Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
lluneta
lluneta creixent (esquerra) lluneta minvant (dreta)
Heràldica
Mitja lluna en les seves quatre posicions.
Lluneta creixent o simplement creixent quan les banyes són dirigides cap al flanc destre de l’escut, lluneta muntant esquerra lluneta bolcant dreta lluneta minvant o simplement minvant quan miren al flanc sinistre, lluneta muntant o simplement muntant quan són dirigides vers el cap, i lluneta bolcant o simplement bolcant quan ho són vers la punta
capiculat | capiculada
Heràldica
Dit de la figura el cap i l’acabament de la qual coincideixen, respectivament, amb l’acabament i el cap d’una altra generalment igual.
Si les figures no són simètriques respecte a llur eix longitudinal hom considera casos distints capiculat afrontat, capiculat adossat i simplement capiculat
triangulat | triangulada
Escut triangulat en banda
Heràldica
Dit d’un escut el camper del qual és completament ple de triangles i sense cap espai buit entre ells, alternant metall i color, formats pel traç de línies horitzontals i diagonals en ambdós sentits.
Quan els triangles són isòsceles, hom parla de triangulat isoscelat o, simplement, isoscelat Els escuts són anomenats triangulats en banda o en barra quan són formats per traços horitzontals, verticals i diagonals en la direcció de la banda o de la barra Cal indicar sempre el nombre de traços i llur sentit
escussó
escussó
Heràldica
Peça fonamental consistent en un escudet posat al centre o abisme d’un escut, de mides iguals a un terç de les d’aquest.
Carregat sobre un escut quarterat, es redueix de dimensions i rep el nom d' escussó sobre el tot o, simplement, sobre el tot Hom anomena sobre el tot del tot l’escussó que carrega sobre un altre que ja sigui sobre el tot L' escussó de les armes és el posat com a cimera, que repeteix les armes de l’escut Els anglesos anomenen escussó de pretensió l’escut d’una pubilla collocat sobre l’abisme del del marit
cinta
Heràldica
Peça disminuïda de primer grau equivalent a una faixa reduïda a la meitat de la seva amplària, també dita per alguns heraldistes faixa en divisa
o simplement divisa
( contraposició
).
corona
Heràldica
L’ús de la corona als escuts fou iniciat al segle XIV, començà d’ésser reglamentat al segle XV i les regles definitives foren establertes al segle XVII.
Hom la colloca al damunt de la boca superior de l’escut i una mica separada Totes són d’or Poden ésser obertes o tancades, segons que portin diademes o no La corona imperial és d’or, amb vuit florons i un bonet escarlata oberts pel mig, i és agafada a cada costat per dues diademes carregades de perles, a ambdós costat de l’obertura A l’eix de l’obertura hi ha una altra diadema que aguanta un món centrat i acabat amb una creu Penjant per cada costat hi ha dues llistes franjades al cap La majoria de les corones imperials no segueixen aquest model, sinó que en presenten uns altres, com és ara…
Onofre Esquerdo i Sapena
Heràldica
Genealogia
Història
Erudit, genealogista, historiador i heraldista.
Ciutadà de València, de pares originaris de la Marina, era germanastre de Vicent Esquerdo Ocupà diferents càrrecs en l’administració foral i municipal, entre d’altres, jutge de contrafurs, síndic i jurat en cap en dues ocasions El contacte amb els arxius institucionals el degué afeccionar a la història, i reuní una biblioteca important Com altres erudits i estudiosos de l’època, copià o feu copiar aquelles “memòries” que considerà interessants i algunes, tot i que no són obra seva, foren considerades fruit del seu enginy, com apunta el bibliògraf Vicent Ximeno Entre els seus treballs…
, ,