Resultats de la cerca

Cursà estudis d’arquitecte tècnic i treballà en l’empresa familiar Interessat des de jove en l’activisme social, fou cap a la Creu Roja Presidí també la Societat Coral del seu poble i, posteriorment, fou delegat pel Bages a la  Federació de Cors de Clavé , a la junta de la qual ingressà, i des d’on fou un dels principals organitzadors de l’Any Clavé 1999-2000 President durant dos mandats 2001-2009, entre altres activitats organitzà, juntament amb Moviment Coral Català, el concert Cants de Pau en el marc del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 i impulsà la recuperació dels cants d’…

D’orígens molt humils, començà a cantar en grups de rock , jazz i pop, i el 1967 formà el grup First Edition, que aconseguí un gran èxit amb el disc senzill  Just Dropped In To See What Condition My Condition Was In i que l’any següent canvià el nom pel de Kenny Rogers & The First Edition Dissolt el grup 1976, inicià una carrera en solitari en un estil que oscillava entre el country i el pop, amb el qual aconseguí una gran projecció gràcies a la cançó Lucille 1977 i els àlbums The Gambler 1978 i Kenny 1979 Un dels cantants amb més vendes de la història, obtingué també un gran èxit en…

Estudià al conservatori de Toronto i el 1957, després de diverses actuacions al Canadà, debutà al Covent Garden de Londres amb Un ballo in maschera Un any després cantà en la cèlebre producció de Don Carlo dirigida per Luchino Visconti al mateix teatre, i també en Medea , amb Maria Callas, i actuà a Bayreuth, iniciant així la seva faceta d'intèrpret wagnerià, camp en el qual destacà El 1960 fou Canio I Pagliacci al Metropolitan de Nova York, paper que interpretà molt sovint al llarg dels vint-i-cinc anys següents També fou un gran intèrpret de les òperes de Benjamin Britten, especialment…

Els membres fundadors foren Alguer Miquel veu, Marcel Lázara Tito guitarrista i Sergi Carbonell Hipi teclats Posteriorment s’hi afegiren Joaquim Canals bateria, Àlex Pujols baix, Pau Puig percussió, Ivan López saxo, Jordi Barnola trompeta, Joan Palà percussió, Pau Castellví guitarra i Sisco Romero veu de suport, a banda d’altres membres que temporalment en formaren part La seva música és una combinació de gèneres dispars, com ara el reggae , les músiques antillanes, el pop i el folk A cavall del concert, l’espectacle inspirat en el circ i la música de carrer,…

Fou creada al març del 2000 a partir d’una sèrie de trobades de colles de diables de diverses poblacions de Catalunya amb l’objectiu de promoure les tradicions populars vinculades sobretot al ball de diables , i també per coordinar i unir esforços en el vessant legal de les seves activitats, associades als correfocs  i a la pirotècnia A mitjan segona dècada del segle XXI reunia unes 250 colles de Catalunya, les Illes Balears i la Catalunya del Nord L’any 2015 fou guardonada amb el Premi Nacional de cultura del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts CoNCA

Als deu anys la seva família fugí d’Egipte, arran de la crisi de Suez, i s’establí a Atenes Als disset anys s’uní al grup de rock progressiu Aphrodite’s Child, liderat per Evangelos Papathanassiou Vangelis, amb el qual obtingué èxits a Europa El 1969 debutà en solitari amb el disc  The Greek Side of my Mind Durant els anys setanta es convertí en un dels cantants pop més famosos gràcies a les seves condicions vocals, l’indumentària i la seva presència inconfusible Vengué milions d’àlbums i guanyà diversos discs d’or Entre les seves cançons de més èxit hi ha Forever and Ever , Goodbye i Quand…

Estudià al Conservatori de Nàpols i el 1942 debutà al Teatro San Carlo amb el Concert en fa menor , de Fryderyk Chopin Un any després obtingué un premi de composició i el 1949 guanyà el Grand Prix M Long-Thibaud, que li permeté iniciar tot un seguit de gires internacionals El 1950 tocà a Nova York sota la direcció de Dimitri Mitropoulos Establert a París i nacionalitzat francès 1969, és considerat un dels intèrprets més destacats de la música francesa i enregistrà integrals pianístiques d’obres de Camille Saint-Saëns, Jules Massenet, Erik Satie o Déodat de Séverac Del 1971 al 1989 exercí la…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena Durant la seva etapa com a estudiant, recorregué els Països Baixos representant Die Fledermaus ‘El ratpenat’, de Johann Strauss, i Le nozze di Figaro , de WA Mozart El 1951 debutà a l’Òpera de Viena, on actuà fins el 2005, en el paper de príncep de L’amor de les tres taronges , de Sergej Prokof’ev De seguida s’especialitzà en el repertori mozartià, del qual hom pot destacar el paper d’ Idomeneo al Teatro alla Scala de Milà el 1968 A banda de Mozart, el 1955 interpretà el paper de Jaquino, de Fidelio , l’òpera de LV Beethoven, i el 1968 debutà a Bayreuth…

Autodidacte, tocà sovint a la Camarga francesa, on esdevingué famós pel seu virtuosisme Tot i això no accedí a un concert públic fins deu anys després de la mort de Django Reinhardt, el guitarrista gitano de jazz , i el 1963 publicà el seu primer disc Juerga 1963 Féu gires arreu del món, on fou reconegut com un dels grans intèrprets del gènere i lloat per personalitats com Picasso Alguns dels seus fills formaren el grup Gipsy Kings, d’estil afí a la rumba catalana

Inicialment dedicat al country , canvià al jazz després d’escoltar Charlie Parker El 1959 s’uní al grup del saxofonista Ornette Coleman, el principal proponent del free-jazz dels anys seixanta i setanta, que l’influí decisivament, tot i tocar sovint en formacions i intèrprets molt més tradicionals Fou també molt important la seva participació en el quartet del pianista Keith Jarrett 1967-77 i el 1969 fundà la Liberation Music Orchestra juntament amb la pianista Carla Bley, grup que a més de caracteritzar-se pel vessant musical innovador també ho feu pel compromís polític Haden destacà també…