Resultats de la cerca

Consistien bàsicament en una caixa de ressonància amb dos braços, units per la part superior, des d’on partien les cordes de quatre a deu, que s’inserien a la caixa i eren tocades amb un plectre El neoclassicisme intentà de restaurar-ne l’ús Hom donà el nom de lira organizzata a una mena de violí mecànic

Era una modalitat de la lira, a la qual fou incorporat, al segle IX, l’arquet

Estudià a la seva ciutat i es diplomà a l’ Accademia Musicale Chigiana de Siena Amplià estudis amb Julian Bream i Andrés Segovia L’any 1975 guanyà el premi Mario Castelnuovo Tedesco i el 1979 el concurs internacional Andrés Segovia És un dels guitarristes clàssics més reconeguts internacionalment, i du a terme gires de concerts arreu del món És també professor de guitarra al Conservatori de Vicenza La seva vinculació amb Catalunya ha estat especialment intensa arran de la difusió en enregistraments i en concerts de l’obra de diversos guitarristes catalans, molt especialment Miquel Llobet L’…

Dirigí la coral La Paloma Euterpense de Barcelona i, establert al Vendrell 1914, La Lira Vendrellense i el Teatre Tívoli, on estrenà obres líriques musicades per ell

Estudià guitarra amb JBrocà i fou concertista d’aquest instrument El 1894 esdevingué catedràtic de l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on ensenyà guitarra i mandolina Fundà les entitats musicals La Lira Española Deixà obres per a piano, guitarra i mandolina

Hom distingeix entre instruments cordòfons simples, és a dir, cítares cítara, en què la caixa de ressonància no és essencial i, d’altra banda, instruments cordòfons composts, en els quals la caixa de ressonància és essencial, i que comprenen tres grans famílies el llaüt, la lira i l'arpa

Fou mestre de capella a Alfaro i a Calahorra Escriví motets, himnes i villancicos , un Pange lingua a set veus i dos cors, una Salve a quatre veus amb orgue i una missa, que Eslava publicà a la seva Lira Sacro-Hispana També escriví llibres teòrics notables, com una Teoría de la formación de los acordes , inèdita

Els principals instruments són els de cordes fregades amb arquet viola da gamba , violí, viola, violoncel i contrabaix, els de cordes pinçades, sigui amb mànec viola de mà, llaüt, guitarra, mandolina, etc o sense lira, cítara i arpa, els de teclat espineta, clavecí, etc els de cordes percudides clavicordi i piano En la classificació segons criteris organològics, coincideixen amb els intruments cordòfons

Mestre de capella de la catedral de Sevilla 1832-47, compongué un cèlebre Miserere A Madrid, succeí Ramon Carnicer en la càtedra de composició del conservatori 1855 Escriví òperes, com El solitario 1842 i Don Pedro el Cruel 1843, un Método de solfeo 1846, que fou d’ús general durant molts anys als conservatoris, i música religiosa, i féu una antologia de música religiosa Lira sacro-hispana , en 10 volums 1869