Resultats de la cerca

Estudià amb Pasqual Pérez i Gascon i fou organista de diferents esglésies la de Sant Esteve, la de la Mare de Déu dels Desemparats i la del Collegi de Sant Josep Compongué algunes sarsueles El primer amor 1867, Un parent de l’altre món 1872 És autor del poema simfònic Primitiva 1879, de tres misses de rèquiem per a gran orquestra i d’una Missa solemne 1911

Debutà el 1962 amb el grup teatral La Cazuela, d’Alcoi Anà a Barcelona, on actuà amb grups de teatre independent, com el del CICF en Les noces de Fígaro , de Beaumarchais, el 1967, i més tard amb les companyies Adrià Gual amb la qual actuà a Venècia i Núria Espert, i amb diversos grups independents El 1968 inicià una carrera destacada com a cantant i rapsode, amb música pròpia, sobre texts de Salvador Espriu, V Andrés i Estellés, Pere Quart, J Maria de Sagarra i d’ell mateix, i enregistrà diversos discs entre altres, La fera ferotge , 1968 Crònica d’un temps , 1973 A Alcoi…

Estudià a Alcoi i al conservatori de València, on fou deixeble de Salvador Giner Es dedicà inicialment a la música religiosa Stabat Mater , 1869 i fou organista 1872-~1883 del collegi de jesuïtes de Sant Josep, de València Escriví peces de concert, com la simfonia per a septet La reconquesta de València pel rei En Jaume I 1875 La Sociedad de Conciertos de Madrid, que dirigia Jesús de Monasterio, li n'estrenà algunes que li donaren notorietat El 1887 estrenà a Madrid la sarsuela El recluta , amb text d’Antoni Chocomeli basat en un poema de Teodor Llorente i Olivares, convertida…

Format a la seva ciutat natal amb els mestres Mora i Casasempere, prosseguí els estudis al Conservatori de València amb M Asins Arbó i Cervera L’obtenció del premi de Roma de composició li permeté estudiar a Itàlia i a París, on fou deixeble d’O Messiaen Director de diferents bandes, guanyà per oposició la càtedra de composició del Conservatori de València, del qual fou director Creador d’una àmplia obra simfònica, la seva proposta estilística no és agressiva, si bé introdueix elements innovadors Aquest estil, anomenat pel mateix compositor modalitat tonal, fou tractat en diferents obres,…

Estudià amb el seu pare, Francesc Cantó i Botella 1811-86 El 1876 es traslladà a Madrid, on fou nomenat professor d’harmonia del conservatori Autor d’un Poema sinfónico 1892, de diverses misses, obres per a piano i per a banda el popurri El pardalot , 1886

Residí a Madrid des de set anys Hi creà 1919 una Biblioteca Musical Circulante, per a músics mancats de recursos, i el Museo Instrumental de Madrid Reuní un gran nombre d’obres musicals basades en El Quixot i publicà l’estudi El Quijote en la música 1947 Fou crític musical, autor de biografies, com El maestro Arbós 1942, i d’obres escèniques, que anomenà retablos , com Salve , on evocà la València del s XVI Deixà també preludis, estudis, etc, per a piano

Prengué el nom artístic pel fet de ser el sisè Camilo de la seva família fins el 1971 amb la grafia Sexto Formà el grup de pop Los Dayton, amb el qual enregistrà No la canteu més , versió de Don’t Play that Song , de Ben E King Resident a Madrid des del 1965, l’any següent passà a formar part del grup Los Botines El 1970 començà la carrera en solitari, i aconseguí una gran popularitat com a cantant melòdic d’estil romàntic Actuà també a l’Amèrica Llatina, als Estats Units i a Europa Cançons seves com ara  Amor mío, Qué me has heho o Vivir así es morir de amor es convertiren en èxits del…

Deixeble de RPascual, amplià estudis a Madrid, on el 1885 fou nomenat professor d’harmonia del Conservatorio de María Cristina Pensionat a Roma 1888, tornà a Madrid, on ocupà la càtedra d’harmonia 1904 Dirigí orquestres de diversos teatres de Madrid i escriví diverses sarsueles, com Entre naranjos, La barraca del Turia i altres

Estudià piano a Barcelona amb Joan Baptista Pujol, i composició amb Gabriel Balart Posteriorment es traslladà a París, on estudià amb Reber, i més tard a Stuttgart, ciutat on estudià amb GJ Pfeiffer, i s’assegura que estigué en contacte amb Franz Liszt, de qui rebé consells S’establí una temporada a Madrid, i més tard es traslladà a Barcelona, on és coneguda la seva actuació en concerts de l’Exposició Universal del 1888 Exercí la docència com a professor de piano del Conservatori del Liceu Compongué diverses òperes, entre les quals destaquen Fior di mandorio i Inés de Castro , que fou…

Inicià els seus estudis de violí amb Vicent Tàrrega —germà de Francesc Tàrrega—, i posteriorment estudià a València, amb Joaquim Monzonís Rebé una beca de la Diputació de Castelló i entrà al conservatori de París 1920 on estudià amb A Brun i É Schwartz El 1926 aconseguí la Primera Medalla Internacional de Violí de l’Escola Superior de Música i Declamació de París, de la que fou nomenat professor posteriorment Establert a Castelló, el 1932 fundà el conservatori de Castelló de la Plana, junt amb Vicent Asencio, i a més de fer de professor el dirigí fins al 1936  El 1943, guanyà les oposicions…