Resultats de la cerca
Es mostren 132 resultats
adaptació
Música
Utilització de peces musicals com a acompanyament d’obres dramàtiques o bé de versos declamats.
adaptació
Música
Arranjament d’una obra amb vista a executar-la amb elements distints dels originals.
Per exemple, a l’edat mitjana foren adaptats texts llatins a cants de llengua vulgar
adaptació
Música
Reescriptura d’una obra original amb significatives alteracions del text de qualsevol mena per tal de facilitar-ne parts, normalment amb intenció pedagògica o amateur.
Vegeu arranjament
schisma
Música
Mot llatí, adaptació del terme grec skhísma ('separació'), usat per H. Helmholtz (1821-1894) per a designar un interval musical d’uns 2 cents.
L’adaptació catalana fora ’esquisma', però no té cap tradició El primer que emprà aquest terme fou Filolau 400 aC, i l’utilitzà per a designar l’interval que correspon a mitja coma pitagòrica coma 1 , és a dir, uns 12 cents Més tard es designaren amb aquest nom tots els intervals petitíssims i sense interès musical que apareixen quan un sistema d’afinació té la intenció de tancar totalment el cicle de quintes
arranjament
Música
Adaptació per a veus o instruments diferents dels de l’obra original.
quiridi
Anatomia animal
Extremitat pentadàctila dels vertebrats, que pot presentar moltes modificacions segons la seva adaptació al medi.
El quiridi típic comprèn l’extremitat anterior, amb l’húmer, el cúbit, el radi i els ossos carpians i metacarpians, i l’extremitat inferior, amb el fèmur, la tíbia, el peroné i els ossos tarsians i metatarsians Paleontològicament, el quiridi sembla procedir de les aletes dels peixos crossopterigis ripidistis
aptèria
Anatomia animal
Entomologia
Manca d’ales, especialment en els insectes.
L' aptèria primària és presentada pels insectes que provenen filogenèticament d’individus ja àpters, com és el cas dels apterigots L' aptèria secundària , pels insectes que filogenèticament provenen d’individus alats, però que han perdut les ales durant l’evolució del grup com a adaptació a causa de llur mode de vida parasitisme, cavernicolisme, etc, com és el cas d’alguns apterigots
Ludovico Ariosto
Música
Poeta italià.
És conegut sobretot com a autor del llarg poema èpic Orlando Furioso , obra cabdal del Renaixement italià publicada el 1516 i dedicada al seu protector, el cardenal d’Este L’obra assolí aviat una extraordinària popularitat -que es mantingué al llarg de tot el segle XVI i part del XVII-, cosa que es reflectí, entre altres manifestacions, en l’adaptació d’un gran nombre de fragments per a composicions vocals, molt especialment madrigals, com són ara els de Vincenzo Ruffo, Antonio Cifra i Enrique de Valderrábano
corranda
Música
Cançó curta, sovint associada a una dansa, que desenvolupa un tema breu i que, moltes vegades, té l’aparença d’una improvisació.
L’estructura, generalment, és de quatre versos heptasíllabs, amb rimes abba, abab o abcb En algunes zones de Catalunya, el terme corranda servia també per a designar no solament la cançó sinó el ball que s’executava amb ella En aquests casos, les cançons constituïen l’adaptació vocal d’una melodia instrumental, i, segons la comarca, es coneixen també amb les denominacions, per exemple, de follies, cançonetes o cobles La corranda era una dansa en rotllana de parelles, airosa i plena de vivacitat, que s’acostumava a fer després d’una tanda d’altres balls
Jean Antoine de Baïf
Literatura francesa
Música
Humanista francès.
Fill de Lazare de Baïf i deixeble de Dorat, formà part de la Pléiade Conreà una poesia de to academicista Les Amours de Méline 1552, L’amour de Francine 1555, seguint el model petrarquista, i Mimes, enseignements et proverbes 1576 Intentà, sovint amb fortuna, de reformar la mètrica francesa Conreà també el teatre Brave 1567, adaptació del Miles gloriosus de Plaute El 1570 fundà l’Académie de Poésie et de Musique, que es proposà la fusió d’aquestes dues arts Els versos de Baïf obtingueren molt bon acolliment Lassus, Janequin, Le Jeune i Mauduit s’hi basaren per a escriure llurs…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina