Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
lira

Lira
© Fototeca.cat - Gil-Sylvestre
Música
Nom de diversos tipus d’instruments cordòfons originaris de la Grècia antiga.
Consistien bàsicament en una caixa de ressonància amb dos braços, units per la part superior, des d’on partien les cordes de quatre a deu, que s’inserien a la caixa i eren tocades amb un plectre El neoclassicisme intentà de restaurar-ne l’ús Hom donà el nom de lira organizzata a una mena de violí mecànic
crwht
Música
Instrument medieval gal·lès que servia per a acompanyar el cant dels bards.
Era una modalitat de la lira, a la qual fou incorporat, al segle IX, l’arquet
Stefano Grondona
Música
Guitarrista italià.
Estudià a la seva ciutat i es diplomà a l’ Accademia Musicale Chigiana de Siena Amplià estudis amb Julian Bream i Andrés Segovia L’any 1975 guanyà el premi Mario Castelnuovo Tedesco i el 1979 el concurs internacional Andrés Segovia És un dels guitarristes clàssics més reconeguts internacionalment, i du a terme gires de concerts arreu del món És també professor de guitarra al Conservatori de Vicenza La seva vinculació amb Catalunya ha estat especialment intensa arran de la difusió en enregistraments i en concerts de l’obra de diversos guitarristes catalans, molt especialment Miquel Llobet L’…
Joan Ivern i Arans
Música
Compositor.
Dirigí la coral La Paloma Euterpense de Barcelona i, establert al Vendrell 1914, La Lira Vendrellense i el Teatre Tívoli, on estrenà obres líriques musicades per ell
Miquel Mas i Bargalló
Música
Músic.
Estudià guitarra amb JBrocà i fou concertista d’aquest instrument El 1894 esdevingué catedràtic de l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on ensenyà guitarra i mandolina Fundà les entitats musicals La Lira Española Deixà obres per a piano, guitarra i mandolina
cordòfon
Música
Dit de l’instrument en el qual el so és produït per mitjà de la vibració d’una corda tesada entre punts fixos.
Hom distingeix entre instruments cordòfons simples, és a dir, cítares cítara, en què la caixa de ressonància no és essencial i, d’altra banda, instruments cordòfons composts, en els quals la caixa de ressonància és essencial, i que comprenen tres grans famílies el llaüt, la lira i l'arpa
Francesc Secanilla
Música
Músic.
Fou mestre de capella a Alfaro i a Calahorra Escriví motets, himnes i villancicos , un Pange lingua a set veus i dos cors, una Salve a quatre veus amb orgue i una missa, que Eslava publicà a la seva Lira Sacro-Hispana També escriví llibres teòrics notables, com una Teoría de la formación de los acordes , inèdita
instrument de corda
Música
En la classificació segons criteris de praxi orquestral, instrument musical el so del qual és produït per la vibració de les cordes.
Els principals instruments són els de cordes fregades amb arquet viola da gamba , violí, viola, violoncel i contrabaix, els de cordes pinçades, sigui amb mànec viola de mà, llaüt, guitarra, mandolina, etc o sense lira, cítara i arpa, els de teclat espineta, clavecí, etc els de cordes percudides clavicordi i piano En la classificació segons criteris organològics, coincideixen amb els intruments cordòfons
Hilarión Eslava y Elizondo
Música
Compositor navarrès.
Mestre de capella de la catedral de Sevilla 1832-47, compongué un cèlebre Miserere A Madrid, succeí Ramon Carnicer en la càtedra de composició del conservatori 1855 Escriví òperes, com El solitario 1842 i Don Pedro el Cruel 1843, un Método de solfeo 1846, que fou d’ús general durant molts anys als conservatoris, i música religiosa, i féu una antologia de música religiosa Lira sacro-hispana , en 10 volums 1869