Resultats de la cerca

Fundà i dirigí l’Orfeó de Ripoll i fou director de la Banda Municipal i l’Escola de Música de Terrassa Compongué obres simfòniques, de cambra i cançons i fou autor de sardanes com La Verge vella i Les campanes del monestir , a més de l’obra lírica El roser de Vallfogona

Obtingué gairebé tots els primers premis dels concursos de composició sardanística celebrats als Països Catalans Entre les seves sardanes cal esmentar Capvespre, Homenatge a la Verge montserratina per a dues cobles, Rondalla, Torrentera avall, Sant Pere de Roda, Un cel blau, Els oronells, Deixondiment de festa, Roses, vila de sirenes , etc Compongué altres obres per a cobla La filadora glossa, Miniatures suite, Impressions pirinenques suite, Nadala glossa, i altres diverses peces per a piano, obres líriques, etc

Estudià a Vic amb Lluís Romeu i, a Barcelona, orgue amb Vicenç Maria de Gibert El 1924 esdevingué organista de Notre Dame du Bon Secours de Bois Colombes Havent tornat a Barcelona, fou professor de música de l’Escola Blanquerna i crític musical del diari El Matí Més tard fou mestre de capella de l’església de Pompeia, de Barcelona El 1947 guanyà el premi del concurs convocat per la Comissió Abat Oliba amb Cinc càntics a la Verge de Montserrat

Autodidacte en els seus inicis, després de ser ordenat de sacerdot fou nomenat organista de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià Perfeccionà els estudis d’harmonia i composició amb Vicenç M de Gibert i els de piano amb Mn Molera El 1917 fundà l’Orfeó Sarrianenc, que dirigí fins el 1954 Com a compositor es dedicà bàsicament al gènere de la sardana En compongué una trentena, de les quals cal destacar Flor nadalenca , Girona invicta , Dansaires Sarrianencs , Aubada de festa , Cantant a la Verge , Alegre primavera  i  Eulàlia També compongué sardanes corals, entre les quals…

Vicari de l’església d’Estrasburg 1899-1912, fou director de l’Institut Teològic 1903-16 i organista de la Societat JS Bach de París Doctor en medicina 1911, fundà i dirigí un hospital per a guarir malalties tropicals a Lambarene, a les despeses del qual subvenia amb conferències i concerts —alguns amb Pau Casals— per tot Europa A Barcelona, al Palau de la Música Catalana, interpretà a l’orgue 1911 la Missa en Si menor de JS Bach i també 1921, del mateix compositor, la Passió segons Sant Mateu Premi Nobel de la pau i membre de l’Acadèmia de les Ciències Morals i Polítiques de París 1952 És…

Deixeble d’Enric Morera i de Joan Baptista Lambert En la seva producció es destaquen les sardanes La Verge catalana i La competència , escrita per a tres cobles el Quartet de corda 1929, Tres moviments simfònics que fou seleccionada per estrenar-la al congrés de la Societat Internacional de Música Contemporània, a Barcelona, l’any 1936 i un Poema montserratí 1947, escrit per a les festes de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat Dirigí l’Escola Municipal de Música de Granollers Entre la seva producció cal destacar també el conjunt de poemes simfònics per a orquestra i…

Escrita en estrofes de quatre versos que rimen de dos en dos, l’obra es divideix en dues parts la mort de Sigfrid i la venjança de Crimilda Sigfrid, heroi invulnerable, es casa amb Crimilda, en canvi d’ajudar Günther a conquerir Brunilde, valquíria i reina verge d’Islàndia Sigfrid és assassinat per Hagen, súbdit de Brunilde, que coneix l’únic punt vulnerable de l’heroi Per tal de venjar la mort de Sigfrid, Crimilda accepta de casar-se amb Àtila, rei dels huns Atrau els burgundis al país d’Àtila, on són atacats pels huns i derrotats L’únic supervivent burgundi és Hagen, que es nega a revelar…

Format a l’ Escolania de Montserrat 1913-22, fou alumne d’ Enric Casals i Defilló i Blai Net i Sunyer Entrà a formar part de la cobla orquestra La Principal de la Bisbal 1923, com a segon fiscorn cobla i violí i piano orquestra al costat del seu pare, Martí Saló, el seu germà Emili i el seu cosí germà Enric Barnosell, de la qual esdevingué director del 1935 al 1977, elevant-ne el nivell notablement Deixà escrites unes setanta sardanes, entre les quals destaquen Els ocells et canten , Solemnitat , Benvolença a la Bisbal , Millenari , Confidència , Cara i Creu , Els ocells et…

Estudià a Berga, i completà els estudis musicals amb el mestre de capella de la seu de Barcelona, Francesc Queralt El 1829 anà a Milà, on treballà amb Piantanida i Bonifacio Asioli En tornar a Barcelona fou nomenat mestre de capella de la catedral 1830, càrrec que deixà tres anys més tard per anar a dirigir els espectacles d’òpera del Teatre Principal de València Després tornà a Barcelona, on es dedicà totalment a l’ensenyament i a la composició En el camp de la música religiosa escriví una Missa pastoril 1828, obra d’una gran inspiració melòdica i d’instrumentació original, que assolí una…

Biografia Cursà els estudis primaris a Manresa i el batxillerat a l’internat del Reial Collegi Terrassenc En traslladar-se la família a Barcelona 1885, ingressà a l’Escola Pia de Sant Antoni, on acabà el batxillerat Demanà entrar a l’Escola Pia, vestí la sotana a Moià el 19 de setembre de 1886 i hi professà el 15 d’agost de 1888, moment a partir del qual es canvià el nom de pila pel de Marc, si bé després tornà a emprar el de Josep Féu la carrera eclesiàstica a Iratxe i a San Pedro de Cardeña Rebé l’ordenació sacerdotal el 1896 Des del 1893 es dedicà a l’ensenyament als collegis escolapis de…