Resultats de la cerca

Johann Strauss contribuí, juntament amb Joseph Lanner, a l’extraordinari desenvolupament que la música d’entreteniment tingué a Viena durant la primera meitat del segle XIX Strauss i els seus fills Johann, Josef i Eduard donaren al vals i a altres danses populars una nova qualitat musical i una immensa popularitat internacional Johann Strauss fill és el músic més destacat de la família L’últim membre que tingué una activitat musical important fou Eduard Strauss 1910-1969, net del primer Eduard i director de l’Orquestra Johann Strauss…

Tingué un precedent al segle XIX, quan el 1871 la Mozart-Stiftung Fundació Mozart organitzà un primer festival que se celebrà intermitentment i que en l’edició de 1891, per exemple, commemorà el primer centenari de la mort de Mozart El modern Festival de Salzburg se celebra anualment, els darrers dies de juliol i tot l’agost, en aquesta ciutat austríaca El primer consell artístic, integrat per M Reinhardt, F Schalk i R Strauss, es constituí el 1918, i dos anys després el festival s’inaugurà amb la representació de Jedermann d’H von Hofmannsthal sota la direcció escènica de M…

El 1916 Francesc Pujol es feu càrrec de la direcció artística d’aquesta associació i el mateix any fundà i dirigí l’Orquestra d’Amics de la Música L’entitat mantingué una intensa activitat amb la presentació de solistes i formacions de cambra de primera línia i fou la protagonista d’importants èxits orquestrals, com l’estrena a Barcelona de la Simfonia dels Alps , de R Strauss El 1929 suspengué les seves activitats

Fou fundat el 1972 per membres de l’Orquestra Simfònica de Viena Ha tingut com a violinistes Thomas Kakuska 1972-81 i Jan Pospichal des del 1981, com a violistes, Tomislav Sestak 1972-81 i Wolfgang Klos des del 1981, i Wilfried Rehm com a violoncellista des de la consitució del grup És una de les formacions de cambra més prestigioses del panorama actual i destaca especialment en el conreu del gran repertori clàssic i romàntic, tot i que també interpreten autors contemporanis, com R Strauss i E Wellesz

El primer titular de l’orquestra fou Marià Obiols i al llarg de la seva història ha estat dirigida per figures tan cèlebres com Richard Strauss, Igor Stravinsky, Bruno Walter, Arturo Toscanini, Otto Klemperer, Ottorino Respighi i Manuel de Falla En dates més recents també s’han situat al capdavant Riccardo Muti, Gerd Albrecht, Richard Bonynge i Václav Neumann, entre d’altres Han estat els seus titulars Eugenio MMarco, Uwe Mund, Bertrand de Billy i Sebastià Weigle, el qual, en l’última temporada de la seva etapa, el curs 2008-09, compartí responsabilitat amb el seu successor,…

Després d’uns primers anys d’incertesa, el 1887 H Wolff es convertí en mànager de l’orquestra i contractà H von Bülow, considerat el millor director del moment i també el més modern, per tal que es posés al capdavant de la formació Bülow establí les bases d’un estil en la interpretació que ha caracteritzat la Filharmònica de Berlín al llarg de la seva història En aquesta època, H Levi, H Richter, F Mottl, J Brahms, E Grieg, G Mahler o R Strauss, entre d’altres, actuaren com a directors convidats El 1895 A Nikisch succeí von Bülow i es mantingué en el càrrec durant vint-i-set anys…

En les paraules de presentació, de Carles Soldevila, es reclamava hereva de l’esperit de l’Associació de Música da Camera El primer president fou el marquès de Sentmenat Lluís Portabella i Ràfols -com a director artístic, i com a president des del 1977- hi tingué un paper cabdal La participació d’intèrprets de rang mundial fou el seu distintiu Destacaren en la seva executòria la programació de muntatges simfonicocorals, de cicles integrals simfonies, quartets, lieder , etc d’un compositor concret, de títols operístics en versió de concert, i de les sèries "Festival d’Òpera" al Gran Teatre del…

Un dels primers directors titulars de l’època fundacional fou el músic i compositor Marià Obiols, director també del Conservatori del Liceu Fou pràctica habitual cridar directors invitats de prestigi, i han passat pel seu podi figures tan destacades com Giovanni Bottesini, Franco Faccio, Albert Coates, Richard Strauss, Igor Stravinsky, Arturo Toscanini, Georges Sebastian, Manuel de Falla, Otto Klemperer, Hans Knappertsbusch, i un llarg etcètera, sense oblidar els grans directors catalans com Joan Manén, Joan Lamote de Grignon, Jaume Pahissa, Pau Casals o Antoni Ros Marbà Les…

Una de les més antigues del món, en el seu origen fou una orquestra reial dedicada sobretot a la interpretació de música durant les cerimònies religioses, en ocasions festives i solemnitats diverses Amb el temps, s’anà decantant per la música escènica, en particular l’òpera, gènere que continua tenint un lloc preferent en les seves actuacions La seu actual de la formació és un notable edifici construït en 1838-41 i anomenat Semperoper en honor al seu arquitecte, Gottfried Semper Destruït el 1945, fou reconstruït entre el 1976 i el 1985 Entre els directors que més empremta han deixat en l’…

Des de l’origen ha demostrat un caràcter pioner que l’ha dut a apostar per la música més innovadora de cada moment Així, ja el 1893, estrenà la Novena simfonia , d’A Dvorák, coneguda com la simfonia del "Nou Món", interpretada per primera vegada al Carnegie Hall Entre els directors que han estat al capdavant de la Filharmònica de Nova York destaquen G Mahler 1909-11, A Toscanini 1928-36, D Mitropoulos 1949-58, L Bernstein 1958-69, P Boulez 1971-77 i Z Mehta 1978-91, entre molts d’altres Kurt Masur la dirigeix des del 1991 i Colin Davis n’és el principal director convidat Al llarg de la seva…