Resultats de la cerca

Vida i obra Batlle del Prat de Llobregat 1957-64 i testimoni directe dels enormes dèficits socials i urbanístics d’aleshores als municipis situats a l’entorn de Barcelona Durant els primers anys dels ajuntaments democràtics, realitzà una important tasca política salvant la memòria collectiva de la comarca i assessorant els municipis sobre molts temes, des de qüestions patrimonials fins a infraestructures bàsiques La seva dedicació, relativament tardana, a la història s’inicià amb l’estudi de les condicions de vida a l’àrea del delta del Llobregat Les seves primeres publicacions donaren pas a…

És autor de diversos treballs sobre història local de Castelló, particularment referits a l’àmbit de l’art i la ceràmica Després d’estudiar magisteri a Tarragona i filosofia i lletres a València, exercí la docència a Castelló Afí al règim franquista, després de la guerra civil tingué una creixent activitat política, primer en càrrecs culturals adscrits a la Diputació Provincial, i més tard com a alcalde de la ciutat de Castelló 1960-67 També fou procurador de les corts franquistes, delegat del Ministeri d’Educació i Ciència i comissari provincial de Belles Arts La vinculació amb la Diputació…

Vida i obra Es formà en el món de l’arqueologia de la mà de Mn Louis Sigal, conservador del museu i director de les excavacions de l’ opidum protohistòric d’Enseruna, al Baix Llenguadoc, on feu les seves primeres investigacions, encara inèdites També excavà a Agde i a Sant Tiberi opidum de Cessero El 1947, s’installà a Perpinyà, on començà les recerques i les excavacions del jaciment romà i protohistòric de Ruscino, d’on fou nomenat director També fou conservador de la secció arqueològica del Museu Rigaud i un dels primers arqueòlegs municipals de l’Estat francès Les seves prospeccions al…

Vida i obra Estudià a Múrcia, Oriola i València Residí a Cadis 1776-85 i a Madrid 1785-91 Des del 1792 ocupà diferents càrrecs a la catedral de Sevilla i a la de Palma Fou nomenat cronista del Regne 1807 El coneixement de diverses llengües francès, anglès, italià, grec, llatí, àrab i hebreu li permeté traduir obres com el Diccionario universal de Física 1796-1802 de Brisson, que difongué les idees de la Illustració, i El Juicio Final , d’E Young Fundà a Madrid el diari Espíritu de los mejores diarios literarios que se publican en Europa 1785-91 La seva aportació a la investigació històrica se…

Vida i obra Beneficiat de l’església de Santa Magdalena de Tuïr, fou l’impulsor de la reconstrucció de l’ermita de Sant Martí de Cameles Com a prosista i poeta representà un dels puntals de la literatura religiosa de l’època barroca al Rosselló amb obres de gran interès per a la història de la mística i la prosa catalanes És autor d’una autobiografia, Llibre intitulat Camins traçats, per on podran los hereters de la casa principal de Ciuró de Camelas caminar sens perill , on dona moltes notícies sobre el seu entorn familiar, profundament devot i religiós, i el patrimoni de la…

Fadristern d’una família de masovers que finalment esdevingueren propietaris, escriví unes memòries que abracen el període 1886-1912 Les notes són especialment interessants per la descarnada visió que ofereixen de la vida al camp i per a conèixer les estratègies i tensions que genera el sistema familiar basat en l’hereu El diari ha estat presentat, editat i anotat per Narcís Figueras i Joaquim M Puigvert en l’obra Tribulacions d’un masover fadristern 1998

Vida i obra Especialitzat en l’estudi dels peixos, fou catedràtic de la Universitat de València i pioner en la recopilació dels noms populars dels animals i de la introducció de les idees darwinistes El 1861 ocupà la càtedra de zoologia de la UV, després d’haver estat professor a Salamanca i Valladolid També hi ocupà la càtedra de botànica Des del 1869 compatibilitzà la docència universitària amb les classes de fisiografia agrícola a l’Escola d’Agricultura i amb les de mineralogia i química dels Estudis d’Arquitectura El 1872 fou nomenat degà de la Facultat de Ciències Cisternas destacà…

Fou ordenat de sacerdot el 1930, i fou un dels fundadors del collegi Costa i Llobera i del Guillem Cifre de Colonya, de Pollença La seva tasca investigadora s’ha centrat en la història eclesiàstica de Pollença i el seu temple Entre les seves obres destaquen Les tres imatges de la Mare de Déu dels Àngels de Pollença 1975, La custòdia centenària de Pollença 1979, Dos-cents anys de vida parroquial de Pollença 1790-1990 1991 i Guia històrica descriptiva del temple parroquial de Pollença 1993

Vida i obra És l’autor d’una de les obres més importants de l’erudició biobibliogràfica de l’Estat espanyol del s XIX Abandonà una incipient vocació religiosa que l’havia portat al Seminari d’Oriola, per cursar estudis de medicina a la Universitat de València Encara que obtingué el grau de llicenciat el 1829, no es doctorà fins el 1846 Mentrestant obtingué una plaça com a metge militar i es dedicà a la docència, fet que marcà la seva trajectòria intellectual posterior Com assenyala el seu principal biògraf E Salcedo y Ginestal, Chinchilla ocupà la càtedra d’història de la medicina espanyola a…

Membre de la comunitat cistercenca, exercí com a abat i arxiver de la comunitat de Benifassà Fou el descobridor del Cronicón de Benifassà, i en feu una còpia per tal de conservar-lo, la qual es troba a Castelló en els annals de l’autor L’obra consta de dues parts diferenciades La primera, redactada per un monjo del final del s XIV, tracta de notícies anteriors a la fundació del monestir de Benifassà i es remunta fins a la conquesta de Tortosa 1148 La segona part arriba fins a la visita al monestir del papa Benet XIII el 1411 Chavalera també escriví un Índice de todos los documentos del…