o quimèriques o fantàstiques alció, amfípter…
escacat | escacada
Heràldica
Dit de les peces i figures de l’escut dividides en escacs.
Les peces escacades, tanmateix, han de tenir almenys dos ordres perquè no es confonguin amb les peces componades
tinent
Heràldica
Cadascuna de les figures humanes que aguanten o acompanyen un escut (sostenidor).
suport
Heràldica
Cadascuna de les figures animals que aguanten un escut o l’acompanyen.
blasonar
Heràldica
Disposar, descriure els escuts d’una família, ciutat, etc, segons les regles i terminologies pròpies de l’art heràldica o blasó.
Hi ha dues maneres diferents de blasonar L’una, dita a l' alemanya , pròpia dels alemanys i els castellans, consistent a esmentar primer les peces i les figures i acabar pel camper i l’altra, dita a la francesa , pròpia dels francesos, els anglesos, els italians i els catalans, que comença pel camper i continua per les peces i les figures, llur nombre, llur situació i llurs esmalts
cantonat | cantonada
Heràldica
Dit d’una creu o un sautor que porten figures als quatre cantons.
armoria
Heràldica
Conjunt de totes les peces i figures que interiorment o exteriorment adornen un escut.
en xebró
Heràldica
Dit de les figures o els mobles col·locats en la direcció angular pròpia del xebró.