Resultats de la cerca

Deixeble de Kosuke Komatsu, parallelament estudià literatura francesa a la Universitat de Keio Feu els primers passos en el món de la música com a pianista, i com a compositor s’immergí de ple en el neoclassicisme La composició del seu Preludi en Re Major per a piano 1934 despertà l’atenció d’A Čerepnin, que li obrí la possibilitat de publicar l’obra Guanyador del premi Weingartner 1937, és considerat un dels compositors més importants de la música contemporània japonesa Entre el 1956 i el 1960 fou president de la secció japonesa de la Societat Internacional de Música Contemporània En les…

Bàsicament autodidacte, fou un dels principals exponents al Japó de l’avantguarda d’origen europeu Schönberg, Schaeffer i Messiaen La seva obra fa un ús considerable de material preenregistrat i inclou, entre d’altres, un Requiem 1957, November Steps 1967, per a orquestra i instruments tradicionals japonesos, A Flock Descends into the Pentagonal Gardens 1977 i Visions 1990, per a orquestra És també autor de diverses bandes sonores

Estudià a la Universitat Nacional de Belles Arts de Tòquio, i posteriorment amb Leonard Bernstein, als Estats Units, i amb Wolfgang Sawallisch i Giuseppe Patané, a la Bayerische Staatsoper de Munic El 1987 guanyà el premi de direcció Arturo Toscanini Director principal de l’Orquestra Simfònica de Zagreb 1990-96, de l’Orquestra Filharmònica de Tòquio 1992-99, en 1999-2001 en fou director artístic També dirigí l’Orquestra Estatal de Baden Karlsruhe en 1996-2002, amb la qual interpretà el cicle complet de L’anell del Nibelung de Richard Wagner Del 2002 al 2008 fou…

De formació autodidàctica, el 1953 ingressà al Jikken Kobo Taller Experimental, organitzat per compositors com T Takemitsu i J Yuasa El 1958 obtingué un premi en un festival de música contemporània de Karuizawa gràcies a la seva peça Ekagura , per a flauta i piano El 1961 feu un cicle de conferències sobre música japonesa a Darmstadt i després treballà a la Universitat de Cambridge 1961-63 El 1964 rebé una càtedra al Conservatori Ueno Gakuen de Tòquio El seu catàleg és format sobretot per obres de cambra, on la flauta té un paper important, i música tradicional japonesa Molts…

Estudià a l’Escola de Música Toho de Tòquio, on es formà inicialment com a pianista Un accident l’obligà a reorientar la seva formació i s’encaminà cap a la direcció orquestral El 1959 prosseguí els seus estudis a Europa, inicialment a Berlín al costat de H von Karajan i S Kusevickij Entre el 1961 i el 1965 fou assistent de L Bernstein a l’Orquestra Simfònica de Nova York i del 1964 al 1968 dirigí a Ravenna, abans de passar a les orquestres de Toronto 1965-69, San Francisco 1970-76 i la Simfònica de Boston, de la qual fou director des del 1973 fins al 2002 Posteriorment fou el…

Feu estudis de dret, però després s’orientà cap a la música i entrà a l’Acadèmia de Música de Friburg de Brisgòria Debutà el 1971, l’any 1972 ingressà a la Deutsche Oper de Berlín i quatre anys després debutà al Metropolitan de Nova York Descoberta per Herbert von Karajan, aquest la convidà a cantar a Salzburg, on el 1977 protagonitzà Salomé Des d’aleshores hom la considera una de les sopranos dramàtiques més importants de la seva generació L’any 1979 inicià la seva carrera com a cantant wagneriana —amb una primera experiència com a Sieglinde a Montecarlo—, que culminà el 1983 amb les tres…

Format al conservatori de Leningrad, del 1964 al 1972, que emigrà a Israel, fou director de l’orquestra de la radiotelevisió de Moscou Posteriorment fou director principal de la Filharmònica de Colònia 1975-86 i de la Filharmònica d’Estocolm 1982-87, i dirigí també l’Orquestra Simfònica de Londres, la Filharmònica d’Israel, la Simfònica de Viena i la l’Orquestra Simfònica Yomiuri Nippon de Tòquio En el camp de l’òpera, estigué al capdavant de les orquestres del Teatro alla Scala, el Covent Garden, la Lyric Opera de Chicago, l’Òpera Reial d’Estocolm i l’orquestra de l’Òpera…

Format a l'escola de música Toho Gakuen de Tòquio, amplià estudis amb Seiji Ozawa al Tanglewood Music Center EUA, on conegué Leonard Bernstein, que es convertí en el seu mentor El 1980 guanyà el premi Koussevitzky i el 1981 la Medalla d’Or Hans Haring en el concurs de direcció del Mozarteum de Salzburg Posteriorment ha estat titular de la Pennsylvania Erie Philharmonic 1991-95, de la Minnesota Orchestra 1995-2002, de l’Orquestra Simfònica NDR de Hannover des del 1998 i des del 2003 de l’Orquestra Filharmònica d’Osaka El 2005 debutà com a director a Bayreuth amb Tristany i Isolda…

Estudià violí al conservatori de la seva ciutat natal i entre el 1961 i el 1962 fou deixeble de direcció de Sergiu Celibidache i Franco Ferrara, a Siena Aquests estudis els compaginà amb una estada a París amb Louis Forestier 1960-63 per ampliar la seva formació L’any 1962 guanyà el concurs Guido Cantelli de direcció, fet que li possibilità dirigir al Teatro alla Scala de Milà 1965 A partir d’aquest mateix any fou sollicitat per a dirigir l’Orquestra Filharmònica de Liverpool i altres orquestres britàniques, especialitzant-se en el repertori romàntic alemany El 1969 actuà als festivals de…

Estudià al Conservatori del Liceu amb el seu pare, del qual esdevingué més tard ajudant Feu el primer concert públic als catorze anys i fou professora del Conservatori Municipal de Música de Barcelona Formà part de l’Agrupació de Música de Cambra Ibèrica i protagonitzà diversos recitals i retransmissions radiofòniques De la seva brillant carrera internacional, que compartí sovint amb el seu pare interpretant, sobretot, obres del repertori guitarrístic hispànic, cal esmentar l’estrena de La vida breve , de Falla, a Londres en un concert de la BBC 1948, ciutat on també enregistrà un disc…