Resultats de la cerca

Estudià amb els mestres de música Marraco i Tolosa Fou violinista de la catedral i director del teatre Triomf de Barcelona El 1858 fou nomenat mestre de capella i organista a l’església del Sant Esperit de Terrassa El 1862 fundà l’Orfeó Terrassenc També fundà una orquestra i una escola de música a Tarragona El 1871 marxà a PuertoRico on el 1872 organitzà una acadèmia de música residia a Ponce Escriví unes cinc-centes composicions, entre les quals cal destacar la Simfonia isabelina 1858

Fill d’un indiano de Mataró, de molt petit es traslladà a Barcelona a estudiar Es llicencià en dret administratiu 1863 i civil i canònic 1864 a la Universitat de Barcelona, i es doctorà el 1865 Dirigí el periòdic Las Antillas , a Barcelona, i tornà un quant temps a Puerto Rico, fins que el 1868 s’establí altra vegada a la Ciutat Comtal Milità dins el federalisme i participà en el moviment inicial del Sexenni Collaborà, entre altres periòdics, a El Federalista , L’aliança del poble , La Raó i La Flaca , on publicà articles de sàtira política i poemes dispersos Formà part de l’anomenat Taller…

Vida Considerat el més gran intèrpret de violoncel del segle XX, i un dels millors de tots els temps, fou també l’home que escollí viure i morir a l’exili per fidelitat als seus ideals de llibertat, de pau i de catalanitat Nasqué en el si d’una família modesta A cinc anys començà l’estudi de la música amb el seu pare, Carles, i molt aviat li cridà l’atenció el violoncel Conscient del talent que tenia per a la música, la seva mare decidí traslladar-se a Barcelona, on el noi estudià a l’Escola Municipal de Música amb Josep Garcia i Robles , que fou l’únic mestre de violoncel que tingué Casals…

Deixeble de Marcel Tournier a París, la seva tècnica i musicalitat li donaren fama internacional El seu repertori comprenia des d’obres barroques a contemporànies Destacats compositors li dedicaren diverses obres Professà a l’Accademia Musicale Chigiana de Siena 1958-62 i el 1988 ingressà a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Edità música original per a arpa de Cabezón, Beethoven, Dušek, Palero i Ribayaz

Es formà a l’Escolania de Montserrat 1853-63 amb el mestre Bartomeu Blanch i, posteriorment, el 1867, amplià estudis al Conservatori de Santa Cecília de Roma El 1872 fou nomenat membre de l’Acadèmia i Congregació Filharmònica de Catània Tornà a Montserrat, on exercí com a mestre de música de l’Escolania A Terrassa, fou organista i mestre de capella de l’església del Sant Esperit 1869-73 Marxà aquest darrer any a PuertoRico, on havia guanyat, per concurs, la plaça d’organista de la catedral de San Juan de PuertoRico El 1874 es casà És autor…

L’aportació africana és molt forta en els balls tals com el bembé , la caringa o la conga , en els instruments de percussió agogó, bongo, güiro, claves, etc i en el típic ritme cubà, el cinquet, que es troba també a PuertoRico, a Haití i a la República Dominicana Moltes danses cubanes d’origen hispànic el son, el bolero , etc tenen una forta influència africana

Rebé les primeres nocions musicals del seu germà Josep, i posteriorment amplià els seus coneixements amb Mateu Ferrer, amb qui estudià composició i orgue El 1857 marxà a PuertoRico, on treballà com a professor, i el 1871 retornà i s’establí una temporada a la Selva del Camp En una data que es desconeix, abandonà la Selva per establir-se a Barcelona, on es dedicà principalment a tasques pedagògiques, i vers el 1887 fundà una acadèmia musical Desenvolupà probablement el tractat de solfeig  Método de solfeo , en tres volums El 1888 presentà aquesta obra a l’Exposició…

Fill del també director Odón Alonso González, es formà al Conservatori de Madrid Inicià la seva carrera com a director del cor de cambra de Radio Nacional de España 1950 Posteriorment fou titular de l’Orquesta Solistas de Madrid 1953, director musical del Teatro de la Zarzuela 1957, director de les orquestres Filarmónica de Madrid 1960, Sinfónica y Coro de RTVE 1968-84, Sinfónica de PuertoRico 1986-92 i Clásica de Madrid 1989 El 1993 creà el festival Otoño Musical Soriano, que dirigí fins la seva mort Tingué especial sensibilitat per a la música del segle XX i…

Cursà la carrera de piano al Conservatori del Liceu amb Pere Vallribera Entre el 1960 i el 1963 estudià a París amb Christiane Sénart, professora que la influí de manera decisiva També rebé lliçons d’Alícia de Larrocha i Wilhelm Kempff En 1971-72 treballà amb Maria Tipo a Florència i es diplomà el Conservatori Luigi Cherubini d’aquesta ciutat Amb un ampli repertori clàssic, romàntic i modern, així com de la música espanyola, ha actuat a França, els Estats Units, Itàlia, PuertoRico i Bèlgica, i als festivals de Granada, Sant Sebastià, Cadaqués, Santes Creus i…

Té per objectiu preservar i gestionar el patrimoni que la família Casals deixà a Catalunya quan s’exilià el 1939, com també potenciar la figura del compositor i divulgar la seva música Inicialment, la fundació estigué gestionada per un patronat presidit per l’abat de Montserrat, els membres del qual eren els presidents de diverses institucions catalanes i amics personals del matrimoni Actualment, a més del patronat, una comissió executiva i el director de la fundació s’encarreguen del seu funcionament La seva principal missió és la conservació de la casa que Pau Casals feu construir a la…