Resultats de la cerca
Es mostren 3177 resultats
A
Música
Primer grau de la notació alfabètica original, provinent de Grècia, des que al segle V dC, a occident, les lletres llatines substituïren les gregues en la notació musical.
A partir del segle X esdevingué l’equivalent del la modern, sisè grau de l’escala de do La A és utilitzada encara en l’actual notació alemanya i anglosaxona
a dues veus
Música
Dit de la peça polifònica que és escrita o hom interpreta amb altres veus que acompanyen la melodia principal.
a cappella
Música
Locució que significa ’a la manera d’una capella' (en l’estil de la música d’església) i que, en sentit genèric, s’aplica a la música coral sense acompanyament instrumental.
Durant els segles XV i XVI -particularment a Itàlia-, les capelles començaren a incloure instruments diversos L’estil purament vocal que havia estat una característica exclusiva de les capelles fou conegut aleshores com l’estil a cappella , terme que esdevingué corrent Si bé originàriament aquesta locució s’aplicà només a la música de caràcter religiós, actualment s’aplica tant a la música religiosa com a la profana
a cappella
Música
Locució utilitzada inicialment per a designar les composicions polifòniques religioses sense acompanyament instrumental, i aplicada després, per extensió, a tota obra coral sense instruments.
a tempo
Música
Indicació musical en una partitura que significa que prescriu a l’executant el retorn al temps o moviment original després d’un canvi.
a veus
Música
Polifònicament.
Hom distingeix les expressions a veus iguals quan la polifonia pot ésser interpretada indistintament per veus blanques o per homes i a veus mixtes quan la peça és interpretada per un cor format de veus blanques i veus d’home
a tempo
Música
Indicació que prescriu el retorn al tempo original després que aquest hagi sofert alguna variació (ritardando, ritenuto,etc.).
De vegades la locució tempo primo s’empra impròpiament com a equivalent
a tempo
Música
Locució que indica, en el curs d’una composició, el retorn al temps inicial, després d’un transitori alentiment o acceleració.
a quatre mans
Música
Dit de les peces per a piano -o per a un altre instrument de teclat- que, per a la seva execució, requereixen dos intèrprets que toquen un sol instrument.
Asseguts, generalment, l’un al costat de l’altre, cada intèrpret té assignat un determinat registre de l’instrument normalment, un intèrpret el registre agut i l’altre el greu El fet que tots dos toquin un mateix instrument fa dubtar alguns que es tracti d’autèntica música de cambra -cosa que no sol passar amb la música per a dos pianos- Amb l’èxit i la gran difusió que el piano experimentà al final del segle XVIII i durant tot el XIX, molts compositors escriviren obres per a piano a quatre mans Cal destacar-ne WA Mozart sonates KV 497 i 521, F Schubert…