Resultats de la cerca

L’italià Marzio Conti n'és el director principal, i el fundador de la formació Gerard Claret manté la seva responsabilitat com a concertino director Al maig del 2008 estrenà la Simfonia andorrana , del compositor italià Sergio Rendine

Es presentà oficialment al març del 1993 i des de llavors ha ofert concerts a Espanya, França i Bèlgica, a més d’actuar regularment als diferents cicles del Palau de la Música Catalana Ha estat dirigida per Andrew Parrott i amb ella han actuat solistes de prestigi com Narciso Yepes, Jean Pierre Rampal i Joaquín Achúcarro Ha enregistrat discs amb obres de Vivaldi, Toldrà, Montsalvatge i Britten

Fill d’ Andreu Claret i Casadessús S’inicià musicalment a Andorra, i després amplià la seva formació a Barcelona, París i Bloomington EUA A disset anys, Pau Casals l’encoratjà a aprofundir els seus estudis de violoncel Es formà amb Enric Casals al Conservatori Superior de Música del Liceu, amb Radu Aldulescu al Conservatori Europeu de París i amb Eva Janzer i György Sebök a la Universitat de Bloomington És membre fundador del Quartet Ciutat de Barcelona Guanyà el premi Beethoven del Concurs Internacional Gaspar Cassadó Florència, 1973 i els primers premis dels concursos…

Fill d’ Andreu Claret i Casadessús  Fou deixeble de Joan Massià, Gonçal Comellas, Enric Casals i León Ara Collaborà amb Narciso Yepes i Maurice Gendron Ha estat guardonat en diversos concursos estrangers premi Tenuto de Brusselles i nacionals Concurs Internacional Maria Canals de Barcelona Des del 1979 forma un duo amb el pianista Josep M Escribano Fou membre fundador del Quartet Ciutat de Barcelona i del Quartet Numen, i ha dirigit l’Orquestra Nacional d’Andorra, de la qual és concertino des del 1993 Uns quants anys després collaborà en la gira francesa dels Solistes de Tòquio…

Deixeble d’Enric Morera i de Déodat de Séverae, fundà amb aquest el Cor català de Perpinyà i diverses corals occitanes Participà en els Fets de Prats de Molló 1926 Tornà a Barcelona i hi fundà la coral Els Cent Homes Fou elegit diputat per l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932 i fou director general de radiodifusió de Catalunya 1936-39 Exiliat a Andorra, participà en programes en català de Ràdio Andorra Publicà La batalla de Prats de Molló 1930 i Glossari andorrà 1966 i harmonitzà cançons populars occitanes Fundà Els Cors Andorrans

Residí uns quants anys a Andorra, on es casà Estudià al conservatori de París i el 1933 fou segon premi de Roma Actuà com a organista als concerts de l’Oratoire i estrenà diverses obres seves als concerts Straram i Siohan de París Muntanyes del Rosselló poema simfònic, 1933, Concerto da camera 1934, Rhytmes 1937, etc Residí novament a Andorra, on compongué una Simfonia andorrana La seva producció comprèn també un concert per a violoncel i orquestra, la suite Rajoles i un Concert sicilià per a piano i orquestra Fou professora del conservatori de París

Estrenà, entre d’altres, La mensajera 1849, El valle de Andorra 1852 i Catalina 1854

Aquest patrimoni viu forma part de les declaracions de la UNESCO per a la protecció i el manteniment del patrimoni cultural i de la seva diversitat El concepte patrimoni cultural immaterial sorgí la dècada de 1990, i quedà definit com a gresol de la diversitat cultural de la humanitat i la seva conservació el 2003 en la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial Es consideren patrimoni immaterial les tradicions i les expressions orals les arts de l’espectacle música tradicional, dansa i teatre els usos socials, els rituals i els actes festius els coneixements i els usos…

Publicà monografies d’història i de geografia sobre comarques pirinenques Monografia de les Valls d’Andorra , 1905 Sobre música escriví, entre altres obres, un Estudi sobre el cant pla o gregorià 1883

Començà d’infant estudis de violí i també a cantar a la parròquia del seu barri Des del 1949 a la fi de la dècada de 1950 cantà i tocà el saxo en una orquestra de ball, The Crazy Boys, que interpretava temes de swing  i de jazz Fou un dels primers cantants que popularitzà versions en català d’èxits internacionals Al final dels anys cinquanta començà a enregistrar versions d’èxits italians de Domenico Modugno, alguns també en català, com Piove , activitat que aviat estengué a la cançó francesa i al folk nord-americà i a temes de bandes sonores americanes, entre els quals cal esmentar Sixteen…