Resultats de la cerca

Estudià amb Halévy El 1857 guanyà, ex aequo amb Bizet, un concurs d’operetes patrocinat per Offenbach Assolí grans èxits amb obres lleugeres i refinades, com La fille de Madame Angot 1872, Giroflée-Girofla 1874, Le petit duc 1878 i La Camargo 1878, i amb òperes còmiques i ballets, com Le cygne 1899

La seva formació pianística s’inicià amb el mestre Joan B Pujol Amplià els estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on obtingué, ex aequo amb Ricard Viñes, el primer premi de piano Assolí una gran notorietat en els concerts que oferí durant l’Exposició Universal del 1888 Alternà els recitals com a solista amb la funció de l’acompanyament pianístic, tant a Catalunya com en diversos països europeus, sovint amb el seu fill, el violoncellista Josep Ricart i Matas Fou professora de piano del Conservatori Superior Municipal de Música

A nou anys interpretà el Concert per a violí de Mendelssohn Posteriorment estudià a la Juilliard School de Nova York 1960-67 i guanyà el Concurs Leventritt, ex aequo amb Pinchas Zukermann El 1968 debutà al costat de l’Orquestra Filharmònica de Londres i dos anys després ho feu amb la Simfònica de Londres, sota la direcció d’André Previn Successivament es presentà als festivals de Salzburg 1973, Viena 1981 i 1984 i Edimburg 1981 El seu repertori comprèn des de la música barroca fins a la neoclàssica, passant per les grans obres concertístiques romàntiques Ha format part de conjunts de cambra,…

Estudià piano, harmonia i fuga al Conservatori de Brusselles i el 1879 guanyà un Premi Extraordinari de piano ex aequo amb Isaac Albéniz Posteriorment es perfeccionà com a pianista amb Franz Liszt a Weimar, i amb Camille Saint-Saëns a París El 1887 fou nomenat professor de piano del Conservatori de Brusselles, institució en la qual ensenyà fins el 1930 S’especialitzà en l’obra pianística de Grieg, de qui estrenà diverses composicions La seva virtuositat el convertí en un dels intèrprets més cèlebres del moment Fou autor de diverses obres simfòniques i de cambra de caràcter…

Després d’estudiar música privadament, el 1849 ingressà al Conservatori de París Allà fou alumne de F Benoist orgue, F Bazin harmonia i F Halévy composició, i tingué com a companys G Bizet i C Saint-Saëns Per problemes econòmics, el 1854 hagué de deixar els estudis al conservatori per dedicar-se a impartir classes i fer de pianista acompanyant El primer èxit com a compositor li arribà el 1857 en un concurs organitzat per J Offenbach Es presentà amb l’opereta Le docteur Miracle i compartí el premi ex aequo amb G Bizet No fou, però, fins a les estrenes l’any 1872 a Brusselles, i…

Vida Nasqué dins d’una família humil i a dos anys quedà orfe Estudià a l’Escuela de Nobles y Bellas Artes de San Eloy, a Salamanca Des del principi demostrà les seves habilitats envers la música i es guanyà la vida com a violinista en la seva ciutat natal tocant en petites orquestres El 1865 es traslladà a Madrid, on continuà els estudis de violí amb J Díez i, després, els de composició al conservatori amb E Arrieta El 1872 obtingué el primer premi de composició ex aequo amb Ruperto Chapí A partir d’aquest moment alternà l’estudi del piano amb el treball com a violinista i…

Vida Nasqué en el si d’una família illustrada, en la qual destacaren el seu avi patern, l’historiador i banquer Francesc Montsalvatje i Fossas, i el seu pare, Xavier Monsalvatje i Iglesias, mort en plena joventut, el 1921, fet que obligà el petit Xavier, de només nou anys, a anar a viure a Barcelona a casa del seu avi matern Format pedagògicament a l’escola Montessori, la seva vocació musical el menà a l’Escola Municipal de Música, on estudià amb Lluís Millet, Enric Morera, Jaume Pahissa i Francesc Costa A més de la formació rebuda, Montsalvatge reconeixia l’impacte que li produí l’…