Resultats de la cerca

Home polifacètic, a més de cantant fou compositor, empresari teatral i editor Des de ben jove rebé una bona educació musical i entre els seus mestres hi hagué Michael Arne Debutà a Dublín amb La buona figliuola de N Piccinni, i el 1799 es desplaçà a Nàpols per ampliar els seus estudis El 1783, durant una estada de Kelly a Venècia, el comte Durazzo, ambaixador de l’emperador austríac en aquesta ciutat italiana, el contractà per al teatre italià de Josep I a Viena A la capital austríaca intervingué en òperes com Les noces de Fígaro de WA Mozart, i entrà en contacte amb grans…

Quan tenia onze anys es traslladà a Moscou per estudiar a l’Escola Central de Música i, després, al Conservatori PI Cajkovskij L’any 1977 conegué la pianista Aliza Kezeradze, que tingué com a mestra i amb la qual es casà el 1980 Aconseguí sengles primers premis en el Concurs Pianístic Internacional Alessandro Casagrande celebrat a Terni, Itàlia 1978, i el Concurs Internacional de Música de Mont-real 1980 Aquest darrer any es veié implicat en un conflicte en el Concurs Internacional Chopin de Varsòvia quan Martha Argerich abandonà el jurat, que no volgué atorgar el primer premi a Pogorelic El…

Vida Era el fill segon de la família Rincón d’Astorga, d’origen espanyol, establerta a Sicília el 1624 El 1698 estrenà a Palerm La moglie nemica perduda, i de seguida marxà cap a Roma Allí entrà a formar part del cercle de l’ambaixador espanyol i conegué el poeta Biancardi, amb qui emprengué una vida errant i aventurera Sembla que cap al 1709 anà a Barcelona, on l’arxiduc Carles d’Àustria havia establert la seva cort reial, i pogué veure-hi representada la seva òpera pastoral Dafni Després seguí l’arxiduc a Viena, on s’estigué fins el 1715, que tornà a Palerm per reclamar l’…

Vida Diplomàtic de professió, exercí com a ambaixador a Rússia, Turquia, el Marroc i Suècia El seu interès per la composició el portà a estudiar amb Eduardo Ocón a Màlaga, amb Felip Pedrell a Madrid i amb C Saint-Saëns a París Compongué algunes obres, com l’òpera La buena guarda , però principalment es concentrà en la musicologia, i en particular en l’estudi de la música espanyola Té monografies dedicades a les figures més importants de la música espanyola, entre les quals Juan del Encina, Francisco Guerrero, Cristóbal de Morales i Fernando de las Infantas També es dedicà a la…

En un primer temps féu estudis eclesiàstics i després es dedicà a la música Amb coneixements musicals de guitarra, va fer de guitarrista a París i a Lió Posteriorment, se'n va anar a Amèrica, a I'Havana, a Caracas i a la Martinica i després es traslladà a l’illa de Grenada Es convertí en un petit navilier i va viure també a Trinitat Com que es dedicava a armar vaixells, els anglesos el feren presoner i el dugueren a Jamaica Després de ser alliberat, seguí comerciant per les illes del Carib Finalment, el 1783 retornà a Espanya Sollicità una plaça de guardacostes a les Índies, que…

Fill d’immigrants antillans, a vuit anys anà a viure a Jamaica, i tornà a Nova York el 1939, a Harlem, on visqué en la pobresa Després d’abandonar els estudis secundaris, s’allistà a l’exèrcit i combaté a la Segona Guerra Mundial Posteriorment, estudià art dramàtic a l’escola de Nova York d’Erwin Piscator, i començà a actuar a l’American Negro Theater Com a cantant, rebé el suport de Miles Davis i Charlie Parker, i creà un estil propi, combinació de jazz , pop i folk amb una acusada preferència per les músiques antillanes Amb el disc Calypso 1956, que conté la cançó Banana Boat i que fou el…

Instruït en el cant per la seva mare, de jove liderà el grup Super Étoile de Dakar, amb el qual actuà a Europa el 1984 i popularitzà el mbalax, estil musical del qual N'Dour és pioner i que barreja ritmes africans i caribenys amb música pop La seva obra cridà l’atenció de Paul Simon i Peter Gabriel, amb els quals collaborà La participació de N'Dour en la gira mundial organitzada per Amnistia Internacional a favor dels drets humans que arribà al Camp Nou de Barcelona el 10 de setembre de 1988, amb Bruce Springsteen, Sting, Peter Gabriel, Tracy Chapman i El Último de la Fila el feu popular en…

Fill d’un matrimoni armeni emigrat a França, el 1941 començà la carrera de compositor i intèrpret en locals nocturns i cabarets formant duo amb Pierre Roche, amb el qual obtingué renom internacional Després de la Segona Guerra Mundial començà a compondre també per a altres cantants, entre les quals hi ha  Edith PIaf  i Juliette Gréco Les primeres actuacions en solitari li valgueren un renovat reconeixement com un dels màxims representants de la cançó francesa Es donà a conèixer amb melodies suaus i lletres que parlaven de l’amor i les relacions de parella, i també de l’homosexualitat, de les…

Fill de pagesos pobres, cap a vint anys emigrà a la capital, on s’inicià en el teatre com a actor i també com a músic Participà en treballs de recopilació del folklore xilè i a través d’aquesta activitat conegué, el 1957, Violeta Parra, que l’animà a compondre i interpretar les pròpies cançons Aquest mateix any debutà als escenaris i des dels primers anys seixanta feu gires teatrals per Europa, tant a la part occidental com al bloc soviètic Director artístic del collectiu folklòric Cuncumen, en 1963-70 fou membre de la direcció de l’institut teatral de la Universitat de Xile, d’on fou…

Vida Tingué una educació àmplia i acurada en arts liberals, incloent l’estudi de la música a càrrec del cantor Joachim Gerstenbüttel A sis anys rebé classes particulars d’instrument de tecla i composició per part de JN Hanff i de cant per un mestre del qual només es coneix el cognom, Woldag També estudià viola de gamba, violí, flauta, oboè i llaüt A l’edat de nou anys era un nen prodigi que cantava i tocava l’orgue a les esglésies d’Hamburg La seva bona veu el portà a cantar al teatre d’òpera de la ciutat al cor i en papers menors El 1696, any en què la companyia viatjà a Kiel, feu el seu…