Resultats de la cerca

És un concepte creat per A Schönberg Funciones estructurales de la armonía Londres 1954, Barcelona 1990 per a integrar aquells acords i encadenaments d’acords que, tot i no pertànyer a la tonalitat estricta, s’hi poden relacionar De vegades aquests nous elements apareixen com un enriquiment momentani de l’harmonia tonal i de vegades poden establir-se com una regió tonal La tonalitat ampliada arriba a integrar el total cromàtic dins una única tonalitat Segons R Réti, es tracta d’un pas previ a la pantonalitat

Al s XIV servia per a denominar els instruments de les corts A partir del s XV apareixen a les catedrals interpretant obres religioses juntament amb les veus de la capella Més tard aquest mot designà només els sonadors d’instruments de vent i de fusta, flautes, gralles, cromorns, baixons, etc Al s XVI apareixen petites agrupacions o cobles de ministrers que intervenien en els actes oficials populars i que pertanyien a les corporacions ciutadanes En els documents hom troba també les formes ministril o menistrel

No se sap gairebé res sobre la seva trajectòria biogràfica Tot i que no s’ha conservat cap document que acrediti el seu pas per les capelles musicals de les corones de Castella o Aragó, algunes obres seves apareixen en fonts manuscrites al costat de composicions d’altres autors que tradicionalment s’han identificat com procedents d’aquests importants focus musicals En un manuscrit de la Biblioteca de l’Orfeó Català hi apareixen un kírie i un glòria d’una missa a tres veus conservada incompleta i un Regina Coeli , també a tres veus, atribuïts a Plaja El seu estil és…

Ja que els intervals de l’escala han canviat al llarg de la història, el semitò s’ha de definir per a cada sistema d’afinació Sovint, a més, apareixen semitons de mides diferents en una mateixa escala cromàtica En general, tots es troben entre 71 cents i 133 cents Els que resulten inferiors a 100 cents s’anomenen microtons En l’escala diatònica pitagòrica, el semitò anomenat semitò pitagòric o limma és de 90 cents que correspon a un interval caracteritzat per la raó 256243, però en la cromàtica hi ha un segon semitò anomenat apotomé de 114 cents raó 21872048 En l’escala…

De la part de subjecció sobresurt una prolongació, a mode d’ungla, que fa la funció del plectre Els didals apareixen força desenvolupats en els saltiris europeus a partir del Renaixement En molts instruments actuals de la mateixa família, com el koto i el qanun , són d’ús habitual

La seva trajectòria és gairebé desconeguda D’acord amb el que es desprèn de les indicacions que apareixen a la coberta d’una obra seva conservada a la Biblioteca de Catalunya, el motet O Domine Jesu Christe , fou mestre de capella a Puigcerdà Possiblement actuà com a organista de la catedral de la Seu d’Urgell cap al 1660

Les fades formen part d’antigues creences de molts pobles i procedeixen probablement del món celta El cristianisme adaptà aquest mite, modificant-ne la funció, i a la literatura de l’edat mitjana s’apareixen als cavallers i els recomanen respecte a les lleis de l’Església Posteriorment esdevingueren un tema literari important, sobretot al s XIX, amb contistes com Grimm, Andersen, etc

Poc es coneix amb certesa d’aquest compositor Probablement fou l’autor de dues peces que apareixen en el Cancionero Musical de Palacio , el villancet Domingo, fuese tu amiga i Que vida terná sin vos , en estil chanson El 1489, amb el mateix nom, apareix documentat a la cort d’Isabel la Catòlica un encarregat dels orgues i altres instruments

Vinculada a la villanella , la frottola i el madrigal, alguns dels exemple més significatius apareixen en compositors com L Marenzio, O Vecchi o C Monteverdi Els seus textos no tenen cap forma fixa, però l’estructura musical sol seguir l’esquema AA B CC Durant els segles XVIII i XIX es continuà emprant el terme, però sense designar cap forma precisa

El primer esment es troba en un manuscrit del segle XIV, on apareixen quatre danses amb aquest nom dins un conjunt de quinze amb el títol genèric d' istampitta , exhibint una estructura similar a l' estampida una d’elles, en compàs de 4/4, és una quaternaria , coneguda a Itàlia com a saltarello tedesco Amb tot, no existeix cap evidència de la relació entre aquestes danses i els saltarelli posteriors Al segle XV, el saltarello evolucionà fins a convertir-se en una postdansa que seguia una basse danse , reelaborant el seu material musical en metre ternari i tempo més ràpid entre el tempo de…