Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
charango
![](/sites/default/files/media/GEM/A095441.jpg)
Charango bolivià del segle XX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada semblant a una guitarra petita.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost de tipus llaüt amb mànec Té cinc cordes dobles, actualment de metall, i la caixa de ressonància, de forma bombada, sol estar feta amb l’armadura d’un armadillo, o amb un tros de fusta buidada seguint la seva forma És popular a la zona andina de l’Amèrica del Sud, especialment entre els indis de Bolívia i el Perú, al nord de Xile i al nord de l’Argentina
una corda
Música
Indicació utilitzada en la música per a piano per a suggerir l’ús de la sordina o pe dal esquerre, i nom d’aquest mateix pedal quan el seu mecanisme es basa en el desplaçament (Verschiebung en alemany) lateral del teclat i dels martells.
El nom italià prové del fet que originàriament els martells, en desplaçar-se, podien arribar a tocar només una de les dues o tres cordes de cada nota, provocant-hi una reducció del volum i, alhora, un canvi tímbric, característiques inspirades en els registres del clavicèmbal En el piano modern, però, on aquest tipus de sordina només és present als models de cua, les cordes que continua percudint el martell amb el pedal enfonsat són dues de cada tres a tota la zona aguda
encaix
Música
Part del tub dels aeròfons que uneix les diferents seccions de l’instrument, per tal que aquestes es puguin separar fàcilment per a desmuntar-lo.
Les seccions són fixades per la diferència de diàmetre existent entre elles, de manera que un tub entra parcialment dins de l’altre Per a garantir l’hermeticitat, indispensable per al correcte funcionament de l’instrument, les juntes s’afegeixen al voltant de la secció més prima o interior Antigament es feien de fil encerat i ara són de suro o de materials sintètics Al tub exterior, al voltant de l’encaix, sovint hi ha anelles de reforç, ja que aquesta zona sol ser més prima i poc resistent Les anelles d’os, ivori, metall o materials plàstics afegeixen un sentit ornamental a la…
mariachi
Música
Formació tradicional de la música popular mexicana.
Hi ha diverses teories respecte a l’origen de la paraula, però les que disposen de més arguments són les que la situen en la llengua náhuatl, relacionada amb termes que expressen alegria Inicialment les formacions de mariachis , originàries de la zona de Jalisco, estaven compostes per violins, guitarra, guitarrón guitarra baixa i vihuela petita guitarra de cinc cordes Posteriorment s’estengueren per tot Mèxic i s’hi incorporaren les trompetes i els cantants solistes masculins i femenins Els mariachis han gaudit de molta popularitat durant el segle XX, gràcies al cinema i a la…
fiato
Música
Aire procedent de l’expiració pulmonar emprat pels cantants i instrumentistes de vent en l’emissió dels sons musicals.
En buidar l’aire dels pulmons, amb una tècnica de respiració especialitzada, els cantants i instrumentistes produeixen, controlen i modulen els sons i el seu fraseig Aquesta tècnica, basada en un ritme respiratori diferent del de la respiració normal, procura controlar i regular la velocitat de sortida de l’aire mitjançant el domini de la musculatura diafragmàtica, ja que l’expiració produïda impulsant-lo des de la part superior del tòrax és més difícil de controlar i provoca tensions a la zona del coll, tot dificultant la sortida regular de l’aire Un dels objectius d’aquest control és l’…
sul tasto
Música
En la tècnica d’execució dels instruments d’arc, cop d’arc que consisteix a fer passar aquest més a prop del diapasó del que és habitual.
Significa, literalment, ’sobre el diapasó’ i s’usa en contraposició a sul ponticello El timbre particular i eteri d’aquest cop d’arc és conseqüència de la dificultat d’emissió dels harmònics parells provocada per la pressió més lleugera del que és habitual de l’arc sobre la corda en aquesta zona particularment allunyada del pont Les primeres vegades que apareix esmentat S Ganassi Regola rubertina , 1542, s’atribueix al cop d’arc sul tasto un caràcter trist i melancòlic Igual que sul ponticello , les mencions de la seva utilització són escasses durant el segle XVII, i fou a partir de la…
cop d’arc
Música
En els instruments d’arc, cadascuna de les diverses maneres o tècniques de passar l’arc que produeixen -sempre en funció d’una intenció musical precisa- un tipus d’atac, d’articulació o de sonoritat pròpies.
Un dels aspectes que influeixen decisivament en la realització dels cops d’arc és la manera d’agafar-lo En els intruments que s’aguanten més o menys sobre l’espatlla, com ara el violí, l’arc s’agafa amb el palmell de la mà cap avall El polze i l’anular, just a l’altura de la part interior de la nou, fan pinça sobre la vara mentre la resta de dits ajuden a l’estabilitat del conjunt En els instruments que s’aguanten verticalment sobre els genolls, entre les cames o amb l’ajut d’una pica que descansa sobre terra, l’arc pot agafar-se de dues maneres amb el palmell de la mà igualment cap avall,…
ressonador
Música
En alguns instruments, part que té la funció d’amplificar, reforçar o prolongar un so mitjançant una vibració de la mateixa freqüència.
Més en general, qualsevol cos o element de forma i dimensions adequades per a fer ressonar les vibracions acústiques corresponents a la zona de freqüències per a les quals ha estat construït ressonador de Helmholtz, per exemple Pot ésser tant una columna d’aire continguda en una cavitat o recinte tancat tub d’orgue com una superfície elàstica taula harmònica o, freqüentment, una combinació d’ambdues caixa de ressonància Hi ha ressonadors que són específics, com és el cas dels tubs ressonadors del vibràfon, i la seva freqüència de resposta es correspon exactament amb la del so…
música popular de l’Amèrica francòfona
Música
Música tradicional dels territoris d’Amèrica colonitzats pels francesos, que corresponen, entre d’altres, als actuals territoris del Quebec (Canadà) i Louisiana (EUA), la Guaiana Francesa i diverses illes antillanes (Haití, Martinica i Guadeloupe).
El domini francès s’estengué a partir de la xarxa de comunicacions interiors, com ara el riu Sant Llorenç, els Grans Llacs i el riu Mississipí Això possibilità als colons fundar el Quebec 1608 i estendre la seva presència fins a la desembocadura del Mississipí, zona que van batejar amb el nom de Louisiana El patrimoni musical del Quebec consisteix majoritàriament en cants i danses originaris de la França central i septentrional introduïts durant les immigracions del segle XVII El recopilador Marius Barbeau assenyala que moltes característiques del repertori més antic, com poden ser la base…
música africana
Música
Música dels pobles de l’Àfrica negra.
Les nombroses variants de la música negra tenen com a únic denominador comú el fet de pertànyer a la categoria de música no escrita, de tradició oral Des del punt de vista estilístic, hom pot subdividir l’Àfrica negra en dues grans àrees musicals delimitades per una línia parallela a l’equador situada entre aquest i el tròpic de Càncer La zona del nord s’estén per tot el país senegalès i el Sudan hi és conreada la música pròpia de sabana, molt influïda per l’islam Aquesta cultura musical desconeix la polifonia i excelleix en l’art dels solistes anomenats griots , que…