Resultats de la cerca

És autor de la History of Civilization in England 1857 Intentà d’aplicar les teories evolucionistes de Darwin a la història

Hom l’aplica, sobretot, a l’hàbit de molts autors medievals d’aplicar un mateix esquema rítmic a una melodia de cantus firmus d’una certa longitud

Són els cércols de fusta -generalment d’ullastre- o d’altres materials als quals es fermen, cusen o aferren les membranes amb què es produeix el so Hom pot aplicar al riscle uns tensors que, en tibar-lo, estiren la membrana fins que adquireix la tensió necessària perquè l’instrument produeixi el seu so característic

En la percepció de l’oïdor, el contracant ocupa un pla intermedi entre la part principal i l’acompanyament La paraula contracant es pot aplicar tant a la melodia secundària d’una obra vocal com a la d’una obra instrumental, ja que, tot i que no sempre es pot executar amb la veu, el seu caràcter cantable l’aproxima a l’execució cantada

Consegüentment, el cant ocupa el primer pla de la percepció de l’oïdor La paraula cant es pot aplicar tant a la part melòdica d’una obra vocal com a la d’una obra instrumental, encara que, tot i que no s’hagi d’executar amb la veu necessàriament, el seu caràcter cantabile l’aproxima al de l’execució cantada Bibliografia Complement bibliogràfic Villar i Miralles, Ernest Nociones generales de música y canto , AReus, Alicante 1900

Professor de la Universitat de Viena 1866, fundà i dirigí a Roma l’Istituto Austriaco di Studi Storici 1883-1901 Fou el primer a aplicar el mètode paleogràfic a la crítica de documents, i per això és tingut pel fundador de la diplomàtica moderna És autor, entre altres obres, de Monumenta graphica medii aevi 1858-82, Acta regum et imperatorum Karolinorum 1867, així com de l’edició dels diplomes imperials des de Conrad I fins a Otó III Monumenta Germaniae Historica , 1878-93

Es formà a Espanya, i des del 1852 s’establí a París com a professor de guitarra, on se’l comparà a F Sor i a D Aguado, del qual fou considerat un continuador Compongué diverses obres, entre les quals destaquen l’òpera en quatre actes Roger de Flor i diverses obres per a guitarra, com ara Melodies pour guitarre et chant Redactà el tractat pedagògic Méthode de guitarre 1890, que tingué molta acceptació, en el qual intentà aplicar alguns dels principis de l’escola francesa de violí a la tècnica guitarrística

Estil de cant a mig camí entre el recitatiu i l’ària Aquest terme s’usa, generalment en les òperes, oratoris i cantates, per a designar els fragments d’un recitatiu en què el compositor abandona l’estil declamat habitual per una expressió més lírica El terme aparegué a Itàlia durant la primera meitat del segle XVII Les expressions in aria , alla battuta , i el terme cavata s’usaren també en aquest sentit Händel va designar amb aquest nom algunes àries curtes Per extensió, es pot aplicar també a moviments instrumentals d’estil semblant

Si bé en aquestes obres se sol combinar aquesta lingüística amb altres llenguatges de tall més líric i expressiu provinents del món de l’òpera, la presència d’aquest fa pensar en una voluntat expressiva d’entroncar amb una tradició coral pretèrita pel fet d’aplicar aquest llenguatge contrapuntístic majoritàriament als passatges corals La Gran missa en do menor , KV 427, de WA Mozart n’és un dels paradigmes més reeixits, encara que els precedents es troben ja en la Missa en si menor , BWV 232, de JS Bach