Aquest patrimoni viu forma part de les declaracions de la UNESCO per a la protecció i el manteniment del patrimoni cultural i de la seva diversitat. El concepte patrimoni cultural immaterial sorgí la dècada de 1990, i quedà definit com a gresol de la diversitat cultural de la humanitat i la seva conservació el 2003 en la Convenció per la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial.
Es consideren patrimoni immaterial les tradicions i les expressions orals; les arts de l’espectacle (música tradicional, dansa i teatre); els usos socials, els rituals i els actes festius; els coneixements i els usos relacionats amb la natura i l’univers, i les tècniques artesanals tradicionals. Els requisits per a atorgar a aquestes pràctiques la categoria de patrimoni intangible són que reflecteixin una realitat viva, que siguin reconegudes com a signe d’identitat pels individus de la comunitat on té lloc i que tinguin una continuïtat al llarg de generacions.
L’any 2008 s’establí la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat amb les noranta obres mestres proclamades com a patrimoni oral i intangible (entre les quals hi havia el Misteri d’Elx, des del 2001, i la Patum de Berga, des del 2005). Posteriorment, s’han afegit a la llista els següents elements dels Països Catalans: el Tribunal de les Aigües de València (2009), els castells de Catalunya, el Cant de la Sibil·la de Mallorca i la dieta mediterrània (2010), les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, amb una especial rellevància de la muixeranga (2011), les Falles dels Pirineus (2015) i les Falles de València (2016). Del patrimoni espanyol i amb una forta presència als Països Catalans cal destacar-ne el flamenc (2010). En candidatures conjuntes amb altres territoris s’han inclòs a llista les tamborades d’Alzira i Alcora (2018), les construccions de pedra seca de Catalunya i el País Valencià (2018), la falconeria (2021), les Festes de l’Os del Pirineu d’Andorra i França (2022) i els raiers (2022).