Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
creu grega

Creu grega
© Fototeca.cat
Heràldica
Creu amb el llarg dels quatre braços igual.
Quan va sola a l’escut no és més que una creu abscissa Antigament era anomenada, en llatí, crux quadrata
partició

Partició heràldica. Semitruncat semipartit cap a la punta i semitruncat a la punta
Heràldica
Mena de divisió del camper de l’escut, que resulta de dividir-lo amb una sola línia.
Hi ha la partició ordinària , que pot ésser de dues classes partició igual, regular o principal , que resulta de dividir el camper en dues meitats iguals partit, truncat, tallat i trinxat, i partició desigual o irregular , quan la divisió no resulta igual sinistrat i dextrat, i la partició extraordinària , formada per una línia que no és resta i és difícil de blasonar semitruncat, semipartit cap a la punta i semitruncat, etc
partit | partida
vair

S'esquerra a dreta: vair, vair antic, vair ondant, vair en pal
Heràldica
Folre, anomenat també vair modern, format per quatre tires horitzontals d’unes peces en forma de campaneta, alternativament d’argent i d’atzur i capiculades.
Aquestes campanetes, dites peces de vair , apareixen en alguns escuts soles o en un nombre determinat A Catalunya fou molt emprat el vair antic , que era anomenat vair d’ondes , i la seva forma era molt semblant a la de les faixes entades entat Una variant del vair és el vair ondat , en el qual les peces de les tires segona i quarta han estat capgirades, i les peces d’igual esmalt han restat unides sense solució de continuïtat Hom parla de vair en pal quan les peces d’igual esmalt són arrenglerades en pal l’una al dessota de l’altra, la punta de l’una tocant el…
trinxat | trinxada
Escut trinxat
© Fototeca.cat
Heràldica
Dit de l’escut el compàs del qual és dividit en dues parts iguals mitjançant un traç diagonal que va de l’angle destre del cap al sinistre de la punta.
També és dit de qualsevol quarter o peça dividits d’una manera igual
creu de Sant Jaume

Creu de Sant Jaume
© Fototeca.cat
Heràldica
Creu de gules en forma d’espasa.
Té l’extremitat superior floronada de vegades en forma de ferro de pica, a l’igual dels braços, però aquests, generalment, en forma més recargolada
llagrimejant
Heràldica
Dit de l’ull representat amb llàgrimes d’un esmalt igual o diferent.
creu de Lorena

Creu de Lorena
© Fototeca.cat
Heràldica
Creu patriarcal, generalment d’argent.
Ordinàriament hom la representa amb els dos travessers situats a igual distància dels extrems del pal Fou símbol de la França lliure i del partit gaullista, i havia estat un badge dels ducs de Lorena des de Renat I, rei titular de Nàpols i amb pretensions al regne d’Hongria, a l’escut del qual país figurava aquesta creu
peça
Heràldica
Classe de càrrega heràldica representada en un escut d’armes.
Hom distingia entre peces fonamentals honorables o de primer ordre banda, barra, bordura, cantó, cap, creu plena, faixa, pal, peu, sautor, i xebró i peces de segon ordre , que eren totes les altres La ciència heràldica actual, però, les considera totes d’igual valor Hom parla de peces disminuïdes quan l’amplària de les fonamentals és disminuïda generalment a llur meitat aleshores reben un nom diferent cotissa, vergueta, etc Hom anomena peces compostes o derivades les formades principalment per combinació d’altres, però amb característiques pròpies