Resultats de la cerca

Segurament fou deixeble de Cipriano de Rore a la seva ciutat natal En 1565-67 fou mestre de capella de Santa Maria Maggiore a Bèrgam Des d’allí passà a exercir el mateix càrrec a l’església de la Madonna della Steccata de Parma, on estigué actiu fins el 1569, i a la catedral de Milà, entre el 1577 i el 1582 Aquest any retornà a Parma per a ocupar de nou el lloc que havia deixat alguns anys abans La seva producció musical està bàsicament centrada en la música religiosa També publicà dos tractats teòrics Ragionamento di musica Parma, 1588 i Dialogodella theorica e pratica di musica…

Estudià amb ITabuyo a Madrid i amb Bettinelli i Franceschi a Milà Debutà professionalment l’any 1919 cantant La Traviata al Gran Teatro de Madrid Féu una curta però prometedora carrera a Itàlia 1920-22 i debutà al Liceu de Barcelona, el 1923, amb Manon Lescaut Establert definitivament a Catalunya, deixà l’òpera per la sarsuela tret d’un breu parèntesi, l’any 1941, gènere en el qual debutà, en el teatre Novetats de Barcelona, l’any 1924, amb El dictador , de Millán, i amb el qual assolí grans èxits i gaudí d’immensa popularitat a tot l’Estat espanyol i a l’Amèrica Llatina Es retirà l’any 1957…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, que era organista a Lió, i els continuà amb Isidore Philipp, Édouard Risler i Louis Victor Vierne Durant vint anys fou professor del Conservatori de Lió i a partir del 1941 dirigí el centre Gaudí d’un notable prestigi com a concertista i estrenà obres de cèlebres compositors francesos, entre les quals Menuet sur le nom d’Haydn , de M Ravel, i Hommage à Haydn , de C Debussy Fou, a més, un eminent musicòleg amb un ampli camp d’interessos Realitzà estudis sobre l’obra de Jean-Marie Leclair, A Scarlatti, G Bononcini, Greber, l’escola napolitana dels…

Fou escolà a Montserrat sota el magisteri de J Boada, del 1818 al 1822 L’any 1823 fou mestre de capella a Santa Maria d’Igualada El 1827 anà a Barcelona com a primer fagot al Teatre Principal, i l’any següent oposità a la capella reial Baix cantant a la catedral de Toledo el 1829, el 1832 obtingué el mateix càrrec a la capella reial En dissoldre’s aquesta el 1836, tornà com a organista a la catedral de Barcelona Del 1854 al 1857 fou mestre de l’Escolania de Montserrat, el primer mestre seglar en els anys de crisi del monestir, després de les exclaustracions que es patiren com a conseqüència…

Quan tenia cinc anys la seva família es traslladà a Viena, on inicià els estudis a l’Acadèmia de Música A deu anys debutà en un concert a la sala del Musikverein Amplià els estudis de piano amb Bruno Seidhofer El 1961 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Música de Munic, juntament amb el Wiener Trio, amb qui collaborà assíduament Progressivament ha deixat de banda la música de cambra per centrar-se en el repertori concertístic per a piano A partir de l’obtenció de dos importants premis, la Medalla Lipatti 1962 i el Premi Especial Van Cliburn 1966, inicià les gires…

Rebé la seva primera formació musical del seu pare, que era constructor d’orgues i organista a l’església de San Francesc a Lió, lloc que ell mateix ocupà fins el 1860 Continuà els estudis al Conservatori de Brusselles amb JN Lemmens orgue -per mitjà del qual entrà en contacte amb la tradició germànica de la interpretació de JS Bach- i FJ Fétis composició El 1870 substituí L Lefébure-Wély com a organista de Saint-Sulpice, a París, càrrec que exercí fins el 1934 L’any 1890 obtingué la plaça de professor d’orgue que C Franck havia deixat vacant al Conservatori de París, i…

Format, probablement, a Tortosa, Sogorb, o Tarragona, cantà de contralt primer a la capella de la catedral de Tarragona del 1699 al 1708 Aquest darrer any oposità al magisteri de la catedral de Tortosa el capítol es decantà per ell durant la primera deliberació, però finalment optà per oferir el lloc a Josep Escorihuela, membre del tribunal examinador i mestre de capella de la seu de Tarragona Ripollès ocupà fins a la seva mort la plaça que Escorihuela havia deixat vacant a la seu de Tarragona La seva obra compositiva pertany als gèneres propis del repertori litúrgic i religiós,…

Durant la guerra del Francès la seva família emigrà a Maó, on inicià la seva formació musical amb J Munné Quan acabà el període bèllic, retornà a Barcelona i començà estudis de contrapunt i composició amb Francesc Andreví, i ingressà en la banda d’un regiment militar Posteriorment emigrà a França, on també fou membre de diferents bandes militars franceses i arribà a ésser el segon músic major -director- del quart regiment de la Guàrdia Reial francesa A París estudià amb Melcheor i Ch Münchs, i se sap que compongué algunes obres estrenades en aquesta ciutat El 1830, en dissoldre’s la banda,…

Fou el membre més notable d’una família de músics francesos documentats des de la segona meitat del segle XVII Es formà musicalment amb el seu pare i des dels quinze anys treballà com a violinista a l’Òpera de París, on arribà a ser mestre de música el 1739 El 1727 substituí Jean-François de la Porte com a compositor de la cambra del rei, i tres anys després formà part dels vint-i-quatre violins que estaven al servei reial, els 24 violons du roi , tot ocupant el lloc que havia deixat vacant Jean-Baptiste Senaillé El 1743 fou nomenat inspector adjunt de l’Òpera, juntament amb…

A catorze anys era organista de la catedral de Nevers Cap al 1689 s’establí a París, on esdevingué un virtuós molt admirat Entre el 1703 i el 1707 fou organista a Saint-Honoré, i a partir del 1708, un dels organistes del rei, tot ocupant la plaça que havia deixat vacant GG Nivers Entre el 1713 i el 1717 realitzà diverses gires per Alemanya, on tocà davant l’emperador i diversos prínceps electors El 1717, s’organitzà a Dresden una competició d’orgue entre Marchand i JS Bach, però Marchand no s’hi presentà, possiblement per por dels resultats Tornà a París, a l’església dels…