Resultats de la cerca

D’orígens molt humils, començà a cantar en grups de rock , jazz i pop, i el 1967 formà el grup First Edition, que aconseguí un gran èxit amb el disc senzill  Just Dropped In To See What Condition My Condition Was In i que l’any següent canvià el nom pel de Kenny Rogers & The First Edition Dissolt el grup 1976, inicià una carrera en solitari en un estil que oscillava entre el country i el pop, amb el qual aconseguí una gran projecció gràcies a la cançó Lucille 1977 i els àlbums The Gambler 1978 i Kenny 1979 Un dels cantants amb més vendes de la història, obtingué també un gran èxit en…

Estudià al conservatori de Toronto i el 1957, després de diverses actuacions al Canadà, debutà al Covent Garden de Londres amb Un ballo in maschera Un any després cantà en la cèlebre producció de Don Carlo dirigida per Luchino Visconti al mateix teatre, i també en Medea , amb Maria Callas, i actuà a Bayreuth, iniciant així la seva faceta d'intèrpret wagnerià, camp en el qual destacà El 1960 fou Canio I Pagliacci al Metropolitan de Nova York, paper que interpretà molt sovint al llarg dels vint-i-cinc anys següents També fou un gran intèrpret de les òperes de Benjamin Britten, especialment…

Als deu anys la seva família fugí d’Egipte, arran de la crisi de Suez, i s’establí a Atenes Als disset anys s’uní al grup de rock progressiu Aphrodite’s Child, liderat per Evangelos Papathanassiou Vangelis, amb el qual obtingué èxits a Europa El 1969 debutà en solitari amb el disc  The Greek Side of my Mind Durant els anys setanta es convertí en un dels cantants pop més famosos gràcies a les seves condicions vocals, l’indumentària i la seva presència inconfusible Vengué milions d’àlbums i guanyà diversos discs d’or Entre les seves cançons de més èxit hi ha Forever and Ever , Goodbye i Quand…

Estudià al Conservatori de Nàpols i el 1942 debutà al Teatro San Carlo amb el Concert en fa menor , de Fryderyk Chopin Un any després obtingué un premi de composició i el 1949 guanyà el Grand Prix M Long-Thibaud, que li permeté iniciar tot un seguit de gires internacionals El 1950 tocà a Nova York sota la direcció de Dimitri Mitropoulos Establert a París i nacionalitzat francès 1969, és considerat un dels intèrprets més destacats de la música francesa i enregistrà integrals pianístiques d’obres de Camille Saint-Saëns, Jules Massenet, Erik Satie o Déodat de Séverac Del 1971 al 1989 exercí la…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena Durant la seva etapa com a estudiant, recorregué els Països Baixos representant Die Fledermaus ‘El ratpenat’, de Johann Strauss, i Le nozze di Figaro , de WA Mozart El 1951 debutà a l’Òpera de Viena, on actuà fins el 2005, en el paper de príncep de L’amor de les tres taronges , de Sergej Prokof’ev De seguida s’especialitzà en el repertori mozartià, del qual hom pot destacar el paper d’ Idomeneo al Teatro alla Scala de Milà el 1968 A banda de Mozart, el 1955 interpretà el paper de Jaquino, de Fidelio , l’òpera de LV Beethoven, i el 1968 debutà a Bayreuth…

Autodidacte, tocà sovint a la Camarga francesa, on esdevingué famós pel seu virtuosisme Tot i això no accedí a un concert públic fins deu anys després de la mort de Django Reinhardt, el guitarrista gitano de jazz , i el 1963 publicà el seu primer disc Juerga 1963 Féu gires arreu del món, on fou reconegut com un dels grans intèrprets del gènere i lloat per personalitats com Picasso Alguns dels seus fills formaren el grup Gipsy Kings, d’estil afí a la rumba catalana

Inicialment dedicat al country , canvià al jazz després d’escoltar Charlie Parker El 1959 s’uní al grup del saxofonista Ornette Coleman, el principal proponent del free-jazz dels anys seixanta i setanta, que l’influí decisivament, tot i tocar sovint en formacions i intèrprets molt més tradicionals Fou també molt important la seva participació en el quartet del pianista Keith Jarrett 1967-77 i el 1969 fundà la Liberation Music Orchestra juntament amb la pianista Carla Bley, grup que a més de caracteritzar-se pel vessant musical innovador també ho feu pel compromís polític Haden destacà també…

Fill d’immigrants antillans, a vuit anys anà a viure a Jamaica, i tornà a Nova York el 1939, a Harlem, on visqué en la pobresa Després d’abandonar els estudis secundaris, s’allistà a l’exèrcit i combaté a la Segona Guerra Mundial Posteriorment, estudià art dramàtic a l’escola de Nova York d’Erwin Piscator, i començà a actuar a l’American Negro Theater Com a cantant, rebé el suport de Miles Davis i Charlie Parker, i creà un estil propi, combinació de jazz , pop i folk amb una acusada preferència per les músiques antillanes Amb el disc Calypso 1956, que conté la cançó Banana Boat i que fou el…

Es graduà en ciències químiques al Queens College de Nova York, on conegué Carole King, amb qui es casà el 1959 i amb qui inicià una collaboració com a lletrista de cançons L’any següent, amb Will You Leave Me Tomorrow obtingueren el primer èxit i es professionalitzaren Malgrat divorciar-se el 1968 i que Carole King inicià la seva carrera com a cantant, continuaren collaborant fins ben entrats els anys setanta Junts compongueren un gran nombre de superèxits del  pop-rock , amb cançons caracteritzades pel to directe, senzill i quotidià, com ara  The Loco-Motion,   Go Away Little Girl , Don't…

Estudià piano i trombó al Conservatori Municipal de Barcelona i, posteriorment, guitarra elèctrica, teoria del jazz i arranjaments de big band al Taller de Músics Diplomat per l’ Escola Superior de Música de Catalunya  ESMUC, amplià estudis amb Wolfgang Rihm  a la Hochschule für Musik de Karlsruhe Ha format part de la Jove Orquestra Percussionista de Catalunya JOPC i ha participat en nombrosos festivals, com ara el Festival Internacional de Percussió de Catalunya, el Nachtklänge de Karlsruhe o l’Acanthes de Metz, entre d’altres L’any 2009 fundà la formació de música de nova creació …