Resultats de la cerca
Es mostren 144 resultats
cadència autèntica
Música
Cadència tònica caracteritzada per l’encadenament entre els acords de dominant i tònica (V-I).
És la cadència més conclusiva i, per tant, la que tanca la immensa majoria d’obres tonals Sovint, la dominant és precedida per la subdominant El poder conclusiu de la dominant depèn, bàsicament, de l’oposició que estableix amb la subdominant Aquesta oposició s’accentua si l’acord de tònica, que sovint precedeix el de subdominant, està en 1a inversió i presenta una 7a m, actuant així com a dominant de la subdominant ex 1 El caràcter conclusiu de la cadència autèntica es veu reforçat també per la presència de dissonàncies característiques la 6a afegida en la subdominant, i la 7a m o el 6-4…
baix fonamental
Música
Baix teòric que descriu l’enllaç de les fonamentals (fonamental) d’una successió d’acords.
Es tracta d’una eina d’anàlisi introduïda per JP Rameau amb la finalitat d’identificar els salts entre fonamentals allà on aquesta nota sigui sobreentesa o allà on els acords estiguin invertits ja que, en aquests casos, la nota del baix no coincideix amb la fonamental Gràcies a aquest baix es pot controlar la consistència dels enllaços de fonamental, base, segons Rameau, de la consistència harmònica
notació fake-book
Música
En jazz i música moderna, diverses abreviacions que enuncien els acords que formen una seqüència harmònica.
El sistema s’ha anomenat notació fake-book perquè és l’emprat en els llibres on es presenta una collecció de partitures dels temes més tocats La fonamental s’indica amb la lletra majúscula, segons la notació alfabètica anglesa Disposats a continuació, lletres, símbols i dígits, combinats, expressen la qualitat de l’acord i, de manera explícita o implícita, totes les seves notes Generalment, l’estat de l’acord, la disposició i la tessitura es deixen a discreció de l’intèrpret Notació fake-book per a acords emprada en jazz i música moderna, segons el sistema perfilat per Carl…
consonància/dissonància
![](/sites/default/files/media/GEM/A112.jpg)
Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Termes relatius i oposats amb què es qualifiquen els intervals o els acords.
Exemple 2 - Benedicamus Domino Clàusula © Fototecacat/ Jesús Alises El concepte de consonància comporta les idees de distensió, equilibri, autonomia, repòs i eufonia, mentre que la dissonància indica els valors antagònics S’han assajat explicacions del fenomen de consonància/dissonància tant des de la psicologia com des de l’acústica o la teoria musical Ara bé, són les mateixes relacions internes que s’estableixen entre les alçades de les notes les que determinen què és i què no és una consonància o una dissonància el típic acord final farcit de dissonàncies de les peces de jazz sona tan…
encadenament
Música
Unió directa de dos o més acords.
Segons l’harmonia clàssica, calia triar cada acord en funció del precedent i del successiu
harmonització
Música
Acords disposats per a acompanyar una melodia.
Normalment, s’harmonitza una melodia que originàriament no té harmonia, com ara una melodia popular o un coral S’entén que una harmonització ha de fer explícita l’harmonia implícita d’una melodia, sense que això vulgui dir que una melodia només sigui susceptible de rebre una única harmonització, com ho demostra el fet que, per exemple, un mateix coral hagi rebut diferents harmonitzacions JS Bach, Jesu, der du meine Seele , ’Jesús de la meva ànima', BWV 352, 353, 354 D’altra banda, l’harmonització a quatre veus de melodies cant donat, així com la realització de baixos baix donat, és una de les…
fals bordó
Música
Tècnica de composició apareguda a França durant el segle XV consistent a afegir dues veus per sota d’un cantus firmus a distància de 4a i de 6a, tot obtenint un moviment paral·lel de les tres veus emmarcat per acords d’8a i 5a.
Només les veus extremes s’escrivien mentre que la veu central es realitzava en el moment de l’execució S’utilitzava en peces breus o seccions de peces més llargues contrastant amb altres seccions contrapuntístiques i, sovint, s’afegia a la partitura les paraules faux bordon per indicar on començava aquest procediment La seva primera aparició coneguda apareix en la Missa Sancti Iacobi 1430 de G Dufay És un recurs emprat sobretot pels compositors de l’Escola de Borgonya No s’ha resolt definitivament l’origen etimològic de l’expressió Alguns autors consideren que fa referència a un baix bordó…
diatonisme
Música
Concepte que s’aplica a escales, intervals, acords i passatges musicals formats per les notes d’un sistema heptatònic (grup de set notes consecutives de la sèrie de quintes).
Diatonisme © Fototecacat/ Jesús Alises Prové del grec dià tónos ‘a través dels tons’ Aquest grup de set elements consecutius de la sèrie de quintes, ordenats de greu a agut, forma l’escala diatònica comuna als modes eclesiàstics, al mode major i al mode menor natural L’escala diatònica té, entre notes consecutives graus conjunts, només dos tipus d’intervals diferents 2a M i 2a m Dins d’una octava hi ha cinc intervals de 2a M i dos de 2a m, aquests últims separats al màxim entre si Els intervals i els acords diatònics són, en principi, els que es poden formar amb les notes de les…
acord
![](/sites/default/files/media/FOTO/Fototeca_13965.jpg)
Acord musical
© Fototeca.cat
Música
Conjunt de dos o més sons simultanis que es regeix per les lleis de l’harmonia.
Els acords són constituïts per superposicions d’intervals de tercera interval Quan la nota inferior és a la base, l’acord es troba en estat fonamental si aquesta disposició canvia, es tracta d’una inversió En l’harmonia tradicional, els acords són classificats, segons el nombre de sons que els integren, en acords de tres, de quatre i de cinc sons L' acord de tres sons resulta de la superposició de dues terceres Pot ésser consonant i llavors és anomenat acord perfecte major i acord perfecte menor , ambigu acord de quinta disminuïda i dissonant acord de…