Resultats de la cerca

Es formà al Conservatori Superior de Música de València, on obtingué diversos guardons Catedràtic de diferents disciplines en aquest centre, ha publicat també alguns llibres de caràcter pedagògic Inicià la seva carrera compositiva amb Siciliana 1961 En el seu catàleg, format per obres simfòniques, per a big band , banda, cor, orgue i piano, sobresurten les Variacions calidoscòpiques 1973 i Estructures isorítmiques 1987 El llenguatge de Montesinos és una fusió molt personal de procediments i tècniques compositius sorgits durant el segle XX, entre els quals sobresurten…

Guanyà el premi de l’estat italià amb la seva òpera La Mandragola 1925 A partir del 1939 residí a Los Angeles EUA Del seu catàleg d’obres, molt extens, sobresurten els concerts per a una i dues guitarres, d’escriptura neoclàssica, i la música per a obres de Shakespeare

Iniciat en el món de la composició a través de la música cinematogràfica, la seva collaboració amb Arthur Freed fou el punt de partida d’una carrera en el món dels musicals per al cinema Entre les seves cançons sobresurten, per la seva popularitat, Singin’ in the Rain 1929, Alone 1935 i Sing before Breakfast 1935

S'installà a Xile el 1793, on es féu càrrec de la capella de música de la catedral de Santiago Influí sobre la vida musical xilena dels darrers anys de la colònia 1793-1817 Emprà la tècnica del baix xifrat en nombroses composicions litúrgiques, entre les quals sobresurten dues misses per a veus, orgue i conjunt d’instruments de cordes, motets, etc

Mestre de capella a Ferrara, Bèrgam i Bolonya, tornà a Màntua en qualitat de mestre de capella de la duquessa Anna Isabella Gonzaga Fou un dels creadors de l’escola instrumental de Bolonya, i fou mestre de Vitali Entre les seves obres religioses sobresurten nombrosos oratoris i, en el camp instrumental, els reculls de sonates d’una a cinc parts instrumentals 1648-70

Fou mestre de capella de la cort imperial d’Innsbruck 1673, de San Marcelo, a Roma 1678, i de la catedral de Pistoia 1690 Estrenà tres òperes, a Venècia i a Nàpols, i publicà obres instrumentals, entre les quals es destaquen Capricci armonici , per a violí sol i música coral sobresurten Salmi, motetti e litanie, Cantate a voce sola i Veglie armoniche

Cec des de set anys, fou deixeble de CFranck i de Widor, i el 1900 fou nomenat organista de Notre-Dame de París Foren deixebles seus, entre altres, MDupré, ASchweitzer i NBoulanger De les seves obres sobresurten les sis simfonies per a orgue 1898-1930, una sonata per a violí i piano 1905, Poème 1925, per a orquestra, i Les Angelus 1929

Fundador i director del conservatori nacional d’Atenes el 1926, és considerat un dels principals creadors de l’escola moderna de compositors grecs De la seva producció, en la qual els elements folklòrics tenen una gran importància, sobresurten les òperes El mestre d’obres 1916 i Aigües ombrívoles 1950-52, la composició simfònica El venedor ambulant 1922 i tres simfonies

Deixeble del seu pare, Joaquim Palmada i Butinyà, debutà el 1906 com a flabiolaire de la cobla Els Juncans Escriví les sardanes Cançons muntanyenques i Nova estrella ambdues el 1909, amb les quals es donà a conèixer Posteriorment n'escriví una seixantena, entre les quals sobresurten Gener , Muntanyes de Ceret i Vilanova de la Muga Organitzà els certàmens sardanístics de Banyoles, el decenni del 1921-31

Deixeble de V d’Indy a la Schola Cantorum de París, l’estrena del seu poema líric Tabaré 1910 el convertí en un dels màxims exponents del nacionalisme musical uruguaià L’ús d’elements provinents de la música folklòrica de l’Uruguai juntament amb un gust i constructivisme característic de l’estètica francesa són els trets que més destaquen d’una obra on sobresurten les Evocaciones criollas 1929, els Preludios pampeanos 1938 i l’òpera La cruz del sud