Resultats de la cerca
Es mostren 123 resultats
harmonització
Música
Acords disposats per a acompanyar una melodia.
Normalment, s’harmonitza una melodia que originàriament no té harmonia, com ara una melodia popular o un coral S’entén que una harmonització ha de fer explícita l’harmonia implícita d’una melodia, sense que això vulgui dir que una melodia només sigui susceptible de rebre una única harmonització, com ho demostra el fet que, per exemple, un mateix coral hagi rebut diferents harmonitzacions JS Bach, Jesu, der du meine Seele , ’Jesús de la meva ànima', BWV 352, 353, 354 D’altra banda, l’harmonització a quatre veus de melodies cant donat, així com la realització de baixos baix donat, és una de les…
angklung
Les melodies de l'angklung, que es toca normalment en grups de tres o més instruments, acostumen a acompanyar les danses locals
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument format per dos o tres tubs de bambú de diferents mides -que sonen en ser sacsejats- amb una obertura a l’extrem superior tallada en forma de llengüeta que permet d’afinar-los.
En la classificació Hornbostel-Sachs, és considerat un idiòfon de sacseig Els tubs són suspesos dins un marc construït amb varetes de bambú, i sostinguts per la base dins un fragment transversal de la mateixa canya És propi d’Indonèsia, on grups d’intèrprets n’utilitzen diversos disposats en sèrie i afinats segons les cinc notes base del gamelan A l’est de l’illa de Java també es coneix amb el nom d’ angklung una varietat de xilòfon feta amb tubs tallats de la mateixa manera
positiu | positiva
Música
A l’edat mitjana, dit de l’orgue de dimensions relativament reduïdes, no incorporat a la construcció de l’església, sinó transportable.
Posteriorment hom anomenà així, a vegades, una part o teclat d’un orgue gran, apta per a acompanyar el cant coral
contrasubjecte
Música
Tema secundari d’una fuga, destinat a acompanyar el subjecte.
Es distingeix d’aquest pels seus caràcters melòdics i rítmics
dolçaina
Música
Instrument aeròfon de fusta, de perforació cònica, amb vuit forats i llengüeta doble, que té un origen medieval.
Semblant a les xeremies, al s XVII era, més que un instrument, una extensa família d’instruments de so molt dolç Sovint era construïda en el registre més baix per a acompanyar altres instruments És el precedent del baixó o fagot
cànon
Música
Cristianisme
Composició poètica, pròpia del ritu bizantí, consistent en un conjunt de nou grups d’estrofes, compost, cadascun d’ells, d’un ειρμός i de diversos troparis.
Creat per a acompanyar les nou “odes” o càntics de l’ofici, acabà per substituir-les el gènere, a més, passà a altres moments i actes litúrgics En foren grans conreadors Andreu de Creta, Joan Damascé, Cosme de Màinma, Teodor Estudita, etc El cànon suplantà l’antic kontàkion
teuletes
Música
Instrument musical que consisteix en dos fragments de teula (pissarra, dues pedres planes i llises o fragments d’objectes de terra cuita, etc.) de forma més o menys rectangular, que, disposats entre el dit índex, el del mig i l’anular d’una mà, es fan entrexocar rítmicament.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe entre dues parts simètriques També es poden fer sonar en passar-hi, l’un darrere l’altre, els dits de l’altra mà És de construcció domèstica i antigament s’utilitzava per a acompanyar cants i també algunes danses populars, a manera de castanyoles
dumka
Música
Forma de cant popular d’origen ucraïnès estès per Rússia, Polònia i Bohèmia sobretot durant el segle XIX.
Consistí en una mena de balada èpica o narrativa, d’expressió malenconiosa i elegíaca S’acostumava a acompanyar amb instruments de corda pinçada autòctons, com la kobza o la bandura Alguns compositors del segle XIX s’hi inspiraren per a les seves obres, com ara F Liszt, PI Cajkovskij o, molt especialment, A Dvorák Dumky , 1890