patrimoni cultural immaterial

PCI (sigla)
m
Alimentació
Música
Art
Arquitectura
Folklore

Logo del patrimoni cultural immaterial de la UNESCO

UNESCO

Conjunt de testimonis no tangibles que conformen l’herència cultural de la societat.

Aquest patrimoni viu forma part de les declaracions de la UNESCO per a la protecció i el manteniment del patrimoni cultural i de la seva diversitat. El concepte patrimoni cultural immaterial sorgí la dècada de 1990, i quedà definit com a gresol de la diversitat cultural de la humanitat i la seva conservació el 2003 en la Convenció per la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial.

Es consideren patrimoni immaterial les tradicions i les expressions orals; les arts de l’espectacle (música tradicional, dansa i teatre); els usos socials, els rituals i els actes festius; els coneixements i els usos relacionats amb la natura i l’univers, i les tècniques artesanals tradicionals. L’any 2008 s’establí la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat amb les noranta obres mestres proclamades com a patrimoni oral i intangible (entre les quals hi havia el Misteri dElx, des del 2001, i la Patum de Berga, des del 2005).

Posteriorment, s’han afegit a la llista els següents elements dels Països Catalans: el Tribunal de les Aigües de València (2009), els castells de Catalunya, el Cant de la Sibil·la de Mallorca i la dieta mediterrània (2010), les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, amb una especial rellevància de la muixeranga (2011), les Falles dels Pirineus (2015) i les Falles de València (2016). Del patrimoni espanyol i amb una forta presència als Països Catalans cal destacar-ne el flamenc (2010). En candidatures conjuntes amb altres territoris s’han inclòs a llista les tamborades d’Alzira i Alcora (2018), les construccions de pedra seca de Catalunya i el País Valencià (2018), la falconeria (2021), les Festes de l’Os del Pirineu d’Andorra i França (2022) i els raiers (2022).