Resultats de la cerca

Vida Les dades que hi ha sobre la seva vida són poc precises El cognom familiar era Le Bossu, però, per algun motiu desconegut, el seu pare, un burgès acomodat, fou anomenat de la Halle Adam es va casar amb Marie Le Jais cap al 1270 Per aquelles dates ja devia exercir la seva professió, perquè el seu principal contrincant en els jocs partits fou Jehan Bretel, mort el 1272 Baude Fastoul, que morí aquell mateix any, el cita en el seu Congé Vers el 1272, o fins i tot abans, hagué d’abandonar Arràs amb la seva família i refugiar-se a Douai Flandes a causa de certs problemes relacionats amb el…

De nen formà part del cor de l’església de la Santa Creu de la seva ciutat natal, i posteriorment anà a estudiar a Weimar Turíngia Format amb Rudolf Dietrich, debutà el 1949 a l’Òpera de Dresden en el paper de Cern’akovskij de Borís Godunov de Musorgskij El director Hans Knappertsbusch li suggerí de canviar la seva tessitura de baix, i a partir d’aleshores sobresortí en papers de baix baríton, com els de Wotan, l’Holandès, Amfortas o Hans Sachs A banda del repertori wagnerià debutà a Bayreuth el 1952, destacà també en el de compositors com Mozart, Berg, Beethoven, Berio, Verdi, Musorgskij i…

Vida Molt probablement fou organista al Convento de los Desamparados de Madrid Més conegut pel tractat Documentos para instrucción de músicos y aficionados que intentan saber el arte de la composición que per la seva activitat com a compositor, fou autor de nombroses obres per a saltiri, entre les quals hi ha sonates, divertiments i fandangos També compongué algunes peces per a orgue i música vocal, tant de caràcter sacre com profà De les seves composicions només s’ha conservat una peça per a saltiri en mi m Bibliografia Complement bibliogràfic Adam, Vicent Documentos para…

Estudià violí i composició, i a catorze anys ja componia Passà gairebé tota la vida lligat al Teatre de l’Òpera de Varsòvia, com a primer violinista 1850-64 i, més endavant, com a director artístic dels ballets 1858-72, director d’orquestra 1872-82, director del teatre 1882-90 i bibliotecari 1890-1902 Feu només una petita escapada a Berlín per estudiar amb A Marx Exercí la docència al Conservatori de Varsòvia 1861-64, a l’Institut Aleksandryjski 1864-72 i a la Societat Musical de Varsòvia 1895-1902 De la seva obra com a compositor destaca la música escènica Otton lucznik 'Otó, l’arquer', 1864…

Des del 1650 visqué a Leipzig, on rebé classes d’orgue de H Scheidt El 1655 succeí a J Rosenmüller com a organista a l’església de Sant Nicolau de Leipzig Al cap de dos anys es traslladà a Dresden, on gaudí del mecenatge de Johann Georg II, elector de Saxònia, i impartí classes de clavicèmbal a la filla del príncep Malgrat la seva curta vida, gaudí de gran fama, sobretot per les seves dues colleccions de cançons, del 1657 i el 1667 respectivament, d’una a cinc veus amb acompanyament instrumental, amb les quals elevà la cançó alemanya a un grau de desenvolupament important Moltes d’aquestes…

Estudià música amb Jodoc Entzenmüller al monestir benedictí dels Sants Ulric i Afra Possiblement també treballà amb Roland de Lassus a Munic Des del 1581 ocupà la plaça de preceptor i kantor de l’escola luterana i de l’església de Santa Anna a Augsburg, on desenvolupà una gran activitat musical Escriví el tractat Compendium musicae Augsburg, 1591 amb finalitats pedagògiques Aquesta obra, que conté més d’un centenar de peces seves, fou molt coneguda i utilitzada per tot Alemanya durant força anys en alguna de les seves múltiples reedicions També escriví i edità diversos llibres amb…

Estudià piano i composició al Conservatori Belá Bartók de la seva ciutat natal, i posteriorment es formà en direcció orquestral a Viena amb H Swarowsky i a Venècia i Siena amb F Ferrara Ocupà el càrrec de director assistent a Graz i després fou nomenat director de l’Orquestra de Saint Pölten 1972-73, abans de guanyar el primer premi del concurs Guido Cantelli de la Scala de Milà 1973 Entre el 1974 i el 1977 dirigí l’Òpera de Hèlsinki, i posteriorment, la de Karslruhe 1977-79 El 1981 obtingué el lloc de director general de música a Friburg de Brisgòvia 1981-84 El 1984 debutà a l’Òpera de París…

Fou organista de la Real Capilla de la Almudena a Madrid Publicà, entre d’altres, les obres següents Preludios o formaciones de tonos fuertes para salterio 1781 i Documentos para instrucción de músicos 1786

Deixeble de Lajos Hernádi a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest del 1958 al 1963, debutà a la capital hongaresa El 1966 anà a Viena, on perfeccionà la seva formació amb pianistes com Paul Badura-Skoda, Alfred Brendel i Jörg Demus La seva carrera internacional l’ha portat a realitzar gires per tot el món El mateix any 1966 el Concurs Internacional de Música de Budapest li atorgà el premi especial a la millor interpretació de música contemporània hongaresa Ha enregistrat molta música contemporània del seu país natal, com ara la de I Láng, M Kocsár, L Sáry, J Soproni i L Kalmár També…

Fou professor al conservatori de París Compongué 39 òperes, entre les quals cal esmentar Le postillon de Longjumeau 1836, Si j'étais roi 1852 i el ballet Giselle 1841